Els perdedors de la Guerra Civil espanyola que no van marxar del país són els grans protagonistes de la nova novel·la de Pilar Romera, 'Els impostors' (Columna). Una història que té la postguerra com a context i com a gran desencadenant, la visita del dictador Franco a Barcelona el maig del 1949. Romera detalla que a 'Els impostors' volia escriure de «la impostura i la supervivència» i sobre què està disposada a fer la gent per sobreviure. L'escriptora va apostar perquè els protagonistes de la història fossin persones que van viure la República, la Guerra Civil i no van marxar, ni van tenir unes vides heroiques. «Ells són la gent que es va quedar o va tornar i van haver de menjar-se uns quants anys d'un ambient repressiu i claustrofòbic». Destino publicarà l'obra en castellà, 'Los impostores', el 19 de novembre traduït per la mateixa autora.
'Els impostors' narra la història de tres perdedors de la Guerra Civil espanyola, la Dora Colom, en Miquel Alberich i en Bonaventura Puig des d'abans de la guerra fins a la dura postguerra, passant pel camp de concentració d'Argelers. La història arrenca a Barcelona al maig del 1949. L'Albert, un noi que treballa en una impremta, és detingut per la Brigada Político-Social i enviat a la comissaria de Via Laietana acusat de col·laborar amb joves universitaris en activitats contra el règim. Això coincideix amb el nerviosisme que genera una visita de Franco a Barcelona.
Romera nega que sigui una novel·la històrica i èpica, si no un llibre d'intrigues interessat en un determinat moment històric . L'autora assenyala que els protagonistes d''Els impostors' són «perdedors de la Guerra Civil», fins i tot un dels policies que hi apareix, el comissari Fuentes. Hi ha un fet que és el desencadenant de tot que és una visita de Franco a Barcelona a finals de maig i en aquella ocasió, explica l'autora, hi va haver un intent d'atemptat al dictador. Romera assenyala que aquesta visita fa que tots els personatges es trobin.
L'autora tenia interès a escriure una novel·la sobre la postguerra «perquè no s'oblidi». Assegura que és una novel·la poc maniquea i gens adoctrinadora. «Al llibre explico que la burgesia catalana estava desitjant que Franco entrés a Barcelona», diu. «Molta gent de peu que tenia una ideologia estaven tots a la Diagonal amb el braç alçat, Barcelona no va ser una resistència heroica».
L'autora declara que hi va haver un moment en què tothom tenia clar el paper del franquisme. Apunta que durant aquest període es va produir un cert desenvolupament econòmic per la conjuntura mundial i amb el temps una època d'apertura, però, remarca, Franco va arribar al poder per «un cop d'Estat d'uns militars il·legítims contra un govern legítim escollit a les urnes. En això hi havia un consens i ara s'estan fent declaracions que diuen barbaritats», lamenta.
L'autora
Pilar Romera (Riba-roja d'Ebre, 1968) es va llicenciar en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, on treballa, i va cursar un màster en realització de guions cinematogràfics i televisius a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autora de les novel·les L’esperit de vidre (1993, X Premi Ribera d’Ebre de narrativa), Dins la boira (Columna-Tresmall, 1997) i Li deien Lola (Columna, 2016). El 2017 va participar en el llibre col·lectiu 'L’Ebre, un riu literari', i el 2019, en el recull de contes 'Assassins de l’Ebre'. El 2017 va ser guardonada en la primera convocatòria de les Beques d’Escriptura Montserrat Roig, atorgades per l’Ajuntament de Barcelona i la UNESCO.
