Imatge de les inundacions que el temporal va provocar a Alcanar, a Tarragona

La proposta d'alumnes d'Arquitectura per mitigar els efectes dels aiguats a Alcanar

Els estudiants de la UPC proposen tres solucions en un document que han presentat aquest dijous

Un grup de 20 alumnes de l'Escola d'Arquitectura del Vallès de la UPC han dissenyat una sèrie d'estratègies per mitigar les conseqüències catastròfiques d'un episodi d'aiguats com el que va patir les Cases d'Alcanar l'1 de setembre de l'any passat. Ho han fet en el marc de l'assignatura Resiliència, Territori i Adaptació al Canvi Climàtic.

Entres les solucions proposades pels estudiants, hi ha contenir les barrancades a la part superior laminant l'aigua amb l'ajut dels camps de cítrics existents, la creació de parc urbans inundables o habilitar carreres perquè funcionin ocasionalment com a rius que desemboquin ràpidament l'aigua a la mar.

Les tres solucions que s'han proposat

El document, que s'ha presentat i debatut aquest dijous a la tarda en una assemblea veïnal, ha de ser també la base d'una estratègia de resiliència a curt termini en paral·lel als canvis de model urbanístic davant dels impactes del canvi climàtic. En aquest sentit, els alumnes han analitzat a fons el fenomen en tres àmbits concrets: el barranc del Llop, el barranc de Sant Jaume i la zona del 'fondo Jan'.

L'anàlisi ha portat a tres grans estratègies de treball per mitigar l'afectació de possibles aiguats. D'una banda, un dels objectius seria intentar contenir les avingudes a la part alta i mitja de la conca dels barrancs abans que arribin la trama urbana. Com que no es pot modificar el curs natural de l'aigua, s'aposta per laminar l'avinguda gràcies als camps abandonats o de cítrics, una actuació que podria reduir un 50% el volum d'aigua.

La segona opció planteja treballar en l'espai públic, habilitant espais verds, solars i carrers per «aconduir i frenar l'aigua». La solució seria utilitzar parcs infantils i zones d'esbarjo perquè, puntualment, funcionessin com a zones inundables temporalment. En tercer lloc, i de forma complementària, caldria adaptar les seccions dels carrers més pròxims als barrancs i al mar perquè ajudessin de forma "molt ràpida" l'aigua cap al mar.

Un document que permet reduir «la sensació de vulnerabilitat del territori»

L'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, ha celebrat i agraït la iniciativa acadèmica, ja que permetrà reduir «la sensació de vulnerabilitat del territori» i buscar solucions per reforçar la seva resiliència. Roig ha apuntat que els resultats del seu treball es convertiran en els fonaments de les estratègies que en el futur podran estudiar altres experts per trobar solucions concretes.

«No vol dir que siguin estratègies definitives. Han de passar per mans de diferents experts i organismes com l'ACA i la CHE voldran fer els seus estudis. La Generalitat ha engegat el pla director. Es tracta d'acumular-ho tot i amb aquests estudis mirar quines fonts de finançament tenim per fer les modificacions corresponents», ha dit.

Joan Roig ha aprofitat per recordar que el consistori canareu ha hagut de gestionar l'emergència amb recursos propis a l'espera dels ajuts de l'episodi de 2018 i sense conèixer el contingut de les previstes per les de l'1 de setembre, que el batlle situa entre els 3 i els 4 milions d'euros.