Un grup de veïns xerrant al costat de l'Ajuntament de Caseres

El futur negre d'una comarca de Tarragona: despoblament i població envellida

Tres de cada deu veïns de la comarca ebrenca tenen més de 65 anys

El despoblament a les comarques de Catalunya és molt evident. Cada cop són més les zones catalanes que es buiden i tenen problemes per augmentar la xifra d'habitants als seus pobles.

Un dels exemples més paradigmàtics és la Terra Alta, la comarca més despoblada de Catalunya. En l'últim segle, ha perdut la meitat dels seus habitants mentre que el país ha vist triplicada la seva població. A més, tot apunta que aquesta tendència a la baixa continuarà.

Segons les projeccions de població presentades aquesta primavera per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la comarca ebrenca és l'única que haurà perdut habitants d'aquí a 25 anys, fins i tot en l'escenari més optimista.

Les estimacions també apunten que l'actual envelliment de la població encara s'accentuarà més. Tres de cada deu veïns de la Terra Alta tenen més de 65 anys. És el percentatge més alt de Catalunya i podria arribar a créixer fins al 35%.

Des del 1920 fins al 2021, la Terra Alta ha perdut el 51,6% dels seus veïns, una dada només superada pel Priorat (-55,4%). De fet, ara hi ha un 40% menys d'empadronats que persones registrades al cens del 1857 (19.071).

La pèrdua d'habitants a la comarca

La comarca ebrenca tenia 23.365 habitants el 1920 segons el cens de població d'aquell any, el seu màxim històric des de les primeres xifres comparables, que daten del 1717. Fins a l'any 1936, la Terra Alta va iniciar una lenta davallada fins els 21.457 habitants, que es va disparar a causa de la Guerra Civil.

En només quatre anys, el 1940 la comarca ja havia perdut 4.000 habitants més, el 18% de la seva població, una tendència durant el conflicte només superada per la Vall d'Aran (-21%). Després d'una lleugera recuperació, des dels anys 50 i 60 s'ha mantingut una progressiva tendència a la baixa fins a l'actualitat.

Les projeccions més actuals d'Idescat no són esperançadores, ja que cap dels tres escenaris que planteja preveuen un augment d'empadronats d'aquí al 2046. La població era d'11.302 habitants el 2021 i, segons l'escenari més pessimista podria ser de 9.298 persones en 25 anys.

Això suposaria una davallada del 17,7%, que en l'escenari mitjà se situaria en el 9,1%. En la projecció més optimista, podria gairebé mantenir la població actual i només baixar un 2% fins als 11.075. En aquest escenari, la Terra Alta seria l'única comarca de tot el país en negatiu.

Una dona entra a l'única botiga de queviures de Caseres
La Terra Alta és un dels exemples més paradigmàtics de comarca despoblada a Catalunya | ACN

Confiança en el teletreball

Tant les autoritats municipals com comarcals són conscients del despoblament, però confien que l'auge del teletreball arran de la pandèmia tingui un efecte positiu. Caseres, un municipi fronterer amb Aragó, és un exemple de la davallada poblacional, baixant un 70% des del màxim de 752 habitants el 1920 als 226 actuals.

A partir de la pandèmia, però, van registrar persones disposades a instal·lar-s'hi. «Hi havia demanada de gent que hauria vingut a viure al poble, però no hi havia habitatge de lloguer ni cases a la venda prou assequibles i atractives per venir-hi a viure», explica a l'ACN l'alcalde del municipi, Manel Palau.

Per intentar-hi posar remei, el consistori ha decidit destinar «el 5% del pressupost municipal anual, uns 30.000 euros», a ajuts per a la rehabilitació d'habitatges per llogar. L'ajuntament subvenciona fins a 18.000 euros cada projecte i, segons Palau, això ja ha portat a Caseres vuit nous veïns, instal·lats en tres cases reformades.

Al seu torn, el tècnic de Joventut del Consell Comarcal de la Terra Alta, Marc Sampé, també apunta el «punt d'inflexió» que ha suposat la pandèmia, «amb persones que volen retornar al món rural» i que comencen a «parlar de noves ruralitats».

