El canvi del poble d'Ascó es va començar a escriure en les eleccions municipals del passat mes de maig. La formació 'Per Tu' encapçalada per Miquel Àngel Ribes, actual alcalde del municipi de la Ribera d'Ebre, va guanyar les eleccions, seguit d'ERC, amb els quals formen l'actual equip de govern amb sis regidors entre tots dos. Joves, sense gaire experiència política, però amb moltes ganes de treballar i ser un revulsiu per prendre decisions, arriben al número 2 del carrer Hospital d'Ascó heretant uns pressupostos de l'antic govern, on s'han trobat amb projectes inexecutats i havent d'adaptar els d'enguany amb els diners que queden a la caixa.
Tenen una feina molt dura de cara al futur del municipi. S'indica que el tancament nuclear està previst als voltants de l'any 2030. Sense voler perdre temps i que no arribi d'imprevist, es començarà a treballar en una diversificació econòmica. Nous emprenedors que es vulguin instal·lar a Ascó, empreses que puguin venir i fer més fàcil la seva arribada. L'explotació de tots tipus de turisme, des de l'històric del municipi fins a l'esportiu, amb les instal·lacions que hi ha, o el de natura, amb el riu Ebre i els senders que recorren el terme municipal d'Ascó. D'altra banda, però, també hi ha pendents diversos projectes al municipi. Una fibra òptica, que està instal·lada, però no arriba la seva connexió; el desordre de l'habitatge a la localitat o l'herència dels terrenys de la piscina. De tot això, i molt més, TarragonaDigital conversa amb l'alcalde d'Ascó, Miquel Àngel Ribes.
Un canvi amb noves idees
— Us presentàveu a les eleccions municipals per primer cop amb 'Per Tu' i les vau guanyar aconseguint tres regidors. Quina valoració en feu d'aquests resultats?
— Al final la gent volia un canvi i, això, es va notar a les urnes. Nosaltres vam guanyar les eleccions, fet que ens dona molta confiança, ja que la gent, majoritàriament, ens ha escollit. Creiem que havíem de fer un govern majoritari perquè era necessari que tots suméssim, perquè anar sols, en cas de no haver anat endavant les negociacions, hagués fet que quedés un govern molt dèbil. En aquest sentit, el resultat que va treure ERC era molt bo i els programes electorals de tots dos anaven en la mateixa línia i podíem arribar a un fàcil enteniment.
— Sou un equip de govern molt jove i és la primera experiència en un ajuntament. En què creus que us pot beneficiar i perjudicar això?
— Beneficiar en què són idees noves, i si la gent volia un canvi, que és el que portàvem en campanya, que millor que gent jove per a fer-lo. Portem idees noves, pràcticament no hem passat o no havíem passat per política i amb això podem posar una mirada més crítica al que s'estava fent i mirar de canviar les coses. Si fins ara, creiem, o la gent que ens va votar ho creia, que tot havia sigut sempre el mateix, que millor que gent jove per ser una mica revulsiu per prendre decisions a partir d'ara. D'altra banda, en contra, sempre l'experiència és bona i ens en pot faltar una mica a l'hora de fer, però crec que amb dedicació i l'esforç això ho superarem.
— Ara sou els nous "inquilins" del consistori després d'aquesta última legislatura. En quin estat heu heretat el govern? Com estava l'ajuntament?
— Hem entrat a mitjans d'any, amb uns pressupostos que no són els nostres, i no es fa un relleu explicant com han d'anar les coses. Aquí entres i et trobes el que et trobes. Llavors s'ha d'intentar adaptar el pressupost que et queda. Així doncs, a nivell de pressupost, ens hem trobat una contínua inexecució de projectes, fet que ens afecta en la regla de la despesa i això implica que no podem gastar, gairebé, el que tocaria pel nivell d'ingressos que tenim. És important que a partir d'ara planegéssim tots els projectes, principalment en inversió, que és on normalment es comet la inexecució. Així, intentar fer una bona programació de projectes i que s'arribin a complir en allò que es pressuposti a principi d'any, en allò que acabarem fent. A nivell de projectes, ens n'hem trobat molts que estaven en fase de licitació i alguns en fase d'execució. Ho hem intentat adaptar una mica o no fer-los, depenent de què s'adapti més al nostre programa electoral, ja que és allò el que volíem pel futur del poble. N'hi havia que nosaltres no hi creiem i com no estaven adjudicats, ho hem pogut parar. I d'altres que estaven iniciats i els hem intentat remodelar i adaptar una mica.
