Els participants fent la cadena humana a la badia del Fangar per denunciar la regressió que pateix el delta de l'Ebre

Cadena humana a la badia del Fangar per denunciar la regressió del delta de l'Ebre

Centenars de persones s'han unit a l'acció de Moviment de lluita pel delta de l'Ebre, que reclama plans de dragatge i la protecció del paratge natural

La regressió que pateix el delta de l'Ebre és un dels temes que més preocupa a les comarques de les Terres de l'Ebre. Aquest diumenge, davant d'això, més de 500 persones han fet una cadena humana a la badia del Fangar, a l'Ampolla.

Els participants s'han unit des de la punta del Fangar fins a la platja de Lo Goleró. Han omplert gairebé un quilòmetre de distància amb embarcacions, caiacs, plataformes pesqueres i persones. 

El Moviment de lluita pel delta de l'Ebre, organitzadors de l'acció, ha reclamat plans de dragatge a la badia i que es protegeixi aquest paratge natural. També han demanat que es mantingui l'actual línia de costa, perquè asseguren, el delta ja no pot retrocedir més. A més, han exigit al govern català i espanyol que implementi el pla traçat per la Taula de Consens del Delta.

«Lo delta diu prou»

Tots els participants s'han situat en els 900 metres que separen la punta del Fangar amb la platja de Lo Goleró. Alguns d'ells ho han fet amb embarcacions, caiacs o altres plataformes pesqueres, que s'han ubicat a les zones més profundes. 

En l'acció, que s'ha allargat durant més d'una hora, els participants han cridat lemes com «Lo delta diu prou» per denunciar que aquest paratge natural està «agonitzant».

«Estem perdent una mitjana d'entre cinc i deu metres de línia de costa a l'any, això significa que en un període molt breu podem arribar a perdre bona part del delta, la zona del Fangar és la més alta del delta, la qual cosa significa que una vegada l'aigua hi hagi passat, la regressió serà molt més ràpida», ha explicat Jordi Bartomeu, portaveu del Moviment de lluita pel delta de l'Ebre.

Per aquest motiu, l'activista ha reclamat la gestió de les sorres amb plans de dragatge. «La solució no és expropiar i tirar enrere la línia de costa sinó protegir l'actual perquè ara tenim el problema a les platges, però més endavant el tindrem a les cases i a les terres», ha manifestat.

En l'acció també hi ha participat la Federació de Productors de Mol·luscos del delta de l'Ebre (Fepromodel). Un dels seus treballadors, en Carles Fernández, ha lamentat que la producció de mol·luscs i ostres s'ha vist reduïda pel tancament de la badia.

«Cada vegada hi ha menys renovació d'aigua i es genera menys fitoplàncton; també tenim més mortalitat de llavors que fa que l'hàgim de portar de fora, els costos i les pèrdues acabaven afectant les butxaques dels productors», ha subratllat Fernández.

I en aquest sentit, ha apuntat que nous temporals, com els del Gloria o del Filomena, seran molt perjudicials. «Quan ve una catàstrofe com aquestes s'accelera molt més el tancament i estem amb l'ai al cor perquè, a més, veiem que l'administració no hi fa res», ha denunciat Fernández.