Ens traslladem al Morell dels anys cinquanta del segle passat. En aquesta dècada, el municipi s'ha fet famós arreu gràcies al cultiu de préssecs. «No se n’han conegut mai més de tan bons», diu la gent de l'època.
L'estació de trens del Morell és el punt neuràlgic del municipi. Gent amunt i avall carregant i descarregant caixes d'aquesta fruita. Les dones, fan d’empacadores, perquè es diu que fan la feina amb més 'delicadesa'. El ritme és similar al d'una ciutat industrial. Fins i tot uns trens especials transporten la preciada fruita a l'estranger entre el 1957 i el 1958.
És l’època d’or del préssec del Morell. Tothom cull préssecs i el negoci és un no parar. Desenes de camions surten diàriament carregats de préssecs cap a diferents ciutats i les collites es compten per tones.
En aquesta època destaquen tres varietats: el 'canongí' que, que deien que era tan gustós que feia perdre el gust al vi. Tal com el descriu Josep Bultó al llibre ‘El Morell: un poble, una història’ és un préssec «molt delicat i bonic, gros i de color groc. Si es menjava madur era dolç com la mel».
També hi ha l’anomenat 'peret', una denominació que es cull des de principis de juliol fins a mig mes quan ve 'l’auverge', que empalma amb el canongí.
Els anys passen i l’auge de conrear préssecs també. Amb l’arribada de la indústria a la zona molta gent deixa el camp per anar a treballar a les fàbriques, el relleu generacional no té continuïtat i s’opta per conrear altres cultius que no requereixin una dedicació tan completa com té el préssec. Els preus i les plagues són algunes de les raons que s'apunten com a causa de la davallada del conreu de préssec al Morell.
Tornem a l’actualitat. Ara, unes 20 hectàrees de presseguers recorden que El Morell no només és terra de fruits secs, sinó que també es cultiva aquesta fruita i que encara queda una empresa familiar que la tira endavant. Es tracta de Mas Montseny. En Roger Catà i el seu pare són al capdavant. Ell és jove, però el negoci familiar ve generacions enrere i persones com el seu padrí, Josep Catà, encara recorden quan el préssec era el producte estrella a la localitat.
El padrí està jubilat, però no es pot estar de supervisar la feina i anar cada dia a veure els presseguers, encara que sigui per passejar per la finca, i no se n'amaga de reconèixer-ho. Coneix al detall tot el que envolta el cultiu de préssecs i la seva experiència fa que expliqui anècdotes i històries viscudes fa més de cinquanta anys.
Tenim la sort de visitar l'empresa familiar a principis del mes de març, i contemplar un espectacle visual únic amb els presseguers en flor. Els colors blanc i rosat que pengen de les branques d'una filera d'arbres infinita, trenquen la verdor del paisatge.
El cas de Mas Montseny és el d’una empresa que no ha volgut deixar perdre el que un dia va ser el producte més important del Morell i actualment conreen 18 varietats diferents de presseguers. Són els únics que queden a la zona. La resta, són tot records.
Maig, juny i juliol mesos intensos de collita del préssec
En poques setmanes començarà la collita. Els mesos de maig i juny són els més productius i és l'època forta per collir els préssecs. De fet la feina s'allarga fins al mes de juliol i culmina vora la festa major del Morell (a finals de mes), data en què es fa la cursa del préssec i altres activitats. Gairebé el 100% del seu producte acaba a Mercabarna, on el préssec de Mas Montseny és un producte consolidat i ben valorat des de fa 25 anys, però també hi ha una petita part que es ven a restaurants, botigues o particulars del poble.
És fàcil relacionar tota la zona del Morell, Constantí o Vilallonga amb els fruits secs. Costa imaginar que aquesta va ser terra de préssecs fa tan sols unes dècades. Segons explica el Roger Catà «el clima que hi ha al Morell és òptim per al presseguer». De fet, assegura que la província de Tarragona és una de les més òptimes per cultivar, per les hores de fred que hi ha a l’hivern.
Com passava als anys cinquanta, el préssec del Morell se segueix exportant arreu i «fa cinc anys que n’enviem a França, Alemanya i hem fet algun enviament puntual a la Xina amb la nostra marca familiar», explica el Roger.
Les noves varietats han deixat enrere les antigues
El ‘canongí, el ‘peret’ i’l’auverge’ han quedat ja en el record i actualment es conreen varietats noves com el ‘yellowstone’, present als camps de Mas Montseny, que es cultiven sota paràmetres de sostenibilitat per tal d'obtenir la millor qualitat. La sensibilitat de les varietats antigues després de la collita va fer que desapareguessin per donar pas a varietats més fortes i resistents amb millor sortida al mercat.
Tot i que requereix una gran dedicació, el negoci dels préssecs té tirada i manté viva una tradició que va ser de gran importància al Morell de mitjans del segle passat per recordar que aquest poble va estar un dia al capdavant de la producció de préssec de qualitat en el territori.
