Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Carles Prats

La regeneració democràtica és tan important com la independència

Cada cop més gent és conscient que el fet de no tenir llistes obertes impedeix fer tots els canvis per avançar com a societat. La partitocràcia és un model de baixa qualitat democràtica, que concentra el poder en mans de molt poca gent

Si analitzem l’origen dels grans problemes de Catalunya arribem a la conclusió que tenen la base en la manca de cultura democràtica dels nostres polítics i les estructures dels partits que concentren el poder en mans de molt poques persones que desobeeixen contínuament la voluntat popular.

 

Per això, des de Primàries Catalunya (Moviment Primàries per la Independència de Catalunya) pensem que tant important és la independència de Catalunya com la regeneració democràtica mitjançant les llistes obertes.

 

El 10 d’octubre del 2017 no es va defensar la independència de Catalunya per la manca de democràcia dels partits “independentistes”

 

Tres anys després d’haver exercit el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, a través del Referèndum del Primer d’Octubre de 2017, i posterior renúncia unilateral dels líders de JxCat, ERC, PDeCAT de dur a terme el mandat del poble a través de la llei de referèndum i transitorietat jurídica, aquest país encara no ha fet autocrítica, i els mateixos que van decidir incomplir el mandat popular han fet tot el possible per enterrar l’èxit del 1Oct2017. Els encara líders d’aquests partits van trair la voluntat del poble malbaratant una oportunitat històrica de proclamar la independència i defensar-la. L’1 d’octubre no vam votar cap pacte fiscal, ni un nou estatut, ni falsos eixamplaments de base, vam votar SÍ a la Independència.

 

La raó bàsica d’aquell incompliment és la manca de democràcia que patim a  Catalunya. El fet de no tenir una llei electoral que permeti la democràcia directa (llistes obertes) perpetua un model de molt baixa qualitat democràtica, que no permet als ciutadans triar els representants públics de manera directa ni permet fiscalitzar-los. Si no es va fer la independència és perquè els partits polítics no van voler, i perquè a les seves files, malgrat que diguin el contrari, no hi ha gent disposada a fer efectiva la DUI. És molt greu que el 10 d’octubre no hi hagués un debat parlamentari, ni tan sols un debat intern al grup parlamentari de Junts pel Sí. Puigdemont i Junqueras van decidir incomplir el mandat popular dels més de dos milions de persones que havien defensat les urnes i havien votat.

 

L’Autonomia Catalana va ser liquidada l’any 2010. Fa dècades que lluitant per superar un Estat que impedeix el ple desenvolupament de Catalunya, seguim sense tenir possibilitats de gestionar qüestions clau pel nostre futur, política laboral, pensions, fiscalitat, infraestructures, les polítiques agràries, els fons europeus de recerca i innovació, les polítiques energètiques, la protecció del Català..., i els partits majoritaris “independentistes” de Catalunya han renunciat a tot això, perquè han renegat dels resultats del referèndum d’autodeterminació que ja vam realitzar i vam guanyar.

 

A més és molt trist veure com aquests mateixos partits han renunciat a la “unitat” que ha reclamat sempre el poble Català, i sols són capaços d’oferir-nos propostes de partit, oblidant-se de les propostes de país.

La manca de democràcia interna a Catalunya ens està convertint en una miniEspaña

Aquesta manca de democràcia es tradueix també en una manca de meritocràcia dels nostres polítics. L’exemple més clar i recent és la pèssima gestió de la pandèmia de la COVID  a Catalunya i el seu impacte econòmic. Com a exemple tenim Dinamarca, un país més petit que Catalunya i que està fent 120.000 proves PCR al dia, aquí 50.000. El ritme de vacunació està anant molt lent i les mesures de prevenció han estat basades en criteris polítics i no de salut pública. En l’àmbit econòmic s’ha deixat tirat als autònoms, empresaris, treballadors i famílies.

 

Els partits polítics ho controlen tot, el Parlament, el Govern i tots els àmbits de l’administració Catalana, empreses públiques de gestió de residus, aigües, mitjans de comunicació, ports, aeroports..., amb aquest model la decadència del nostre país està assegurada.

 

El cas de la província de Tarragona és un exemple clar de la decadència d’un sistema autonòmic gestionat des de la partitocràcia. Tenim moltes mancances i molts conflictes a causa d’uns polítics que no escolten la ciutadania. El centralisme de Barcelona ha impedit la igualtat d’oportunitats a Tarragona, tenim un territori amb molts problemes d’atur juvenil, conflictes ambientals, la desaparició del delta de l’Ebre, tot degut a la passivitat dels polítics que se suposa que haurien de representar-nos i defensar-nos

 

La classe política està molt lluny de la realitat, del patiment i de les necessitats de la gent. Els partits d’esquerres, socialdemòcrates... s’omplen la boca de justícia social, igualtat, solidaritat, transparència... però la realitat és que han deixat tirat a tot el poble durant la crisi sanitària i econòmica més greu des de la guerra civil. Els milers de polítics a sou que patim a Catalunya no han estat capaços d’abaixar-se el sou ni un sol euro, tot al contrari del que han fet els polítics d’arreu del món, és indigne.

 

Cada cop més gent és conscient que el fet de no tenir llistes obertes impedeix fer tots els canvis per avançar com a societat. La partitocràcia és un model de baixa qualitat democràtica, que concentra el poder en mans de molt poca gent, sense cap mena de control i que els perpetua al poder durant dècades. L’incompliment dels programes electorals, xecs en blanc, manca de participació ciutadana, càrrecs públics amb carnet de partit, són la norma d’aquest país.

 

Primàries Catalunya és l’únic partit que es presenta a les eleccions del 14 de febrer defensant la validesa dels resultats del referèndum del 1Oct2017 i alhora ofereix les llistes obertes com a mecanisme de democratitzar el país fins que disposem d’una llei electoral que ho asseguri, com es fa en totes les democràcies avançades.