Fotografia d'Estanislau Figuerola en primer pla

En record d'Estanis Figuerola

Les paraules de Miquel Juncosa en el traspàs del mossèn reusenc

Amic Estanis,

la Quaresma és, ja de per si, un temps trist i de recolliment.  Aquest any a Reus encara ho serà una mica més. Un home bo, o un bon home, ha mort exercint la seva feina, la seva passió, la de prevere per convicció, per fe de veritat i vinculat a la Confraria dels Natzarens.

Exercint de reusenc de debò, tant dins, com fora vila. Amic Estanis, et recordaré ballant Gegants, fent teatre, peregrinant a Montserrat i debatent abrandadament sobre qualsevol cosa que ens vingués de gust. Trobaré a faltar la teva rialla sorneguera, i la teva paraula tranquil·la i assenyada.

Et tindré al pensament i resarem per a tu des d'allà on siguem. Has pogut acomplir la teva passió per als altres, tal com Jesús, fins a l'extrem. T'admiro i t'estimo més, si cap, per la teva bonhomia.

A reveure, Estanis, deixes un buit al meu cor; un buit que espero poder omplir a través del teu record. Els que t'hem conegut sabem que és difícil definir-te, però potser avui es mereix cercar al racó de la memòria allò que ho pugui fer. L'amor i l'estimació serien els primers sentiments que apareixerien.

Amor de família i amor de fe, i estimació envers els teus amics, envers els desvalguts de tota mena i enversa la justícia social; i també cap a la ciutat de Reus. Has sigut un treballador incansable per a tot allò en el qual creies, i ho has sigut fins al final. T'enyorarem tant com t'hem estimat, descansa en pau, Estanis.

Miquel Juncosa