Imatge del Pirineu

Sr. Canadell, no és la neu, és el canvi climàtic!

És d’una hipocresia immensa que la Generalitat que, després de declarar l’emergència climàtica fa dos anys, ara estigui apostant per projectes insostenibles i anacrònics com l’ampliació de l’Aeroport del Prat o uns Jocs d’Hivern sense neu garantida

No tenia pensat escriure aquest article, però després de llegir certes coses que indignen he vist la necessitat de fer-ho i expressar-me com a jove activista pel clima. Els darrers episodis de l’agenda política catalana han estat marcats pel debat de l’ampliació de l’Aeroport del Prat i pels Jocs d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030 que la Generalitat de Catalunya proposa. Fent referència a aquest últim tema, el diputat de Junts per Catalunya al Parlament, Joan Canadell, va piular recentment el següent tuit: “Hi haurà neu natural el 2030? El canvi climàtic fa q pugui ser un any de sequera, de més calor o més fred de la mitja, fins i tot q hi hagi més neu q mai. Caldrà tenir previstes opcions per totes les possibilitats”.

Aquest tuit és un suposat argument per defensar el sí als Jocs d’Hivern de 2030. Sembla broma, però és així. La veritat és que no és d’estranyar venint del Sr. Canadell. Sincerament, em sembla indignant i esperpèntic. Amb el tuit, el Sr. Canadell banalitza la crisi climàtica i demostra que a ell li preocupa més la neu que hi hagi per als Jocs que les polítiques que s’haurien de desplegar urgentment en la lluita contra el canvi climàtic. És al·lucinant. I a sobre quan el canvi climàtic és considerat com el problema més greu al qual s’enfronta el món, tal com indica una enquesta recent de l’Eurobaròmetre. És una gran preocupació: el futur de les joves està en joc, el moviment ecologista i la ciència adverteixen dels efectes de la crisi climàtica, i l’agenda política, ara més que mai, és clau per encarar aquesta problemàtica global que ens afecta a tothom. Malgrat això, veiem que hi ha un sector polític i econòmic que mira cap a un altre cantó com si res i busquen excuses per aconseguir qualsevol cosa passant olímpicament de la crisi múltiple que estem vivint.

Convé recordar que recentment l’oest del Canadà i els Estats Units han passat per una històrica onada de calor extrema que ha deixat centenars de persones mortes. Ara mateix, l’Europa Central està sent víctima de fortes inundacions, fruit de les intenses precipitacions, que també estan deixant morts i desapareguts. Les prediccions de l’IPCC indiquen que ens trobem en una situació perillosa i fenòmens meteorològics com aquests seran encara més virulents. Què pensa el Sr. Canadell i la seva tropa d’això? En són conscients? Haurem d’esperar a veure què fa el canvi climàtic amb la neu dels Jocs mentre es carrega vides humanes com ha fet amb aquests darrers esdeveniments? Esperem que empitjori la situació del planeta?  

I no oblidem que tot aquest enrenou dels Jocs és una operació especulativa més de la patronal, en la qual els de sempre s’ompliran gloriosament les butxaques de diners públics. El macroprojecte dels Jocs ja diu molt del país que tenim: creixement econòmic insostenible etiquetat de “sostenible”, lobbies, especulació i beneficis per als de sempre, és a dir, l’estat europeu de primera que idealitza el Sr. Canadell i companyia. El potencial serà inimaginable. La irracionalitat, bestial. Ja està bé de trinxar el territori d’aquesta manera. S’han de buscar projectes alternatius que permetin un millor desenvolupament i cohesió del territori, sempre respectant (ara més que mai) el medi ambient i la natura, i en el marc de les polítiques pel bé comú. I això es comença pensant més enllà dels interessos econòmics, posant en valor allò que tenim i no allò que pocs volen tenir.

En definitiva, és d’una hipocresia immensa que la  Generalitat que, després de declarar l’emergència climàtica fa dos anys, ara estigui apostant per projectes insostenibles i anacrònics com l’ampliació de l’Aeroport del Prat o uns Jocs d’Hivern sense neu garantida. Tot plegat aquests projectes compten amb el suport afegit d’alguns partits polítics que diuen ser d’esquerres i ecologistes. Prou hipocresia. Prou d’excuses. Obrin els ulls. Estem en crisi climàtica.

Gio Gonzales, activista pel clima