Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Màquines treballant a la barra del Trabucador amb les salines, al fons

L’espai natural millor conservat del Delta, en perill de desaparició

La falta de transport de sediments, els temporals de mar que inunden lo Delta i la poca ajuda administrativa dificulten la seva protecció a la salinització

 

L’extrem oriental del Delta de l’Ebre, una illa que és un oasis paisatgístic i mediambiental, corre el risc de de desaparèixer en els propers 15 anys. La illa de Buda, la més gran de Catalunya i la més desconeguda; niu i dormitori d’una magnífica avifauna, està sent engolida per les aigües salades del Mediterrani.

L’antic propietari de l’illa, la família Borés, denuncia que la intrusió marina -la salinització de les aigües dels aiguamolls-, la pujada del nivell del mar a causa del canvi climàtic i la regressió dels dics naturals de sorra que aturava el mar, i els durs efectes dels temporals de mar dels últims dos anys, estan amenaçant tot l’espai natural del Delta i sobretot l’illa de Buda.

La illa de Buda en perill

Són 700 hectàrees d’aiguamolls i 500 més de dunes, arbustos i bosc de ribera, que segons Guillermo Borés, tercera generació de la família propietària des del 1924, les administracions s’han oblidat de cuidar i protegir dels riscos naturals.

«El mar s’està menjant l’illa i tot el delta, i no es fa res. Això és un crim mediambiental. Si en 10 o 15 anys no es corregeix, els aiguamolls hauran desaparegut». Borés proclama que «al delta s’està lliurant la segona batalla de l’Ebre, i el front de lluita és a Buda. Tots els problemes que dificulten la supervivència del parc natural comencen a la illa, la part més exposada i vulnerable».

Ell, els ajuntaments de la zona i altres col·lectius de protecció del territori expliquen que el fort temporal del gener del 2017va rebentar la fràgil barrera de sorra que separa els estanys del Mediterrani i no s’ha recuperat com deuria, i alerta a un retrocés total de l’ecosistema. Si continua la intrusió marina amb més freqüència, ocasiona la mort de la flora i la fauna pròpia d’aiguamolls d’aigua dolça.

Salvemos la Isla de Buda.

Salvar a Buda depèn de la decisió de masses administracions

És una amenaça també pels cultius d’arròs del Delta i afectaria el turisme i l’economia de la comarca. Per ara, hi ha petites i discontinues obres per aixecar el cordó de sorra a la línia litoral per a protegir els Calaixos, amb un transport de 20000 metres cúbics de sorra.

La gent del territori defensa la construcció d’un escullera artificial, una infraestructura dura com un dic, a la costa. Però l’administració catalana proposa un altre pla que té suport aigües amunt: abocar sediments al riu Ebre per a que la dinàmica natural defensi les primeres barres de sorra enfront el mar. Borés ho veu amb escepticisme.

Segons els experts d’aquesta iniciativa, aprovada al Congreso de los Diputados, caldrien un o dos milions de tones de sediments anuals per frenar la desaparició del Delta. Abans que es construïssin les preses dels pantans de l’Ebre, baixaven 20 tones a l’any i actualment s’ha reduït el 99% d’aquest transport.

El futur  d’aquest magnífic territori natural depèn de la decisió de les administracions. Salvar Buda o deixar-lo morir.