Després d’una setmana convulsa al Parlament de Catalunya i de l’anunci d’eleccions anticipades, els pressupostos de la Generalitat comencen a fer els tràmits parlamentaris per tal de ser aprovats. Després d’uns anys prorrogant-los, tindrem comptes nous a càrrec del Govern i amb el suport d’En Comú Podem.
És evident que els comptes han d’intentar arribar a tothom, però també han d’exercir la funció de redistribució i d’equilibri territorial. Sense aquesta premissa, el territori perd aquest equilibri necessari i, per tant, les diferències entre uns i altres s’accentuen. Ho hem vist aquests dies amb les veus de l’Ebre que s’alçaven perquè surtin de l’oblit, idea que podem compartir.
Un cop més el Baix Penedès és menystingut i oblidat als pressupostos de la Generalitat. Vivim, de nou, una situació d’abandonament que ja ha arribat a una fase de permanència pel nostre territori que ratlla la vergonya aliena. De nou, som la comarca amb menys inversions per habitant i la penúltima en funcionaris públics i inversions del sector públic.
L’esforç territorial i la contribució al país en matèria d’infraestructures que aguanta, trinxa i pateix en silenci el Baix Penedès és brutal comparat amb el que es retorna a la comarca en freqüències de tren i preus d’autopistes, per posar un exemple.
L’emergència permanent del mercat de treball de la comarca amb més atur crònic del país, però a la vegada amb polígons esperant plans de dinamització d’empreses que no arriben. Serveis socials saturats pel creixement demogràfic de molta gent expulsada de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, capital inclosa, per la demostrada incapacitat d’implantar propostes socials reals d’aquesta metròpoli cada cop més alienada del país... i la llista és massa llarga.
És insòlit que un territori hiperconnectat en relació amb d’altres comarques rebi aquest tracte i se la tingui permanentment a la cua de tot. És que som l’aneguet lleig i ens mereixem ser a la cua del país? Sembla que sí. Per alguns devem ser els pàries de Catalunya, allò que ens fa vergonya tenir o ens n’oblidem que tenim per pura displicència i ignorància cap al nostre territori.
Tanmateix, tenir diputats al Parlament tampoc ha fet que ens vagin millor les coses. L’única diputada del Baix Penedès, d’En Comú Podem, ha tingut una activitat més aviat discreta. I els qui l’han precedit no han tingut cap influència decisiva per canviar el rumb de les coses.
Ha arribat el moment de dir que ja n’hi ha prou, de forma contundent i des de tots els àmbits. Cal denunciar aquesta situació que fa massa temps que dura i reclamar una mirada més atenta, compromesa i sensible amb el Baix Penedès. Convertir la indiferència i l’oblit en oportunitats i projectes compartits. Sola, la comarca no se’n sortirà.