Aquesta setmana "La Caixa" ha confirmat el tancament de la seva oficina situada a l'Avinguda dels Països Catalans, al Barri Immaculada. No és la primera i em temo que no serà la darrera. Recordeu que fa relativament pot també va tancar l'oficina de Mas Pellicer deixant sense servei, com ara, a milers de ciutadans. Si ja és ben difícil la situació que estant patint la nostra gent gran en la situació actual, és lamentable que una entitat que sempre hem considerat propera, atès el seu origen, maltracti d'aquesta manera als seus clients de totes els edats.
Però volem fer una menció als clients de major edat, atès que molts d'ells són incapaços d'adaptar-se a els nous sistemes informàtics que l'entitat implanta, fomentant no una fractura digital, sinó un autèntic abisme digital i una enorme sensació d'abandonament, de menys teniment. És molta la gent gran, i no tan gran, que té moltes dificultats per operar per Internet i fins i tot mitjançant els caixers automàtics, depenent en moltes ocasions dels familiars i veïns. On queda el lema que ha fet popular, "Parlem". Parlem amb qui? "La Caixa" ja no és aquella entitat social de fa anys; ara és una entitat bancària més que renta la seva imatge amb una fundació que no deixa de ser un element per a desgravar impostos.
Però aquest tancament és un pas més en la inaturable desertització de serveis que pateixen els barris de la ciutat. Al barri Sol i Vista és impossible comprar una barra de pa; a Mas Pellicer has de fer kilòmetres per omplir la cistella a preus assequibles; al Barri Gaudí fa poc va tancar una de les poques botigues que quedaven; al Barri Montserrat o compres a una gran superfície o no compres, i així podríem estar una bona estona. I no ens oblidem del més que sospitós tancament del Mercat del Carrilet, una qüestió de la qual algú haurà de respondre políticament. No sabem si és una casualitat o respon a una estratègia perfectament dissenyada per fer dels nostres barris uns barris dormitori, sense vida social, sense botigues. I pensem que les casualitats no existeixen.
És cert que la crisi està afectant durament al comerç, però el problema del comerç als barri és anterior a la pandèmia. Des d'Entre Veïns ho venim denunciant des de les darreres eleccions municipals. L'equip de govern no té una estratègia comercial per a tota la ciutat. Amaga la seva incapacitat darrera la "llibertat de comerç" i de la "propietat privada", com si no tingués eines més que suficients per influir sobre la implantació d'empreses i botigues. Tornem a no saber si no actua per ineptitud o per una donar resposta a uns interessos que s'allunyen molt, i molt, dels interessos dels veïns i veïnes de Reus.
I com a mostra la darrera reforma de les ordenances per atraure empreses, empreses que han de garantir un mínim de 25 contractacions. Quina petita empresa o comerç es pot beneficiar d'aquests avantatges? Sabeu quina empresa obrirà properament a Reus un gran establiment i per tant es podrà acollir als beneficis? Mercadona, què, pobrets, no tenen prou amb la pujada de preus que estan aplicant durant la pandèmia. Ho tornem a dir i insistirem. I si amb aquesta reforma no en teniu prou d'exemples de mala planificació comercial, podem fer esment també a la fracassada campanya dels Bons Reus, bons que permetien als que ja tenen diners comprar a preus més barats.
Als que "ja" tenen capacitat econòmica, insisteixo, no als que realment ho necessiten. Cal que l'Ajuntament deixi de pensar en el seus amics i faci una política real de planificació comercial i de serveis a la ciutat. Cal implantar polítiques que afavoreixen a la petita i mitjana empresa i que permeti sobreviure als ja pocs existents comerços dels barris i que incentivi la implantació d'aquests comerços als barri més perifèrics. I que no ens vinguin amb històries.
Valentín Rodríguez és president d'Entre Veïns Reus