Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Pla general d'alguns manifestants cantant al so de la gralla davant els escrits i les espelmes que han deixat a l'N-340 a Amposta, el 15 d'octubre del 2019

Cinquanta ebrencs, citats a declarar per les protestes posteriors a la sentència del Suprem

Juristes de les Terres de l'Ebre denuncien la «ràtzia repressiva» i demanaran el sobreseïment de les actuacions

Pla general d'alguns manifestants cantant al so de la gralla davant els escrits i les espelmes que han deixat a l'N-340 a Amposta, el 15 d'octubre del 2019
Manifestants durant una manifestació a l'N-340 a Amposta en contra de la sentència del procñes | acn

El Grup de Suport contra la Repressió de les Terres de l'Ebre ha denunciat que 50 ebrencs estan citats a declarar als jutjats d'Amposta i a la caserna de la Guàrdia Civil de Tarragona per la seva participació en les protestes organitzades per denunciar la sentència del Suprem. Es tracta de sis persones pels talls de carretera a la Jonquera, dues a Salt i 42 més a l'N-340 a Amposta. Tots ells estan acusats d'un delicte de desordres públics. El col·lectiu ha anunciat accions de protesta, coincidint amb els dies de declaracions i han denunciat la «ràtzia repressiva» contra els manifestants i l'intent de generar «temor» entre la ciutadania. Juristes de les Terres de l'Ebre per les Llibertats demanaran l'arxivament de les actuacions.

Prop d'un centenar de persones s'han concentrat davant dels jutjats d'Amposta aquest dissabte al matí per participar en la protesta convocada pel Grup de Suport contra la Repressió de les Terres de l'Ebre i el CDR. El col·lectiu ha denunciat el «desgast» que genera la «repressió» i s'ha solidaritzat amb les persones que la pateixen.

Segons la presidenta de Juristes de les Terres de l'Ebre per les Llibertats, Isa Castell, les persones citades a declarar van ser identificades principalment pels agents dels Mossos d'Esquadra, els quals van obrir diligències policials pels delictes de desordres públics i contra la seguretat viària. Malgrat això, a instàncies judicials només estan citats per desordres públics, ja que durant els talls de carretera no es va produir cap incident, segons ha detallat la lletrada.

«Sempre ens havien dit que en un estat democràtic, de dret, el que prevalien eren els drets fonamentals i les llibertats. Estem veient que això s'està retallant i que estan encabint tots els fets en un codi penal que vol castigar-nos», ha afirmat Castell. Davant d'aquesta situació, els juristes han lamentat que les citacions judicials causen «temor» entre la ciutadania i han fet una crida a combatre'l i a no tenir por a l'hora d'exercir els drets i les llibertats fonamentals. «Des de les entitats defensem que per molt que estiguis citat, si tenen assessorament legal, poden estar tranquils», ha subratllat.

Així mateix, l'advocada ha assegurat que els fets no són constitutius de cap delicte i, per això, ha destacat que demanaran l'arxivament de totes les actuacions judicials. A banda, també ha denunciat un altre cas de desobediència a Mataró i una sanció administrativa per una de les accions del 9 de novembre a Tortosa.

Per tot plegat, el col·lectiu ha anunciat prop d'una desena de mobilitzacions. Les dues primeres estan convocades per al pròxim 4 i 5 de febrer davant de la caserna de la Guàrdia Civil a Tarragona. La resta es faran el 6, 11, 18 de febrer, el 12 de març i el 7 i 8 d'abril. Totes elles davant dels jutjats d'Amposta.