Nous projectes, l'herència de la piscina i solucions a l'habitatge
— Quins projectes des del nou equip de govern teniu pensats executar durant aquesta legislatura?
— Primer, posar solució a coses que hi ha importants com els terrenys de la piscina, Cal Cavaller, Ca Don Àngel o Ca la Sariera, que ens ho hem trobat i no s'han resolt. Després, adequar la zona del passeig del riu, el tema de l'habitatge perquè la gent pugui viure al poble, millorar la vialitat del poble fent la carretera més segura o que hi hagi més places d'aparcament en alguns llocs del poble per donar servei als veïns de la part alta. El tema de la fibra òptica també és important, ja que si volem desenvolupar la part més industrial i generar més llocs de treball s'ha de ser competitius i per ser-ho necessitem infraestructures i no es pot treballar si no es té una bona xarxa de comunicacions. També el desenvolupament industrial, sobretot el tema del polígon, que el voldríem recuperar intentant oferir més terreny per aquelles empreses que es vulguin implantar, ja que n'hi ha bastants d'interessades, però no és suficientment atractiu el polígon d'Ascó.
— Des del nou govern, s’ha estudiat la viabilitat de les subvencions que hi ha i se’n posaran algunes de noves?
— Hi ha moltes subvencions, se n'han de revisar algunes i mirar si aquestes aporten alguna cosa. Continuarem donant els mil euros de subvenció en compensació de la factura elèctrica, ja que és una doble subvenció perquè es transforma en una injecció de diners al comerç local bastant gran. A més, intentarem doblar les subvencions d'obres per a exteriors d'habitatges al casc antic, ja que aniran lligades en uns condicionants específics, és a dir, si se segueix l'estètica marcada a aquesta zona del poble, si no serà la subvenció que es donava fins ara. Fins que no es faci la redacció d'un POUM que reguli les construccions al casc antic és la forma de potenciar-ho.
— Una de les herències més posposades que rep l'Ajuntament d'Ascó és el terreny de les piscines municipals. Quin és el projecte que s'hi vol destinar per acabar amb l'estat d'aquest espai?
— Volem posar solució a l'espai de la piscina, una reivindicació de molta gent, que portem més de dues legislatures amb aquesta problemàtica i s'ha de prendre una decisió ràpida. Nosaltres el que volem fer és una consulta popular, perquè decideixin els veïns que s'hi vol fer. Probablement serà una consulta en dues opcions i que la gent esculli quina és la més convenient. Mirarem de valorar les opcions que es presentin, donar tota la informació a la gent perquè pugui decidir que és allò que interessa més. En el moment que estigui feta, procedirem a fer tota la feina.
— S’ha pensat des del nou consistori alguna mesura que siguin beneficioses pel medi ambient?
— Una de les coses que volem realitzar és millorar l'eficiència de tots els equipaments municipals. Fer el canvi del parc mòbil, és a dir, fer-lo elèctric en la mesura que sigui possible, ja que hi ha vehicles que no els trobes en format elèctric, però fer-ho amb tots els que puguem. Posar més carregadors de cotxes elèctrics per diferents llocs del municipi, pot potenciar més l'adquisició dels vehicles elèctrics. A més, pot fer que gent que estigui de pas i hagi de carregar el vehicle, s'aturi i acabi comprant o consumint a Ascó, activant el sector dels serveis. A més, ens estem plantejant fer una línia d'ajudes a la compra d'aquests vehicles, tot i que és un projecte que està bastant verd encara i s'ha d'acabar de plantejar. També redactarem un pla de gestió forestal i prevenció d'incendis i es reactivarà l'ADF per treballar conjuntament i poder fer la neteja de bosc. La major part de bosc és de propietat privada i és complicat poder fer aquestes tasques des de l'ajuntament i des de l'ADF es podria fer.
