El Govern ha presentat un Pla integral de gestió de l'aigua dolça al Delta de l'Ebre amb l'objectiu de millorar les aportacions a les badies i llacunes per millorar la rendibilitat de les activitats econòmiques que en depenen i, al mateix temps, amb criteris de sostenibilitat ambiental. Amb un desplegament previst de cinc anys, la principal eina del pla serà una taula de gestió, on han d'estar presents tots els actors implicats del territori, per coordinar on i com es destinen les aigües de retorn i excedents del conreu de l'arròs arrossars, que controlen les comunitats de regants. La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha negat que el nou model de gestió pretengui limitar la sobirania dels regants en matèria d'aigües.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Jordà i el vicepresident, Pere Aragonès, han comparegut aquest divendres Amposta per escenificar la posada en marxa del Pla davant de representants de les comunitats de regants, arrossaires, pescadors, aqüicultors i caçadors, entre d'altres. La qüestió de la gestió de l'aigua dolça que arriba a les llacunes i les badies del Delta de l'Ebre ha estat, tradicionalment, font de llarga controvèrsia al territori. Especialment, davant del fet que les comunitats de regants de l'Esquerra i la Dreta, concessionaris de l'aigua de l'Ebre que capten a l'assut de Xerta, han imposat els seus criteris de gestió atenen a les necessitats del conreu de l'arròs.
Sobre el paper, el Pla preconitza fer compatible la «millora ambiental» de llacunes i badies amb l'objectiu de poder incrementar la capacitat productiva de l'aqüicultura, la pesca i la caça, activitats que depenen de les aportacions d'aigua dolça en aquests espais. Una situació que, sovint, ha provocat nombroses queixes i reclamacions a les administracions davant els perjudicis que això els ocasiona.
El principal instrument per fer possible aquest canvi —la consellera ha evitat parlar dels «problemes» que genera l'escenari actual— serà una Taula de gestió, amb la participació de regants i els sectors afectats, el parc natural del delta de l'Ebre, l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el servei provincial de Costes.
La idea, segons ha abundat Jordà, és que «els sectors es coordinin entre ells per gestionar l'ús secundari d'aquesta aigua i generar una major riquesa a altres sectors productius i ambientals», amb voluntat que «estiguin tots representats i tinguin capacitat decisòria» dins d'un model de cogovernança. L'organisme, doncs, hauria de decidir la quantitat, la forma i el millor moment per fer arribar les aigües de retorn i excedent del conreu de l'arròs a badies i llacunes. Una experiència pilot prèvia en aquesta línia, que s'ha dut a terme a la zona del Penal, prop de la bassa de les Olles, a l'Ampolla, hauria estat l'embrió d'aquest plantejament.
«El pla vol esdevenir una taula de gestió que, reconeixent el paper de les comunitats de regants com a tenidores de les concessions d'aigua i de la seva obligació primera d'assegurar el conreu de l'arròs, sigui alhora també capaç de decidir i prioritzar fluxos d'aigua sobrants o de sortida dels camps d'arròs», ha manifestat Jordà. «En cap moment», segons ha precisat, la proposta pretén «treure sobirania» als regants, «però sí tenir major capacitat per generar excedents i gestionar-los».
Tot plegat haurà de possibilitar accions de millora i estalvi energètic així com actuacions ambientals que permetin mitigar el canvi climàtic en l'horitzó d'uns trenta anys. De moment, però, el Pla encara no té cap mesura concreta sobre la taula i, segons han reconegut fons de la comunitat de regants, justament ara es comença a treballar i no s'han abordat les qüestions sensibles. La consellera ha referenciat la necessitat que caldrà millorar i executar noves infraestructures hidràuliques per «maximitzar el rendiment» d'ecosistemes i de les activitats productives: connexions, estacions de bombament, sistemes de control o aïllament de zones.
El vicepresident, Pere Aragonès, ha apuntat que el Govern ha inclòs aquesta iniciativa de gestió de l'aigua al Delta dins del seu Pla de Reactivació Econòmica i té l'objectiu de finançar les actuacions que s'acordin amb els fons europeus per a la reactivació. Aragonès, que ha lloat la fórmula de la cogovernança com a model per avançar en la reactivació econòmica, ha subratllat l'aposta per la «competitivitat» i «sostenibilitat» del sector agroalimentari, com un dels que «millor ha aguantat el cop» durant la pandèmia i que també és clau per al «reequilibri territorial».
Aragonès, en contra de «cedir metres al mar»
Després de recordar també l'impacte que pateix el Delta de l'Ebre pels efectes del canvi climàtic durant els últims anys, Aragonès ha reclamat un compromís «molt més profund» de totes les administracions per garantir el seu futur. En aquest context, ha carregat, per «absolutament insuficient», contra les mesures de l'esborrany del Pla Delta, fet públic aquesta setmana per part del govern espanyol. Fins al punt d'abonar les tesis d'alguns sectors productius del territori que abominen de la possibilitat de cedir terrenys costaners al mar per esmorteir els efectes del canvi climàtic, tal com proposen diversos experts.
«No s'ha d'apostar per renunciar davant d'un retrocés de la línia de costa, sinó defensar la morfologia del Delta de l'Ebre, tal com es demana i s'ha treballat des de la Taula de Consens i demana el territori. Hem de preservar l'actual morfologia del Delta i no acceptar la regressió com un procés natural, no podem cedir més metres al mar ni retrocedir la línia de la costa. Cal que el Ministeri —per a la Transició Ecològica— sigui molt més ambiciós», ha argumentat Aragonès. També ha reclamat la represa de projectes com la guarda de la badia dels Alfacs, una gestió més ambiciosa dels sediments i «anar més enllà de quatre aportacions de sorra». Considera que la dotació per al Pla Delta prevista per l'Estat, uns 3,9 milions d'euros, es queda del tot curta i aposta per aconseguir fons europeus.