Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Els bancs de Jujol segueixen arraconats en un cantóde l'església de Constantí, desprotegits

El llegat de Jujol de l'església de Constantí, abandonat un any després de l'esfondrament de la teulada

Abans de finals d'any es començarà a reconstruir la coberta | Es preveu que l'església es pugui reobrir en dos anys

Els bancs de Jujol segueixen arraconats en un cantóde l'església de Constantí, desprotegits
Els bancs de Jujol segueixen arraconats en un cantó de l'església de Constantí, desprotegits | Judit Sabaté

Un grup de veïns aixecaven el cap i miraven amunt, incrèduls davant l’escena, des de la plaça del Castell de Constantí. Era el matí del dilluns 16 d’abril del 2018.  La fisonomia de l’església de Constantí havia canviat per complet de la nit al dia, literalment. Una part del sostre s’havia esfondrat, deixat un enorme forat i la teulada escapçada. L'església és una de les altres víctimes del problema d'esquerdes que pateix el poble de Constantí des de fa anys. 

Ja feia dos anys que l’església estava tancada al culte, des de març del 2016, quan l’Arquebisbat de Tarragona va decidir tancar-la a causa de l’aparició progressiva d’unes esquerdes que, amb el pas del temps, suposaven un perill per als feligresos, ja que es podien produir petits esfondraments. Malgrat aquests dos anys sense església, tres setmanes abans de l’esfondrament parcial de la teulada, el temple s’havia obert excepcionalment per treure els passos de Setmana Santa. Durant un dia, nens, adults i gent gran va ser dins l’església, sense saber què passaria vint dies després.

La pols, brutícia i excrements d'aus s'han apoderat de l'interior de l'església
La pols, brutícia i excrements d'aus s'han apoderat de l'interior de l'església | Judit Sabaté

El patrimoni de l’arquitecte Jujol segueix desprotegit un any després

Una de les primeres qüestions que es van posar sobre la taula va ser la protecció del patrimoni artístic que estava dins l’església. Des del primer moment l’Arquebisbat va anunciar que tot el patrimoni de valor de l’interior de l’església, seria retirat per ser conservat. Algunes imatges sí que es van treure o protegir, però en d'altres no es va fer fins a la Setmana Santa següent, al cap d’un any. Però n’hi ha unes d’un gran valor que a dia d’avui encara són a dins, cobertes de pols i sense cap mena de protecció. Es tracta del llegat que l’arquitecte Josep Maria Jujol va deixar a l’església de Constantí: bancs i agenolladors, una pica baptismal, reixes forjades o l’espectacular anyell que presideix l’entrada al baptisteri.

Els bancs i agenolladors de Jujol no han sigut retirats ni protegits
Els bancs i agenolladors de Jujol no han sigut retirats ni protegits | Judit Sabaté

La imatge de l’interior de l’església a dia d’avui és dantesca. El forat de la coberta continua obert, i no s’hi va col·locar cap mena de protecció, com ara una xarxa, per evitar que els coloms hi entressin. Com a conseqüència, el terra del temple és ple de pols i excrements de les aus. Una lona de color blau recull l’aigua de la pluja que, inevitablement, cau dins l’església. La imatge que ningú volia veure, però, la trobem al fons a la dreta de l’església. La pols i la deixadesa s’han apoderat dels bancs que Jujol va regalar a Constantí, arraconats al fondo, amuntegats, sense un plàstic que els protegeixi. Les obres de Jujol s'haurien d'haver protegit des del principi, no només per evitar el seu deteriorament, sinó pel seu valor artístic i arquitectònic.

L'Ajuntament i el fill de l'arquitecte, Jujol Jr., van intentar salvar el patrimoni

En comptes d'enaltir el llegat jujolià que té Constantí, ha quedat, literalment, arraconat. Això, justament en un moment on l'art de Jujol està agafant més força que mai. L'arquitecte tarragoní, tot i viure molts anys a Barcelona, va deixar moltes joies al Camp de Tarragona. Fa tres mesos es presentava, precisament, el projecte 'Territori Jujol', una ruta per donar a conèixer algunes de les obres de l'arquitecte a les nostres comarques. 