— Un dels problemes que pot haver-hi en el tema d'habitatge a Ascó és la dificultat per fer-se una casa, el desconeixement de saber quins terrenys estan en venda o quins pisos estan de lloguer, o saber de qui són els immobles?
— Probablement hi ha un desordre en aquest sentit. Nosaltres proposàvem l'oficina d'habitatge, que ja ha estat al poble, però potser no ha estat de la forma que creiem que és més eficient. El que hem de tenir clar és que una persona que arriba al poble, probablement, no es farà directament una casa, no farà una inversió d'aquest tipus en un lloc com Ascó. És important que hi hagi habitatge de lloguer i, en aquest aspecte, el podria fer l'Ajuntament, però hi ha certa problemàtica, tot i estar-se considerant aquesta opció, però el millor seria que les persones que tenen cases i pisos, els posessin de lloguer. Entenem que a la gent li fa «por», moltes vegades, llogar casa seva pel que pugui passar. Llavors, des de l'oficina d'habitatge és donarà la confiança jurídica, sobretot. Assegurar que no passarà res si lloga el seu pis o casa i, així, intentar des del consistori oferir uns serveis que donin aquesta confiança als llogaters. En cas contrari, que hi hagi unes assegurances que es facin càrrec. També hi ha casos que una persona no pot assumir el cost del l'arrendament i s'ha de mirar de facilitar eines perquè aquest ho pugui pagar i l'arrendador no es quedi sense cobrar la mensualitat. Una altra feina de l'oficina d'habitatge serà la rehabilitació de cases del casc antic i el tema del sol urbà per a nova construcció. En aquest sentit, aniria el tema de les cooperatives d'habitatge, que es vol engegar, per posar en conjunt gent per a construir el seu propi immoble. En això s'estalviaran molts diners en la compra del solar, en la redacció del projecte, perquè això són despeses que es comparteixen entre tots els involucrats. Per exemple, mirar un solar que sigui econòmic i que siguin cinc, sis, set persones que es vulguin fer la seva casa, del tipus que siguin, tipus bloc de pisos o casa adossada.
El futur d'Ascó: pensant amb la diversificació econòmica
— Cada cop està més a prop el tancament de les dues Centrals Nuclears d'Ascó, que s'apunta entre 2025 i 2033. Com s'ha de preparar Ascó de cara aquest futur postnuclear?
— El poble ha començat a canviar en el sentit que va optar per nosaltres a les eleccions i no per un continuisme. El nostre mandat està enfocat a intentar adaptar-nos a la situació que ens trobarem en un futur i que no sigui una transició tràgica, sinó que sigui més portadora. És un esforç que hem de fer entre tots. Tot el poble ens hem d'intentar anar adaptant. Sabem que qualsevol canvi a la gent li costa i és reticent a aquest. És una cosa que s'ha de fer sí o sí, perquè si no és ara, serà d'aquí a poc temps. Llavors, és la part més complicada del nostre mandat, ja que tot això són canvis i aquests costen i porten molta crítica i haurem d'assumir-la. Per això, demanem a la gent que tingui comprensió i intentarem adaptar-nos tots a la nova situació. Però si ens esperem quan no es disposin a l'Ajuntament d'aquests ingressos, serà complicat. Molt tràgic. En aquest sentit, intentarem que tots ens acostuméssim a perdre aquests «privilegis» per un benefici de tots. Volem enfocar-nos a la diversificació econòmica, potenciar tots els sectors industrials, agricultura i ramaderia i els serveis. Així posar uns fonaments forts en cadascun d'aquests sectors i a poc a poc diversificar l'economia i no dependre de només un únic sector, que per qualsevol crisi se sent afectat, pot influir molt més i és el que passa ara amb la Central Nuclear, que arribarà el tancament i com tots acabem vivint d'aquesta, ens afectarà a tots. Si diversifiquem l'economia amb inversions i suport des de l'ajuntament, creiem que serà una de les formes.
