Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Mapa de funcionament de la central hidroelèctrica de bombeig d'emmagatzematge d'energia a l'Ebre

Un macroprojecte per a les Terres de l'Ebre: El magatzem d'energia «més gran del món»

Tindrà un impacte paisatgístic de 1.300 hectàrees i econòmic de 2.600 milions d'euros | Se situarà als municipis de la Fatarella (Terra Alta) i Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre)

La Ribera d'Ebre i la Terra Alta podrien acollir la central hidroelèctrica de bombeig més gran del món. El projecte de Gironés-Raïmats als municipis de Riba-roja d'Ebre i la Fatarella està preparada per generar i acumular tanta energia com tres reactors nuclears junts —els que hi ha actualment a les comarques de Tarragona amb Ascó I i II i Vandellòs II—.

A més del gran impacte paisatgístic, preveient que ocupi 1.300 hectàrees que, actualment, ocupen camps i terrenys forestals, també tindrà grans beneficis  amb la creació d'uns 5.000 llocs de treball directes durant els sis anys que es preveu que durin les obres. 

Una gran inversió pel futur postnuclear del territori

El macroprojecte que té previst Gironés-Raïmats a les Terres de l'Ebre té obstacles a superar. Tot i aconseguir l'aval del govern espanyol i la Unió Europea, considerant-lo un projecte d'interès comunitari, falta en finançament  per tirar-lo endavant i busquen 2.600 milions d'euros per fer-ho possible. Segons informen des del projecte, entre 2021 i 2024  hi ha prevista la finalització de les tramitacions administratives per fer-ho possible. Aquests es van superant paral·lelament mentre busquen el finançament necessari i, entre 2024 i 2030, la previsió que tenen és la d'executar les obres  i posar en marxa la central. Durant els sis anys que es preveu que durin les obres es preveu la creació d'uns 5.000 llocs de treball directes. 

En els darrers anys, el projecte ha patit uns canvis  significatius per traves que s'han trobat en el camí. Ara fa 10 anys, se situava la nova central més a prop de Riba-roja d'Ebre on volien aprofitar la presa, però és propietat d'Endesa i no podia ser aprofitada per ells. A més, també s'han hagut d'allunyar de la zona protegida Xarxa Natura 2000.

Complint aquests aspectes, l'impacte que tindrà al riu Ebre un cop plena una de les basses, serà mínima. Des del projecte informen que el circuit és tancat i després de posar 78 hectòmetres cúbics d'aigua en una bassa, només s'haurà de compensar les pèrdues per evaporació, als voltants d'uns 150 litres per segon (9.000 litres per minut o 540.000 litres per hora).

Es preveu que, funcionant a ple rendiment durant 29 hores, es pugui arribar fins als 3.000 megawatts. Això és equivalent a tres reactors nuclears. Per fer-ho possible, ha d'estar la bassa de dalt plena i serà quan la demanda energètica ho requereixi. A més, s'haurà de doblar la potència d'algunes línies de transport actuals d'energia per poder evacuar-la.


Les xifres de la central

  • Potència instal·lada: 3.000 Mw
  • Emmagatzematge elèctric: 75,4 Gwh
  • Superfície afectada: 1.300 hectàrees
  • Volum bassa plena: 78 hectòmetres cúbics
  • Cabal d'operació: 762 m3/s
  • Pèrdues per evaporació: 150 l/s
  • Funcionament a ple rendiment: 29 hores
  • Inversió: 2.600 milions d'euros
  • Mà d'obra: 5.000 llocs de treball directes durant la construcció
  • Termini de preparació (projecte, llicències...): 3 anys
  • Termini construcció: 6 anys
  • Finalització 1a fase (4 grups generadors): finals 2026
  • Entrada en operació: 2027
  • 2a fase  (plena operació central): final 2030

El benefici per a les comarques

Un dels aspectes que tenen més clars des de Gironés-Raïmats és la importància del territori  per acceptar aquest macroprojecte. Amb l'entrada en funcionament de les primeres turbines prevista pel 2026 i la instal·lació a ple rendiment el 2030 tenen pensat que el magatzem d'energia ha de tenir retorn al territori. Sense acabar-ho de concretar, al 'Sense Ficció' de TV3 han explicat possibles beneficis per als veïns de les comarques afectades, i de les Terres de l'Ebre en general. En aquest sentit parlen de regadiu  a la Terra Alta gràcies al bombeig o enllumenat públic  per a tota la població ebrenca, deixant clar la seva implicació en el territori. 

Des del projecte tenen clar que la participació  dels veïns i veïnes del territori pot fer que el projecte de grans dimensions pugui tirar endavant. El fet que hi hagi un retorn a la zona on s'instal·la el macroprojecte, pot afavorir aquesta ajuda veïnal per fer-ho possible.

Energia amb vocació 100% renovable

La principal intenció és que el projecte sigui 100% renovable. Per fer-ho possible, es vol que la central de la Fatarella i Riba-roja d'Ebre s'alimenti amb aerogeneradors quan les turbines es posin a bombar aigua cap a la bassa superior. Així doncs, s'aprofitaria l'energia eòlica gràcies als parcs que hi ha instal·lats a la zona. 

Què és una central hidroelèctrica reversible o de bombeig?

Les centrals de bombeig o reversibles  són hidroelèctriques  de nova generació amb turbines  que també són bombes per impulsar l'aigua amunt. Aprofiten dos embassaments situats a cotes diferents i es connecten en tots dos sentits. Quan es necessita energia, es deixa caure l'aigua cap a la bassa inferior i s'aprofita per turbinar-la i produir electricitat. Quan hi ha un excedent  energètic en el sistema, es bombeja des de baix cap a dalt. La bassa superior és, doncs, un magatzem  d'energia potencial.