Han passat poc més de dos dies des que el president del govern d’Espanya anunciés l’estat d’alarma, situació que es va acabar decretant oficialment aquest passat dissabte a la tarda juntament amb la gairebé immediata entrada en vigor per efecte del Reial Decret 463/2020 de 14 de març que va establir les línies bàsiques de funcionament de l’estat durant els pròxims quinze dies.
La urgència en la redacció del decret i la necessitat de legislar d'acord amb criteris de necessitat han produït de forma inevitable la proliferació de dubtes en el sí de la població sobre com dur a terme la seva vida quotidiana més enllà de l’estricte compliment de les normes mínimes del confinament decretat, això és, l’expressa prohibició de sortir de casa per motius d’oci.
Els despatxos d’advocats no han quedat al marge d’aquesta nova situació, i si bé s’ha percebut una clara davallada de la seva activitat —s’ha interromput el curs judicial juntament amb la gairebé paralització de les funcions jurisdiccionals—, s’han incrementat les qüestions sobre com donar compliment als règims de guarda i visites de menors en casos de pares i mares separats o bé divorciats.
La resposta, com ja apuntàvem més amunt, no es troba regulada en el decret d’entrada en vigor de l’estat d’alarma, per això, el sentit de responsabilitat de progenitors i l’observança dels criteris mèdics s’han de configurar com a bases de comportament de les persones afectades per aquestes situacions.
Així doncs, i partint del principi de solidaritat, responsabilitat i el principi “favor filii” (en favor del menor) inspirador de la legislació de família, entenem que la màxima restricció de moviments de persones, inclús els menors, ha de prevaldre sobre qualsevol altre interès.
Cal recordar que tots aquells pares i mares que ostenten règims de guarda o visites de menors són mereixedors de la pàtria potestat dels llurs fills i filles, i és per aquest motiu que ha de prevaldre la prohibició de moviments dels menors; havent de confiar que serà d’aquesta manera com s’evitaran situacions de risc de contagi per a familiars —pare/mares, avis i àvies— i els mateixos menors.
Això no obstant, i coneixedors que aquesta recomanació no serà ben rebuda per part d’aquells pares o mares que en el moment actual no gaudeixen de la companyia dels seus fills, i amb una clara voluntat d’evitar la presentació de denúncies per incompliment de resolucions judicials —que al nostre entendre no seran ateses per no ser urgents—, recomanem també als pares i mares “beneficiats” per aquesta situació que convinguin amb la part “perjudicada” la forma de recuperar en el futur aquests dies d’estada amb els seus fills.
Cal tenir en compte que aquest és un criteri de l’equip jurídic d’Europraxis Legal, no havent-se de confondre amb cap norma de Dret material inclosa en l’ordenament jurídic; entenent que aquesta és una solució temporal i d’urgència que pren com a base les recomanacions genèriques dictades pel decret de referència i el Govern de Catalunya.
Ferran Ollé Represa és advocat a Europraxis Legal
