Recordo perfectament el que vaig fer el 21 de juliol de l’any 2009. El tràgic desenllaç de l’incendi d’Horta de Sant Joan va fer que aquell dia em quedés gravat en la memòria per sempre. I crec que no m’equivoco si dic que ens va passar el mateix als periodistes que érem allà. El foc va començar el 20 de juliol, però el dia que Horta no oblidarà mai és el 21, quan tot es va precipitar.
Llavors, jo treballava de corresponsal d’una emissora de ràdio. Al migdia del 21 de juliol del 2009 em van avisar que hi havia un petit incendi a la comarca de la Terra Alta, a Horta de Sant Joan. Em vaig desplaçar fins allà.
També et pot interessar:
Un petit incendi que es va complicar
En aquell moment, tot estava molt tranquil. Al principi, tan sols hi havia una altra periodista i jo. Vam parlar amb el cap dels bombers i les previsions semblaven optimistes. De fet, vaig emetre per la ràdio un tall de veu on el bomber ho explicava.
Vista la situació, vaig tornar a casa, però abans d'arribar va sonar el telèfon. Era de la ràdio on treballava. El vent havia començat a bufar inesperadament a Horta de Sant Joan i el foc estava avançant cap al poble. S’havia demanat a la població que es confinés a casa per precaució.
Vaig rebre una altra trucada. Era una persona de confiança que em va explicar que quatre bombers havien mort intentant apagar el foc i que dos més es trobaven en estat greu, un d'ells, moriria poc després.
També em va dir que era massa aviat per explicar-ho en antena i m’havia d’esperar que la informació fos oficial, ja que el llavors president de la Generalitat, José Montilla, estava viatjant fins a Horta de Sant Joan per valorar la situació i allà n’informaria.
Contradiccions i crítiques per la gestió de l’incendi
Ràpidament es va fer públic el que havia passat i vaig tornar a Horta. La resta, ja és conegut per tothom. Quatre dies d’incendi incontrolat, caos, vent, i contradiccions.
De seguida es va posar de manifest que alguna cosa podia haver fallat, la coordinació entre els comandaments no hauria funcionat o, fins i tot, s’hauria produït algun moment de relaxació que va fer que la situació es precipités. Tot eren suposicions.
La política va treure la seva pitjor cara durant els dies de l’incendi. Ni tan sols s’havien traslladat els cossos dels bombers morts al tanatori de Tortosa, quan van començar a sorgir aquestes acusacions de possible descoordinació i les pertinents excuses per part del Govern de la Generalitat. Aquest fet va centrar gran part del focus mediàtic.
Recordo la desesperació dels veïns del poble per ajudar a apagar les flames i l’enuig d’aquests quan se’ls va prohibir fer-ho, per seguretat.
Recordo també dues nits sense dormir, veient la muntanya bullir des de la finestra de l'hostal on em vaig allotjar i les flames i el fum cada cop més a prop.
En aquell moment la magnitud dels fets va sobrepassar a tots, però en especial als polítics de torn de la Generalitat, que van demostrar una pèssima gestió, que es va posar de manifest després amb la instrucció del cas als jutjats de Gandesa, amb declaracions també plenes de contradiccions.
També es va posar en evidència la mala gestió quan es va atribuir a un llamp l’origen del foc, assegurant que s’havia trobat el tronc amb l’impacte, una afirmació errònia, precipitada i, segurament, improvisada, que va obligar després al Govern a demanar disculpes, quan es va saber que el foc va ser intencionat.
La ferida continua oberta: encara no hi ha judici
Aquesta, però, és una història inacabada una dècada després. Encara no hi ha data del judici pels dos presumptes autors de l’incendi.
Un fet que sembla increïble i alhora vergonyós que fa que la ferida per aquells fets segueixi oberta. Deu anys després tot segueix igual i, tot apunta que, ho seguirà estant fins al 2020, com a mínim, ja que no s’espera que el judici se celebri abans.
Horta de Sant Joan, en l’actualitat
Una dècada després de l’incendi els pastors de la zona no són gaire optimistes. Pocs recursos, pocs ramaders, pocs pagesos... la conservació d’aquests boscos sembla tenir un futur poc favorable.
Els pagesos també denuncien traves administratives per poder fer la seva feina, on cal sumar-hi el despoblament de les zones rurals, la qual cosa posa en perill l’abandonament d’aquest paisatge i el risc alt d’incendi.
A Horta, però, aquesta història no s’oblida. Una placa en un monòlit recorda els noms dels cinc bombers que van perdre la vida -Jaume, Ramon, Jordi, David i Pau- i la terra, que s’ha anat refent, tindrà per sempre gravada en la memòria aquesta tragèdia del 21 de juliol de 2009, de la qual encara no se n’ha fet justícia.