Josep Maria Jujol Jr. i Jordi Amenós, a l'Arxiu Jujol
Josep Maria Jujol Jr. i Jordi Amenós, a l'Arxiu Jujol | Judit Sabaté

El fill de Josep Maria Jujol, que duu el mateix nom, Josep Maria Jujol Jr, qui també és responsable de l’Arxiu Jujol. Ell va tenir diverses converses amb l’Arquebisbat de Tarragona, i també va iniciar algun tràmit a nivell civil, proposant que les peces de Jujol de Constantí fossin traslladades temporalment al castell de Vallmoll, recentment reformat. Tot i la bona rebuda de la proposta per part de l'alcalde de Constantí, finalment el trasllat no es va dur a terme perquè, segons el mossèn del poble, «ja estava tot solucionat». 

Jujol Jr. va intentar salvar el patrimoni del seu pare per la via civil
Jujol Jr. va intentar salvar el patrimoni del seu pare per la via civil | Jordi Amenós

 

També des del consistori van proposar solucions. L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, assegura que van oferir a l’Arquebisbat un local propietat de l’Ajuntament on es podien guardar les imatges i les peces de Jujol. «Nosaltres vam oferir el Mas Ventura, que és una nau important, i un camió de la brigada. Els vam dir que si volien, les podien traslladar totes allà. Ens van dir que sí, que ho estudiarien, però que s’havien de coordinar amb Patrimoni de la Generalitat. Però no ens van tornar a dir res més».

L'anyell és una de les peces de Jujol més preuades
L'anyell és una de les peces de Jujol més preuades | Judit Sabaté

 

«En el cas de l'església de Constantí, estaria justificadíssim que les peces de més valor poguessin estar exposades temporalment al Museu Diocesà de Tarragona. I més en aquests elements que són fàcils de treure», opina Jordi Amenós, col·laborador de l'Arxiu Jujol. Les peces que siguin més complicades de retirar, com ara els arrimadors, es podrien protegir. Una de les peces més valuoses de l’arquitecte a l’església de Constantí tampoc s’ha retirat ni protegit. Es tracta de  l’anyell que corona la reixa d’entrada a baptisteri. «És el Jujol escultor en tota la seva esplendor,  és una peça de museu, i no de qualsevol museu. Està a l'altura d'un Giacometti », afirmen des de l’Arxiu Jujol. «Té una plasticitat i un valor escultòric impressionants, d'una transcendència tremenda». És una de les peces més extraordinàries, i no es valora.

L’arquitecte de l’Arquebisbat demana la implicació directa de l’Ajuntament

L’arquitecte encarregat del tema de l’església de Constantí, Enric Casanovas, no dubta en afirmar, gairebé rotundament, que l’origen del problema ve de la construcció de dues infraestructures molt potents limítrofs a Constantí. L’arquitecte treu un mapa i assenyala amb el bolígraf dues línies que es creuen en un punt: són l’autovia A-27 i la línia de tren d’alta velocitat. «Aquestes infraestructures han alterat el comportament hídric del subsòl» que, en el cas de Constantí, són les argiles expansives, molt sensibles al nivell d’humitat, i s’expandeixen o es contrauen, provocant moviments del terra i, en conseqüència, als edificis.

Enric Casanovas, arquitecte de l'Arquebisbat encarregat del projecte de l'església de Constantí

L'església de Constantí és un Bé cultural d'interès local (BCIL), el que significa que l'ha de mantenir i preservar el titular, l'Arquebisbat. «El Departament de Cultura i l'Ajuntament poden fer alguns requeriments, però estem davant d'un problema que no és estrictament de l'edifici, sinó que és del terreny del municipi», explica l’arquitecte, afegint que «fins a dia d'avui, només ha treballat l'Arquebisbat en diverses línies, possiblement desconegudes per la gent».

El problema podria raure, també, en el sistema de clavegueram de bona part del municipi. Un estudi encarregat per l'Arquebisbat demostra que diverses canonades tenen fissures o les connexions mal segellades. Per tant, les aigües residuals i pluvials s'escapen i acaben regant el terreny, perjudicant, de nou, l'estabilitat de les argiles expansives. Així ho afirma Casanovas: «Tot i que el problema original sigui la pròpia composició del terreny constantinenc, està clar que el fet de tenir canonades amb fissures i amb males connexions, no ajuden a equilibrar la humitat de les argiles expansives. Ja no és un problema de l’església, sinó que és a nivell municipal». De fet, diversos edificis públics i habitatges de Constantí pateixen esquerdes a causa d'aquesta tipologia de terreny sobre el qual estan construïts.

