Els quatre consells comarcals de les Terres de l'Ebre aprovaran un manifest unitari que reclama la continuïtat dels punts de guaita dels quals el Departament d'Interior es planteja prescindir. Els presidents comarcals han reivindicat l'efectivitat d'aquest personal per detectar incendis i ajudar els equips d'extinció a arribar-hi de pressa i han proposat que en lloc de plantejar substituir els guaites per càmeres de vigilància que s'aposti per complementar la seva feina amb l'ajuda de les tecnologies. Més de la meitat del territori a l'Ebre són espais forestals i existeixen 9 punts de guaita. Els presidents comarcals reclamen que es disposin els recursos humans i materials per extremar la vigilància al bosc.
A les Terres de l'Ebre hi ha punts de guaita al cim de Caro, el Negrell i el Tossal d'en Grilló als Ports; a Punta Alta, a la serra de Pàndols; a Cerro Gordo, a la serra de Godall i a la Creu de Santos, a la serra de Cardó i la serra de Llaveria. En total, hi ha 9 guaites forestals que s'encarreguen de detectar qualsevol columna de fum. «Segurament ho volen substituir per càmeres però la tecnologia no pot substituir l'ull humà», ha lamentat el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura.
El manifest dels consells comarcals ebrencs sosté que aquests llocs de treball són especialment necessaris en una zona amb poca densitat de població i on la cobertura telefònica és deficitària, per la qual cosa les trucades als 112 no són una garantia per alertar dels incendis. «La gent que fa aquesta feina pot detectar el foc i ajudar que l'accés per arribar al punt de l'incendi sigui més fàcil i àgil per arribar al lloc de l'incendi. Són, a més llocs de feina necessaris i donen molta tranquil·litat, per exemple al Port on un gran incendi seria un greu problema ecològic, natural, paisatgístic i turístics. Tenim precedents recents com els de la Ribera d'Ebre o Horta de Sant Joan», ha recordat Neus Sanromà, presidenta de la Terra Alta. «No entenen que mentre hi ha Departament que aposten per evitar el despoblament de les Terres de l'Ebre, altres es plantegin eliminar llocs de treball», ha afegit.
«Són llocs de treball que volem defensar i es pot aplicar la tecnologia però encara no la tenim i pensem que abans, és millor que compaginar-ho la presència humana», ha insistit Gemma Carim, presidenta de la Ribera d'Ebre. «El cost per la feina que fan és mínim», ha insistit Faura. També el president del Montsià, Joan Roig, ha demanat que Interior repensi i reconsideri aquesta opció i que es mantinguin els punts de guaita. «Des de la perspectiva urbana, eliminar-los no representa massa cost social però des del món rural n'estem en absolut desacord», ha dit. Roig també ha advertit de la situació «precària» que es planteja per l'actual campanya forestal on s'ha demanat als guaites la seva «disponibilitat» encara que no se'ls requereixi acudir als punts de vigilància.