El món de la cultura català, sobretot l'ebrenca, està de dol. L'arxiver, historiador i poeta Jesús Massip i Fonollosa (Roquetes, 1927), ha mort als 94 anys. El 2015 va rebre la Creu de Sant Jordi, entre altres, per «projectar al conjunt de Catalunya la singularitat cultural de les Terres de l'Ebre». Així l'ha volgut destacar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
Massip va ser director del Museu-Arxiu de Tortosa des del juny de 1960 i fins al 1992, i de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, també de la capital del Baix Ebre. A més d’autor de treballs bibliogràfics tant de caràcter històric com poètic, com ‘Llibre d’hores’ (1988) i ‘Cendra vivent’ (2002).
Jesús Massip era membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. A més, del 1974 al 1983 va ser professor d'història de l'art i d'història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortesa (UNED).
Entre 1960 i 1980 va ser delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa. Amb Gerard Vergés, va fundar la revista literària 'Gèminis' (1952-62), i era membre del consell de redacció de la revista 'Llengua i Dret' (1983).
En el camp de la investigació filològica i jurídica es va especialitzar en el codi Costums de Tortosa, del qual en va publicar una edició crítica el 1996 i l’estudi 'La gestació de les Costums de Tortosa' (1984).
El roquetenc va ser autor de les obres 'El catàleg de l’Arxiu Territorial de Tortosa de 1574' (1987), 'Inventari de l’Arxiu Històric de Tortosa' (1995), resultat de la important tasca de catalogació que feu en aquesta institució i 'El tresor de la catedral de Tortosa i la guerra civil de 1936' (2003).
Com a poeta, és autor de 'Libro de ausencias' (1962), 'Llibre d’hores' (1989), 'Cendra vivent' (2002) i 'La terra encesa' (2012). Va traduir al castellà el 'Cant espiritual', d’Ausiàs Marc (1963).