Enric Casanovas mostra l'estudi que determina el mal estat de les canonades vora l'església
Enric Casanovas mostra l'estudi que determina el mal estat de les canonades vora l'església | Judit Sabaté

Per això, l'arquitecte allarga la mà al consistori i reclama que, a partir dels últims treballs que ha fet i finançat l'Arquebisbat, «l'Ajuntament ha de prendre part en accions pal·liatives de totes les aportacions d'aigua de clavegueram i pluja sota la via pública, que estan afectant el subsòl». L’alcalde i els arquitectes municipals, però, neguen que les possibles filtracions d’aigua de les canonades puguin ser part de la causa del problema.

La primera actuació, reconstruir la coberta

Els estudis anteriors i posteriors a l’esfondrament demostren que la cantonada esquerra de l’entrada —tocant al carrer Major i a la plaça de l’Església— és la més afectada de l’església. És a dir, que es va decantant lentament cap a l’esquerra. Durant les setmanes següents a l’esfondrament, els tècnics van sanejar la coberta i van desenrunar l’interior del temple. Al cap de mig any, l’octubre del 2018, començaven les primeres tasques de reparació, amb la instal·lació de 10 bigues amb suport metàl·lic. 

L'estat de l'església de Constantí, un any i cinc mesos després de l'esfondrament de la teulada
L'estat de l'església de Constantí, un any i cinc mesos després de l'esfondrament de la teulada | Judit Sabaté

 

Durant els primers mesos, es van valorar les diferents opcions per posar solució al problema de l’església. Estudis i projectes auguraven que l’única solució passava per una injecció milionària de micropilotatge per reforçar tots els fonaments del temple. Aquest sistema de micropilons, però, a banda del seu elevat cost, no és eficaç en les argiles expansives. Finalment, però, el projecte més sensat i el qual es durà a terme serà un reforçament parcial dels fonaments, només aquells necessaris, que serien els de la part esquerra, una actuació no té el cost que es contemplava al principi.

De fet, explica l'arquitecte de l'Arquebisbat, si es pogués arribar a solucionar el problema de la humitat i les argiles expansives, potser no s'hauria ni de micropilotar la cantonada, sinó que es podria una injecció de ciment o formigó per compactar el terreny i reforçar-lo.

Un plàstic protegeix la pica baptismal de l'altar —de Jujol— i les imatges de fusta de l'absis
Un plàstic protegeix la pica baptismal de l'altar —de Jujol— i les imatges de fusta de l'absis | Judit Sabaté

Es preveu que l’església es pugui reobrir en un període de dos anys

En una de les darreres reunions entre consistori, Arquebisbat i Generalitat, els tècnics van assegurar que en un període de dos anys, com a màxim, l’església de Constantí es podria reobrir al públic. De moment, abans de finals d’aquest any han de començar les obres per reconstruir la part de la coberta que es va esfondrar. «Hem trigat tant perquè cobrir un edifici on hi ha hagut un col·lapse parcial sense tenir unes garanties que aquests moviments no han minvat, és absolutament absurd», detalla l'arquitecte. Ara, doncs, es col·locaran les encavallades i es tornarà a construir la coberta que, per dins —la part no visible— serà més moderna amb fusta o amb una estructura metàl·lica, mentre que per fora, serà exactament igual que abans, de teula. 

Pel que fa a l'actuació principal per reforçar els fonaments, una Enric Casanovas es mostra convençut que si no hi ha una actuació a la via pública i la xarxa de clavegueram, no es podrà acabar de reparar l’església. «Ens hem d’assegurar que no hi hagi més aportació d’aigua al subsòl i després comprovar que els moviments minven». S'hauria de fer un recalçament puntual de micropilons a la zona més afeblida, la cantonada que dona al carrer Major. Tot i així, Casanovas afirma que la solució passa per controlar les argiles expansives i, un cop s'han controlat, s'ha de reforçar la zona on el terreny ha fallat i hi ha hagut deformacions. 

Una lona recull l'aigua de la pluja metre el sostre continui obert
Una lona recull l'aigua de la pluja metre el sostre continuï obert | Judit Sabaté