L'Institut Geològic i Miner (IGME)ha negat informes i documentació sobre el projecte Castor que li havia sol·licitat el Parlament de Catalunya per a la comissió d'investigació oberta sobre el cas. El director de l'ens, Francisco González Lodeiro, ha respost al president del Parlament, Roger Torrent, que no pot remetre els estudis, alguns dels quals fet públics fa alguns anys, perquè afectarien processos judicials i la seva revelació «podria lesionar la igualtat i plenitud de la tutela judicial efectiva de les parts».
Concretament, l'IGME es refereix a la querella presentada per l'Observatori del Deute en la Globalització i X-Net a l'Audiència Nacional, ja arxivada, així com el contenciós administratiu d'ACS davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid reclamant més diners pel manteniment del Castor. En canvi, no esmenta la investigació oberta pels terratrèmols al jutjat de Vinaròs.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
El Parlament demana informació sobre la crisi sísmica
En un escrit remès el 29 d'octubre de 2018, el president del Parlament sol·licitava a l'IGME que remetés informes i documentació referida al projecte Castor. Concretament, demanava, entre d'altres, l'informe els estudis redactats per l'organisme a posteriori sobre l'origen i les causes de la crisi sísmica que va provocar la injecció de gas al magatzem de gas submarí a partir de setembre de 2013. Entre aquests, l'anomenat «Informe Geológico sobre la crisis sísmica relacionada con el almacén subterráneo de gas denominado Castor, Castellón noreste de España», que va ser difós a finals de maig de 2014.
També la documentació rebuda per l'IGME a la qual es refereix l'annex IV d'aquest i que fa referència a «Estudios Geomecánicos, datos de presiones y registro variación G-P-A». Aquest últim aspecte resulta clau per determinar la responsabilitat de l'empresa concessionària, Escal UGS en el desencadenament dels sismes. Una informació que tant el govern espanyol com la mateixa empresa, en mans del grup ACS Florentino Pérez, han ocultat sistemàticament als representants polítics a les Corts espanyoles i a la ciutadania.
Però tot i tractar-se, en bona mesura, d'informació que ja havia estat feta pública arran de les reiterades peticions de grups polítics, l'organisme estatal dependent actualment del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha denegat la seva tramesa. S'escuda en la Llei 27/2016 per la qual es regulen els drets d'accés ala informació, participació pública i accés a la justícia en matèria de medi ambient, segons la qual aquestes sol·licituds es poden denegar «si la informació sol·licitada pot afectar negativament a causes o assumptes subjectes a procediment judicial».
En concret, la resposta de González Lodeiro, amb data de 17 de desembre de 2018, cita dos procediments judicials: el contenciós administratiu obert per la constructora ACS davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid reclamant per considerar «insuficients» els 300 milions assignats per operar i mantenir les instal·lacions de Castor entre juliol de 2012 i novembre de 2014, quan es va fer efectiva la seva renúncia a la concessió després de provocar més de mil terratrèmols en període de proves.
En segon lloc, esmenta la querella presentada per la Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització i X-Net contra els responsables de la tramitació del projecte a l'Audiència Nacional, que va ser arxivada el setembre de l'any passat.
- També pots llegir: La ministra Ribera anuncia el desmantellament del Castor, cinc anys després del seu tancament
Sense referència del jutjat de Vinaròs
En canvi, el responsable de l'ens passa per alta el principal procés judicial obert contra els responsables del Castor: l'obert pel jutjat número 4 de Vinaròs, a instàncies de Fiscalia, per suposats delicte ambiental i prevaricació ambiental en el qual, a banda dels principals directius de l'empresa exconcessionària, figuren responsables i funcionaris de l'antic Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient, el Ministeri d'Indústria i també, curiosament, tres del mateix IGME, entre els quals, el funcionari que va signar l'informe tècnic que va avalar la concessió del projecte i que havia estat investigat per autoritzar el recreixement de la bassa d'Aznalcóllar, Jesús Gómez de las Heras.
En el cas de l'estudi geomecànic i sobre les dades de pressió, assegura, es tracta d'informació «aliena» a l'ens. «Per això, no correspon a aquest organisme facilitar-lo, ja que no és l'entitat qui ha elaborat la citada informació».
Els informes suggerien manca de previsió i mala praxi
Els informes encarregats pel govern espanyol després de la crisi sísmica a l'IGME i a l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) no solament van corroborar la relació causal de les operacions al magatzem amb els terratrèmols; també suggerien manca de previsió i mala praxi, fent cas omís de les bones pràctiques de la indústria, en l’execució d’una actuació que va acabar afectant falles actives. El document apuntava que Escal UGS va operar sense comptar amb uns marges de seguretat suficients pel que fa a la pressió i que el ritme de les injeccions va superar de llarg el límit establert per les bones pràctiques de la indústria a l'hora d'evitar problemes.
Els diputats republicans del Parlament de Catalunya, Lluis Salvadó i Irene Fornós, integrants de la comissió d’investigació del Castor i que han fet pública la negativa de l'IGME, han denunciat la «manca de transparència i col·laboració amb la Comissió d’Investigació mostrada per organismes públics» com en aquest cas no volent facilitar els seus propis estudis al Parlament. «El govern espanyol a més d’encarar el desmantellament de les instal·lacions ha d’assumir les responsabilitats d’aquest escàndol, i malauradament en aquest àmbit la seva actitud segueix sent la mateixa que la del PP», han assegurat.