Pere Aragonès parlant des d'un faristol del Govern de la Generalitat de Catalunya en una roda de premsa

100 dies de govern i sense rastre del President al Baix Penedès

«Sempre hem denunciat des d’aquestes línies l’oblit que els diferents governs de la Generalitat de Catalunya han tingut de la nostra comarca. Un oblit sense color polític»

La setmana passada es van complir cent dies de la presa de possessió del president Pere Aragonès. Un temps on cada president intenta deixar pistes de com procedirà durant el seu mandat i quines són les seves sensibilitats majors.

 

Hem tingut oportunitat de veure com el nou President visitava diferents indrets de la nostra geografia. Com visitava centres i diverses institucions que fan feina pel país. Però al Baix Penedès l’hem trobat a faltar.

 

Sempre hem denunciat des d’aquestes línies l’oblit que els diferents governs de la Generalitat de Catalunya han tingut de la nostra comarca. Un oblit sense color polític, un oblit sistemàtic i sistèmic independentment de qui hi hagués a la Generalitat (tots hi ha tingut influència), pel que sembla l’oblit continua existint.

 

M’esperava que essent una de les comarques amb més atur a Catalunya, una de les comarques que ha patit una desindustrialització important, una de les comarques que pateix certa necessitat estructural en referència als índexs de benestar social, una de les comarques que més Matricula Viva escolar presenta, i la manca de mitjans tècnics i estructurals en termes d’ensenyament que això comporta per donar una resposta idònia, una comarca amb 5 bombers per a més de 100.000 baixpenedesencs i baixpenedesenques, i una comarca amb més policia local que mossos, i per acabar i no voler fer-ho més llarg, la comarca que menys inversió ha tingut els darrers anys, el Baix Penedès ben bé mereixia una visita, si més no per reconfortar aquest racó del país.

 

Però no ha estat així, una llàstima. No és cap crítica cap al President, té la llibertat de fer el que cregui, només faltaria, ni al seu partit, ni al seu Govern ni als partits que el van investir, simplement una constatació que a Barcelona no saben, o no volen saber que el Baix Penedès existeix, tot i la llista de greuges que comentava abans, mani qui mani.

 

També confirma, i posa en valor, el que molta gent em trasllada, que o el Baix Penedès, i extensivament la Vegueria del Penedès, s’autorganitza políticament amb una proposta política que el representi més enllà dels partits polítics tradicionals, o no ens en sortirem.

 

Una proposta política des del territori, que cerqui aliances amb altres territoris perifèrics oblidats per fer pressió al Parlament en defensa de la nostra terra. La política dels darrers anys ja ens ha ensenyat que amb pocs diputats pots tenir una gran influència. O ens autorepresentem o com es demostra i es constata, ningú ho farà per nosaltres.

 

Des del territori estarem atents als nous pressupostos, si són bons per la comarca ho celebrarem, si no ho són ho denunciarem a “viva voce”, i ho recordarem als nostres representants polítics territorials. Ja no hi ha excusa, ja no hi ha excuses.

 

El Baix Penedès existeix i existirà.