Cada català consumeix de mitjana 27 quilos de cítrics a l'hivern. Si es consumissin de les Terres de l'Ebre, el sector no n'hauria d'exportar cap. Per aquest motiu, un dels eixos del nou Pla d'Acció és incentivar el mercat de proximitat i evitar que es consumeixin cítrics importats. Els pagesos també es comprometen a innovar i millorar la venda a través de la IGP Clementines de l'Ebre, s'agruparan en associacions i buscaran nous canals i mercats per vendre fora. El sector es recupera encara d'una nefasta campanya l'any passat, amb preus rebentats per la competència africana i la devastació dels temporals de la tardor passada. Fonts sindicals auguren que la producció tornarà a caure, a la meitat possiblement.
Els cítrics de l'Ebre, la «vitamina» de tot el país
La consellera ha presentat, aquest dijous a la Cambra de Comerç de Tortosa, el Pla d'Acció dels cítrics, un treball conjunt entre el Departament d'Agricultura i el sector per definir les estratègies i establir els mecanismes per fer front a la crisi que s'arrossega. «Ens hem arremangat i requeria un treball previ, de cogestió, per abraçar la quimera que no és altra que els cítrics de l’Ebre 'vitaminin' tot el país i es 'vitaminin' ells mateixos i que bateguin, perquè el sector productor pugui viure d'allò que fa, que, a més a més, ho fa molt bé», ha remarcat.
En aquest Pla s'hi ha treballat des del mes de maig amb la participació d'organitzacions professionals agràries, productors, cooperatives, empreses, membres de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Clementines de les Terres de l'Ebre, cadenes de distribució i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Té quatre eixos d'actuació, amb diferents mesures i accions específiques que s'aniran implementant.
D'una banda, la Taula per a la Innovació i la Qualitat dels Cítrics de l'Ebre serà un eix de reforç juntament amb les mesures de millora de la qualitat a partir de la IGP com a espai central i de reconeixement del producte i la seva qualitat. També es treballaran eines per arribar a canals i mercats de comercialització internacionals que poden ajudar a millorar la posició competitiva i fer front als reptes de mercat dels pròxims anys. I finalment el sector, agruparà la producció, a través d'associacions de productors que permetin utilitzar instruments com pot ser la circumscripció econòmica.
Millora del reconeixement i reforç del mercat català
Tanmateix, el quart eix del Pla d'Acció és prioritari. El sector dels cítrics ebrencs ha de millorar el reconeixement, el potencial de venda de proximitat i reforçar el mercat català. De cara els pròxims anys s'han d'incrementar les vendes a Catalunya i es faran estudis de posicionament del producte i campanyes de promoció per aconseguir una major visibilitat i consum del producte a Catalunya. També es vol millorar la relació entre la producció i la distribució catalana.
«Cal enfortir el mercat català i interior, on hi ha molta feina a fer. Igual que el 80% del país no saben que els préssecs tenen gust perquè no en consumeixen de proximitat, la gent no sap que al sud del país fem uns cítrics de qualitat extrema, boníssims i deliciosos. Ho desconeixen i això és que alguna cosa no hem fet prou bé», ha lamentat la consellera. De fet, segons l'anàlisi interna del sector, el consum de cítrics per càpita a Catalunya és de 27 quilos. Com s'ha apuntat en la presentació del Pla, si tot aquest volum de consum fos de cítrics de l'Ebre, el sector no hauria ni de pensar en les exportacions.
La taronja, el cítric més consumit
El cítric més consumit a les llars catalanes és la taronja, seguida de la mandarina i la llimona. Les Terres de l’Ebre, en concret el Montsià i el Baix Ebre, concentren gran part de la superfície de cítrics catalana. El mandariner i el taronger concentren un 99,91% de la superfície i un 99,98% de la producció de l'any 2017. El nombre de cultius va minvar en 1.095 hectàrees, un 10,54% entre 2011 i 2017 i també la producció, amb 68.392 tones de cultiu menys, un 37,17%, en el mateix període.
Pel que fa a les exportacions, els dos principals cítrics (mandarina i taronja) han disminuït un 11,75% i un 3,15%, respectivament, en els darrers set anys. Les importacions, en canvi, han augmentat un 65,1% en el període entre els anys 2015 i 2018. Els principals orígens són Portugal, Egipte i Sud-àfrica.
Justament els acords comercials amb aquests països va rebentar els preus just a l'inici de la campanya. «Si fóssim un estat, m'atreveixo a dir que com a ministra dels pagesos i pageses, aquest acord comercial no l'hauríem votat, segur, perquè perjudica els nostres productes. No faig futurologia», ha criticat Jordà. «Tenim poc marge i hem de valorar els nostres productes, potenciar i explicar perquè el consumidor sàpiga allò que compra, d'on compra la mandarina i la llimona. Hi ha moltes coses a fer malgrat que aquest acord comercial no ens el podem petar», ha afegit.