Segons ell, el món rural «és en part el tractor i l'aixada, però hi ha altres oportunitats» per viure-hi des d'altres àmbits, cosa que la Covid-19 ha ajudat a demostrar. «Hi ha joves i parelles que han vingut a viure aquí perquè poden teletreballar», sobretot en molts sectors «que abans només formaven part de l'àmbit urbà» i que ara es poden desenvolupar a comarques com la Terra Alta.

Necessitat de reindustrialització

Amb tot, Sampé creu que la viabilitat del teletreball dependrà també de les inversions que s'acabin fent, «que la fibra òptica sigui real i no imaginària» i que hi hagi més presència industrial, que «ajudaria molt».

Tant el tècnic comarcal com Palau destaquen l'arribada d'start-ups com Freshly Cosmetics, que el maig del 2021 va començar a construir un nou centre logístic a Gandesa. L'alcalde de Caseres afirma que una «reindustrialització agroalimentària» també seria necessària, ja que el turisme «no és la solució».

Malgrat això, reconeix que l'arribada de visitants «ajuda» que algunes famílies tinguin ingressos extra i que els establiments del municipi continuïn en marxa. Palau ha remarcat que el consistori s'ocupa de mantenir tots els serveis bàsics, com ara «un metge i una infermera, una botiga de queviures i carnisseria, la farmàcia, servei de pa i pastisseria, que ofereix una pastisseria de Gandesa, i el casal municipal», on hi ha servei de bar tots els dies i del qual l'Ajuntament n'assumeix les despeses de llum «perquè sigui viable».

Muntanya en un dia ennuvolat.
Des del 1920 fins el 2021, la Terra Alta ha perdut el 51,6% dels seus veïns | Laia Solanellas

L'envelliment pot arribar al 35% de la població el 2046

Un dels aspectes que complica més la tendència de despoblació és l'envelliment de la comarca, que és la que té un percentatge més alt d'habitants de 65 anys i més (29,4%), a una distància significativa de la segona amb més persones de la tercera edat, el Ripollès (25,7%). La mitjana de Catalunya se situa en el 19%.

El percentatge de més grans de 65 anys pel conjunt del país es dispararà al 28,3% el 2046, segons l'escenari mitjà plantejat per Idescat, que estima que la xifra pot arribar al 35,3% a la Terra Alta.

Només el Priorat, amb un 35,8%, superaria la comarca ebrenca. Pel que fa a la quantitat de joves d'entre 0 i 15 anys, les dades són molt més similars, amb un 15% a tot Catalunya, i un 11,9% a la Terra Alta, uns percentatges que hauran caigut aproximadament un punt durant el proper quart de segle.

El Consell Comarcal intenta també lluitar contra el sobreenvelliment, amb accions com la campanya d'autoestima rural impulsada el 2020, «per crear sentiment de pertinença» projectant la visibilitat dels joves que s'han quedat, i intentant dinamitzar culturalment i socialment la comarca.

«Intentem que joves artistes i creadors es reuneixin en un catàleg per demostrar que es pot viure de la cultura i l'art als territoris rurals», explica Sampé, que reivindica les noves expressions artístiques i també les tradicionals, com la jota.

El futur: oficina de repoblament i programa pilot d'ONU-Hàbitat

L'objectiu en un futur és «retenir i crear població nova», i una de les iniciatives que planteja el territori és una oficina de repoblament, «amb actius i serveis per a la gent que hi viu» i també pels que hi vulguin viure.

La idea és crear «un cens d'habitatges de la comarca», així com de locals comercials, per saber «com són, quin ús se'n fa i estat en què es troben», diu Sampé, que espera identificar els espais que no s'estan aprofitant.

D'altra banda, s'ha donat el tret de sortida a la prova pilot d'ONU-Hàbitat a les Terres de l'Ebre per analitzar la resiliència del territori al canvi climàtic, l'escenari post-nuclear, el turisme sostenible i en el cas de la Terra Alta i també la Ribera d'Ebre, el despoblament.

El programa preveu concretar accions a implementar al territori i l'òrgan supranacional i la Generalitat començaran aviat la recollida de dades i informació per poder concretar mesures en un màxim de dos anys.