L'arqueòleg David Garcia mostra la part excavada del poblat de la Cogula, a Ulldecona

El poblat de la Cogula d'Ulldecona era una atalaia per vigilar les Terres del Sènia

La segona campanya d'excavació del GRAP de la UB revela un jaciment tres cops més extens de l'estimat

El nucli de la Cogula d'Ulldecona, un poblat preibèric sobre un turó al sud de la serra del Montsià, a 400 metres sobre el nivell del mar i amb una visió privilegiada sobre el curs baix del riu Sénia, funcionava com una atalaia de control sobre les Terres del Sénia fa uns 3.000 anys. Així ho constaten els arqueòlegs del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la UB després de tancar la segona campanya d'excavacions.

En aquest sentit, la rellevància històrica del nucli seria molt més important del que pensaven inicialment: hauria estat poblat ja durant el neolític, força abans de la primera edat del Ferro, i tindria una superfície tres cops més gran que l'estimada originalment. La Cogula formava part d'un grup d'almenys cinc nuclis a la zona del sud de la serra del Montsià i la depressió d'Ulldecona que mantenien una forta relació entre ells.

Aquesta acumulació de jaciments es considera com un «cas únic» en el conjunt del nord-est de la península Ibèrica. «És difícil trobar en aquestes cronologies un conjunt tan nombrós, ben conservat i transcendent en termes històrics», reflexiona el professor de la UB, coordinador del GRAP i codirector de les excavacions, David Garcia.

Cinc poblats que formaven part d'«una entitat política»

Segons l'arqueòleg, aquests poblats haurien conformat en aquell moment, amb diferents funcions cadascun, una «entitat política». Així, mentre Sant Jaume —a Alcanar— hauria albergat la residència del cabdill, la Moleta del Remei —també a Alcanar— acollia el principal nucli de població i la Ferradura controlava el pas d'una ruta estratègica.

Elevat per sobre de tots ells, amb una gran visió panoràmica crucial per poder controlar tot el territori al sud de la desembocadura de l'Ebre i el corredor interior paral·lel a la serra del Montsià, el nucli de la Cogula funcionaria, dependent del poder polític de la comunitat esmentada, com el poblat atalaia de vigilància sobre les explotacions agrícoles de les terres baixes.

Més antic i més gran del que es creia inicialment

Després de la primera excavació el 2021, el poblat de la Cogula estava cridat a ser el «germanet petit» de la resta de jaciments. Enguany, però, els treballs finalitzats fa pocs dies han permès redimensionar a l'alça la rellevància històrica i arqueològica del poblat. «Havíem fet una campanya molt inicial i necessitàvem tornar-hi per treure l'entrellat d'un jaciment amb una localització molt particular», sosté Garcia.

Així, apunta, una de les principals troballes, a partir de l'excavació de substrats inferiors, ha estat la constatació que l'enclavament havia estat habitat amb anterioritat, a l'anomenada edat del Bronze, uns mil anys abans de la nostra era i més enrere. «Des del neolític és un punt vital per a les comunitats humanes d'aquesta zona», subratlla.

Les tasques de resseguir murs i els indicis destapats l'any passat han permès constatar que el poblat, finalment, tindrà una superfície molt més gran del que creien inicialment els arqueòlegs. En un primer moment calculaven que ocupava uns 200 metres quadrats, tot i que Garcia no descarta que arribi finalment als entre 700 i 800 metres quadrats, més que triplicant la previsió original.

«Hi havia entre 20 i 25 cases aquí dalt. Això ens canvia molt la perspectiva del nombre de gent que hi viuria i l'entitat d'aquest nucli», sentencia. El model de trama urbana repetiria l'esquema ja conegut als assentaments de la zona: les construccions s'estructuraven i disposaven a banda i banda d'un carrer central allargat.

Presència dels fenicis

Els descobriments d'aquesta campanya reforcen el paper estratègic de la Cogula dins de l'entramat polític format pels diferents poblats situats estratègicament en diferents punts de la zona que Garcia i el seu equip porten estudiant des de fa dècades amb el suport dels ajuntaments d'Alcanar i Ulldecona.

És el cas dels jaciments canareus de la Moleta del Remei i, especialment durant els últims anys, el de Sant Jaume-Mas d'en Serrà. En aquest últim nucli, precisament, han trobat indicis de la presència d'un nucli estable de població fenícia. En cas de confirmar-se, seria el primer cas d'establiment d'una població colonitzadora mediterrània a Catalunya en el període antic, fins i tot abans de l'arribada dels grecs a Empúries.

De moment, el GRAP treballa bàsicament amb dues hipòtesis sobre el paper de Sant Jaume. La principal és que es tractaria de la residència el cabdill que dominava la resta de poblats de la zona. «Però a mesura que treballem en el jaciment trobem més evidències fenícies», indica Garcia. Això donaria força a la possibilitat que, en realitat, es tractés d'una «factoria fenícia» establerta a la zona.