L’1 de novembre del 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7 on condemnava, sense excepcions, qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basada en l’origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món.
Així mateix, es designava el 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (1945), com el dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat i s’instava a tots els estats membres a desenvolupar programes educatius en memòria de la tragèdia per a la prevenció d’actes de genocidi.
Al camp d’Auschwitz van morir més d'un milió de persones, la majoria jueus. L'Holocaust va ser un episodi de genocidi i tortura en ple segle XX, en què van morir assassinades més de sis milions de persones.
A mesura que la Segona Guerra Mundial s'esvaeix en el temps, i el nombre de supervivents de l'Holocaust disminueix, ens correspon a tots nosaltres recordar, transmetre i vetllar per a que la intolerància no s’assenti entre nosaltres.
És importantíssim seguir fent feina de sensibilització de la memòria de les víctimes de l’Holocaust, així com dels altres genocidis del segle XX (Ruanda, Cambodja,...) i altres crims contra la humanitat. Cal donar veu a la història i honorar les víctimes, contextualitzant amb la nostra realitat i la pròpia història, ja que tot plegat serveix per a trencar el silenci sobre els milers de desapareguts arreu així com per a reflexionar i identificar situacions i conductes perilloses.
Tal com diu la Consellera Ester Capella, “les polítiques de memòria són un missatge de futur” i és per això que cal treballar per a la recuperació de la memòria històrica i la cultura de la pau. Hem de lluitar contra la indiferència, la voluntat de ruptura amb el passat, el silenci i el desarrelament. Cal combatre l'oblit i fer memòria, amb la vista posada en l'objectiu que episodis com l'Holocaust no es tornin a repetir mai més. La importància de recordar els qui lluitaren i moriren per les llibertats i drets socials és essencial per construir una societat més justa i cohesionada.
Tampoc no hem d’oblidar la deportació catalana als camps d'extermini. Milers de catalans van ser deportats als camps d'extermini nazis, però tan sols uns pocs van sortir-ne vius. Cal mantenir vivia la memòria de les persones de tots els col·lectius (jueus, gitanos, LGTBI, dissidents polítics, testimonis de Jehovà, ciutadans discapacitats...) que van ser perseguits o assassinats a Europa entre els anys 1933-1945 pel règim nazi.
Més enllà de la mirada purament històrica, les polítiques de memòria han de ser molt presents avui dia, perquè afecten drets tan bàsics com la cerca de la veritat, la justícia, la reparació de les víctimes i la garantia que els esdeveniments no es repetiran.
Tal com va dir el Secretari General de les Nacions Unides, unim-nos en la lluita pels valors universals i construïm un món d'igualtat per a tothom.
Eva Ferran Roig és directora dels Serveis Territorials de Justícia i membre de la candidatura d’Esquerra Republicana al Parlament