— En quina direcció s'ha d'enfocar la gent del poble d'Ascó pel futur econòmic?
— Nosaltres ho enfoquem cap a l'emprenedoria i la iniciativa privada. En el primer cas, perquè són gent del poble que vulguin tirar endavant una empresa, no cal que sigui una indústria, pot ser un comerç o una empresa agroalimentària. Així potenciar l'emprenedoria i ajudar-los en tot el que poguéssim, ja que si la gent que ho engega és del poble, si aquest no funciona de primeres, no marxen, perquè ja estan a casa. Les crisis ajuden a sostenir una mica més la gent que són de la zona, que no pas una gran empresa que quan no tenen el rendiment que esperen, tanquen i la gent es queda al carrer. Pel que fa a la iniciativa privada, ara des de l'ajuntament sí que es poden fer coses, però al final acaba sent una càrrega pel municipi. A nivell de poble, creiem que tenim un marge d'evolució econòmica i per a les empreses privades ha de ser un lloc molt atractiu, ja que els avantatges que s'ofereixen des del consistori són molt bons. La demanda que pot haver-hi des del territori és alta, perquè ara mateix, com que no hi ha res, els comerços que es puguin obrir al municipi, veuran que hi ha potencial de negoci. A més, en el tema d'agricultura també tenim molt marge, perquè amb l'arribada de la nuclear es va deixar de conrear i hi ha molta finca erma i es poden fer grans explotacions a nivell agroalimentari i no té per què ser només produir aliments, també es poden produir altres productes del camp. També des del Consell Comarcal es vol potenciar el conreu de la cirera, de l'ametller i del kiwi i es donarà el suport a l'ens riberenc des d'aquí. En l'àmbit industrial, es vol seguir potenciant, tenint dos tipus, per encabir una part de serveis, que el situaríem on està el polígon actual, i un altre més d'indústria, per posar-ne alguna de petita, que no sigui contaminant i que sigui beneficiosa pel medi ambient. Tot això ho tindrem en compte.
— Un factor important perquè el municipi s'encamini cap a una diversificació econòmica i l'arribada de noves empreses pot estar relacionada amb la instal·lació i arribada de la fibra òptica?
— És molt important que arribi la connexió troncal per poder ser competitius davant d'altres zones que ja en tenen. Si nosaltres no tenim fibra, no tenim infraestructures, pràcticament res, doncs les empreses no es voldran implantar aquí. El sector de l'energia, comunicacions, també és una cosa a potenciar bastant en el tema industrial. Per exemple, l'empresa Nemon, ens dona a veure una visió del que potser hauríem de continuar invertint, com és la nau tecnològica, que sigui un lloc on hi hagin empreses relacionades amb l'estil d'aquesta.
— Si no arriben empreses, pot ser que la gent marxi a treballar i viure a fora? Hi ha por a un despoblament d'Ascó?
— Està clar, per això estem aquí, per donar una solució el dia que la central no estigui, que si no molta gent haurà de migrar fora del poble. Hem de treballar en tots aquests sentits, ja sigui en el desenvolupament i diversificació econòmica i en el tema de l'habitatge. En aquest darrer hi ha molta feina, perquè la gent no pot viure al poble i pots treballar molt el tema de la feina, que tothom en pugui tenir aquí, però sí la gent no pot viure a Ascó, al final ens trobem en una problemàtica que si no hi ha gent, els serveis o els comerços no tindran clients que hi vagin i si no n'hi ha, tampoc trobaran atractiu el poble per a viure-hi. És el peix que es mossega la cua. Hem d'invertir aquesta roda i que sigui al revés. Que hi hagi més comerços, que la gent pugui viure al poble. Hem de ser més, perquè tot això significa una reactivació de l'economia.
