La Taula de Mobilitat de les Terres de l'Ebre s'ha reunit dues vegades des de la seva creació, la darrera fa nou mesos. La plataforma Trens Dignes insisteix que és un òrgan de gestió de la mobilitat ferroviària i per carretera menys «eficaç i funcional» que les Autoritats de Mobilitat Territorials (ATM) i que la seva paràlisi manté bloquejats molts dels objectius pendents.
La coordinació dels nous horaris i freqüències per quan es posi en marxa la variant de Vandellòs, l'ampliació del servei d'Euromed cap al País Valencià, la intermodalitat de l'estació de l'Aldea, la reducció dels temps de viatge o la millora de freqüències matinals a l'R15 són algunes de les reivindicacions de la plataforma que segueixen enlaire.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
Sis anys i mig de lluites i reclams
La plataforma segueix denunciant que el territori necessita un pla de mobilitat per articular-se i tenir eines per lluitar, entre d'altres, contra el despoblament. Trens Dignes va nàixer fa sis anys i mig i ha fet balanç de totes les fites aconseguides però també de tot allò que està pendent i que necessita d'un òrgan de gestió governamental, coordinat amb la plataforma, que sigui «eficaç i funcional».
En sis anys i mig, Trens Dignes es congratula per haver aconseguit, amb pressió des del carrer, l'aturada de l'Euromed a l'Aldea —un servei que demanen mantenir i ampliar cap al País Valencià—, la rebaixa de les tarifes a l'R15 i R16, la incorporació de freqüències nocturnes a l'R16 i la millora dels combois —amb els trens 449 i 447. També a l'R15 la pressió de Trens Dignes va frenar la retallada d'aturades de dos freqüències que arriben fins a Casp, a l'Aragó, i que s'ampliés fins a Riba-roja d'Ebre, amb dues freqüències més, així com millores en manteniment en una línia que patia greus despreniments que perjudicaven durant dies i setmanes els usuaris.
Molts objectius pendents
Queden molts objectius pendents. La posada en marxa de la variant de Vandellòs a l'R16, promesa ja pels últims tres ministres de Foment, el consens pels nous horaris i freqüències al nou Corredor del Mediterrani, la intermodalitat de l'estació de l'Aldea perquè sigui l'estació ferroviària central de les Terres de l'Ebre, la capil·laritat del transport públic en bus i tren a tot el territori o la renovació efectiva i equitativa de més combois —la plataforma denuncia que només dos dels vint nous combois 449 s'han destinat al sud del país. Reduir els temps dels viatges entre l'Ebre i Barcelona, recuperar els serveis perduts a estacions com Móra la Nova o Ulldecona, i crear una «autoritat de mobilitat» competent, funcional i eficient, completen la llista.
I de fet, en la paràlisi d'aquest òrgan de gestió, creat com a Taula de Mobilitat a les Terres de l'Ebre, és d'on sorgeix el bloqueig de moltes d'aquestes fites. «No és una taula efectiva i no té poder executiu», com denuncien des de Trens Dignes. La conselleria de Territori s'ha compromès a mantenir una reunió durant aquest mes de juliol amb la plataforma però la Taula segueix sense convocar reunions. «La Taula de Mobilitat és la que està més en silenci administratiu perquè es passen la pilota d'uns als altres», ha lamentat la portaveu de la plataforma Montse Castellà. «Ha estat una cortina de fum, si fos una ATM, estarien obligats a reunir-se», ha recordat.
«No pot ser que les institucions pensen que el gruix del pes per la lluita de la mobilitat digna a les Terres de l'Ebre recau en la ciutadania. Nosaltres farem tot allò que podrem però els representants polítics s'han de posar les piles», ha denunciat Castellà. «Demanem que aquestes reunions siguin reals i efectives i es posi fil a l'agulla perquè se'n beneficia la ciutadana. Si hem aconseguit tot això des del carrer, què no podríem fer si la Taula fos efectiva, si els seus membres creguessin que és executiva i treballessin braç a braç amb nosaltres», ha afegit.