Benvolguts amics i amigues, hi ha un país de la Unió Europea on la “repressió” institucional ha provocat que hi hagi, ara mateix, “3.000 víctimes innocents” d’aquesta presumpta, “repressió.” Clar, si això fos veritat aquest país seria expulsat ipso facto de la Unió per vulnerar drets fonamentals i llibertats bàsiques (ras i curt, per haver-hi persones reprimides per les seves opinions polítiques). Per què Europa va rebutjar sempre la incorporació d’Espanya durant el règim franquista? Doncs per això, perquè era una dictadura que tancava a la presó als ciutadans que defensaven opinions democràtiques. Fins aquí res excessivament complex o difícil, més aviat sembla quelcom evident.
Però vet aquí que el relat independentista ha creat aquesta narrativa permanent sobre unes presumptes “3.000 víctimes de la repressió espanyola”. Vatua l’olla! 3.000 represaliats? D’on surt aquesta xifra mil·lenària més pròpia de dictadures o d’estats autoritaris com Bielorússia o de Burkina Faso?
I aquí és on ve la sorpresa perquè quan anem al detall d’aquests, repeteixo, presumptes milers de represaliats veiem que estem davant d’una mena de poti-poti o de totum revolutum on l’important no és la realitat sinó quadrar una xifra que vagi bé per posar a la picota l’ominós “Estat opressor” on els catalans estem, tristament, captius com els jueus a la Babilònia bíblica.
Així doncs, primer ens vàrem despertar un bon matí amb la “denúncia” d’Òmnium en la qual s’afirmava que “hi ha 2.850 víctimes de la repressió de l’Estat”. Però ja sabem que, posats a inventar, millor un nombre que quadri (sempre queda més xic) i així l’endemà van aparèixer les actuals i fantasmagòrics 3.000 víctimes d’aquesta innombrable repressió que patim a Catalunya al costat de la qual Turquia és un model d’Estat liberal.
Cansat d’escoltar la propaganda nacionalista cridar a les ombres de la nit per terra, mar i aire denunciant la salvatge agressió a aquests “3.000 represaliats” vaig demanar a un amic independentista el llistat concret de totes aquestes persones que “estan perseguides per les seves idees polítiques”.
Després de setmanes de pacient espera vaig rebre un missatge telefònic on suposadament se’m detallava aquest llistat mil·lenari. I va ser una resposta digna de ser tinguda en compte, certament. Resulta que entre els “represaliats” hi ha totes les persones que van ser lesionades en els aldarulls que es van produir després de la sentència del procés. El que converteix (pareu atenció amics i amigues) als Mossos, policies i guàrdies civils lesionats per manifestants independentistes en “víctimes de la justícia espanyola”. Tremebund.
Un altre gran gruix dels “represaliats” són els centenars d’alcaldes i regidors que van decidir ignorar els requeriments del tribunal superior de justícia de Catalunya els que, per cert, van veient com les causes que els afecten van sent arxivades. Clar, com tothom sap si a qualsevol país civilitzat europeu una autoritat institucional democràtica, que ha jurat respectar la legalitat vigent, es passa aquesta legalitat per l’arc del triomf li regalen un sugus o li donen la medalla del mèrit civil. Està claríssim i dir el contrari és “feixisme”.
Un altre represaliat és el senyor Quim Torra que esdevé un exemple fefaent de la demofòbica repressió. Fixeu-vos quin grau de repressió patim que el senyor Torra cobra de “l’Estat opressor” una pensió vitalícia, té un cotxe oficial i una oficina permanent. El seu és l’exemple perfecte de la “salvatge repressió” a la que ens condemna aquest estat dolent-dolentíssim del que formem part. Al costat d’això Nelson Mandela passava les vacances pagades a la seva cel.la de Roben Island.
Però el súmmum de l’estultícia, el límit de la pura absurditat, el no mas plus, és quan entre els “represaliats” trobem les 800 persones que tenen causes pendents judicials impulsades i exercides per... tatxan-tatxan... el Govern de la Generalitat de Catalunya. És a dir, per un Govern d’ERC i Junts sostingut pels antisistema de la CUP. Així, fa uns dies es va fer pública la sentència que condemnava a un manifestant independentista a cinc anys de presó per mossegar un Mosso d’Esquadra, en una causa on la Generalitat exercia l’acusació particular.
Així que ja ho veieu, bona gent. La repressió de “l’Estat opressor” és de tal dimensió, és tan satànica, que ha penetrat a la ment dels dirigents d’ERC i de Junts que formen part d’un Govern que, segons els conceptes per ells mateixos desenvolupats, és “repressor” i “còmplice del feixisme”.
És tot tan ridícul que faria riure si no fos perquè hi ha catalans de bona fe que realment es creuen que hi ha “3.000 represaliats per les seves idees polítiques”, tal com cada dia ens recorda la maquinària propagandística al servei del nacionalisme.
I no serveix per a res sentir vergonya aliena.
Eloi Menasanch
Federació del PSC del Camp de Tarragona