Tres alumnes de la URV presenten el documental 'Del dol a l'amor'
Es tracta del seu Treball de Fi de Grau sobre la mort perinatal i neonatal | L'acte tindrà lloc el pròxim dimarts, 18 de juny, a l'Aula Magna del Campus Catalunya
Redacció
12/06/2019 10:43h
El pròxim dimarts, 18 de juny, l’Aula Magna del Campus Catalunya de Tarragona acollirà la projecció del documental ‘Del dol a l’amor’ en primícia. Es tracta del Treball de Fi de Grau, sobre la mort perinatal i neonatal, que han dut a terme els alumnes de Comunicació Audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili Irene Margalef, Ariadna Martínez i Gabriel Novau.
L’acte s’iniciarà a les 18.00 hores i estarà obert a tothom que ho desitgi. Tanmateix, comptarà amb la ponència de la fotògrafa de dol i impulsora del projecte Stillbirth, Norma Grau, i els fundadors dels Grup d’Ajuda Mútua Dol d’Estels, Anna Fité i Carles Sánchez. Un cop acabada la projecció, els assistents podran gaudir de l’exposició fotogràfica del projecte Stillbirth, acompanyada d’un piscolabis.
Quatre testimonis de la mort perinatal i neonatal
«Treballar amb el Grup d’Ajuda Mútua Dol d’Estels ha estat la clau d’aquest documental», explica l’alumna Irene Margalef. A través de quatre testimonis, la peça audiovisual trenca amb el tabú de la mort perinatal i neonatal que, actualment, és una realitat que afecta a moltes famílies.
La Irene afirma que «des d’un bon principi, vam deixar clar a les famílies participants que els protagonistes serien els seus fills i filles, qui donarien veu a tot el documental», i afegeix que «la manera que ho ha tractat cada mare és molt diferent, atès que totes estan en processos diferents del dol i ajuda a veure’n diferents perspectives».
«Que no se’n parli no vol dir que no passi»
El documental busca donar veu a aquelles mares i pares que han patit una pèrdua d’aquestes característiques, en un món que està regit per uns estigmes socials que poden resultar un obstacle a l’hora d’afrontar el procés de dol.
Així doncs, es pretén apel·lar no només a totes les persones que han patit una situació semblant, sinó també a cadascun dels espectadors que no ho hagin viscut. Tot amb l’objectiu de trencar amb el tabú del dol silenciat, atès que com bé esmenta la Irene Margalef: «Que no se’n parli no vol dir que no passi».