— La infraestructura ferroviària que passa per la Ribera d'Ebre està bastant vella i amb una millora pot beneficiar a quedar-se gent al municipi i l'arribada d'empreses. S'hauria de sol·licitar a nivell local i comarcal renovar les vies del tren?
— Aquest tema ja s'ha demanat i s'estan realitzant obres de millora. Ara mateix, s'està substituint una de les vies de l'estació. No només és l'estat de la infraestructura, sinó la quantitat de serveis que després s'ofereixin. Hi ha pocs trens que van des de la Ribera d'Ebre cap a Tarragona i Barcelona i s'hauria de millorar la freqüència, també a nivell comarcal, amb algun tren llançadora connectant els municipis de la comarca amb Móra la Nova i després agafar un tren fins a Barcelona que només pari a Reus i Tarragona. Així intentar fer més curt el trajecte i poder anar des de la Ribera d'Ebre fins a Barcelona en menys temps del qual es tarda actualment. Això també ajudaria en el tema de transport a nivell local i comarcal.
Patrimoni, turisme i natura: parts importants del futur asconenc
— Ascó és un municipi amb molta història i patrimoni, el riu Ebre i natura, però molta gent el relaciona amb la Central Nuclear. S'ha de treure aquesta visió des de fora i que el turisme sigui una part important en el futur del poble?
— Això és una cosa que ens ho creiem nosaltres. Quan la gent va a visitar un lloc, la veritat és que hi hagi una central nuclear o no, no crec que sigui un condicionant per venir. Nosaltres el que hem de fer és oferir al turista el que va buscant, que són coses singulars. A Ascó tenim el riu, tenim la façana fluvial, el tram de l'Ebre que passa pel nostre terme és molt ric a nivell de natura, fauna i flora. Crec que és un valor molt important a remarcar, com també ho són els senders, la zona de Mas de Prades i el Pas de l'Ase. També tenim el patrimoni morisc, que està per explotar, ja que és un diamant en brut que encara s'han de polir. Tot això són coses que s'han d'anar treballant. Com el turisme esportiu, ja que tenim unes instal·lacions de primera al poble. Podem tenir molt visitant que vingui en aquest sentit, ja sigui per campus d'atletisme, handbol, futbol, sortides en BTT, baixades en piragües pel riu o en embarcacions de rem, hi ha moltes coses d'aquestes que es poden fer al poble. Així mateix, el turisme cultural pot ser important, amb la quantitat d'actes que es fan. Pràcticament tots els tipus de turisme que existeixen es poden promoure des d'aquí. Moltes vegades pensem que la gent ha de vindre a veure Ascó, però és perquè nosaltres el tenim molt vist. Han de ser els de fora els que ens han de valorar. És molt important, per això, treballar el casc antic perquè a la gent li agradi molt quan vingui. S'ha de fer en temes d'urbanisme, subvencions per l'adequament d'aquesta part del poble en una imatge similar. A nivell d'arqueologia, investigar tot el que es pugui trobar i que els historiadors busquin més història del nostre poble, acabar de recuperar el castell amb les intervencions que s'han de fer i la seva consolidació.
— Abans de les eleccions municipals van sortir restes arqueològiques durant els treballs del Centre Cívic al Magatzem de Ca Rita. Que s'ha pensat fer amb aquesta troballa?
— Van estar parades les excavacions arqueològiques del Centre Cívic perquè van haver d'anar a un altre jaciment, però ja s'han reactivat un altre cop. S'han de fer unes cates per a valorar les últimes restes que es s'han trobat i saber la importància que tenen. Quan sapiguem això, podrem decidir quina cosa es fa. Si és necessari deixar la part més antiga o no, tot això ens ho acabaran dient els arqueòlegs. El que està clar és que serà visitable, posant un sol de vidre i dependrà d'allò que es trobi en les últimes restes, per fer un accés o no. Tal com anem veient que surt, podrem anar decidint més. Ara, de moment, es farà la part del vestíbul i els banys, perquè allà no afecta les restes arqueològiques, la part de la coberta, així com l'exterior d'aquest.
