Persones en una terrassa d'un establiment de Torredembarra

¿Voleu dir que falten cambrers?

Els treballadors de l’hostaleria són els que tenen pitjors convenis col·lectius, que en molts casos els empresaris no volen aplicar

Ens acostem a l’estiu i ja fa setmanes que els mitjans de comunicació expliquen que els empresaris de l’hostaleria estan desesperats perquè no troben cambrers per atendre l’allau de turistes que visitaran el nostre país aquest estiu. Com és possible que falti personal amb un atur superior al 10%.

Allò que primer ens hem de preguntar és si existeix l’ofici de cambrer. Fa dècades, sí que existia aquesta professió perquè les persones que es dedicaven a servir en bars i restaurants eren treballadores que aprenien l’ofici dels seus predecessors i continuaven en la professió durant molts anys i cobraven uns salaris dignes  que els permetien fer front a les seves necessitats vitals. Aquest fet permetia que l’atenció a la clientela fos professional i bona. Amb els anys aquesta professió s’ha anat desnaturalitzant i precaritzant de tal manera que ja és difícil anomenar la tasca de servir com una professió.

El sector turístic, molt important al nostre país, té una part del seu empresariat que no vol competir en qualitat sinó que ho vol fer amb baixos costos, fet que atrau un turisme massificat i amb poc poder adquisitiu que provoca una gran agressió al medi ambient i treballs poc qualificats i mal retribuïts. Aquesta forma d’actuar, cerca el benefici a curt termini i una baixa inversió que solament afavoreix l’enriquiment personal aportant poc benestar comunitari.

En aquest context, els treballadors de l’hostaleria són els que tenen pitjors convenis col·lectius, que en molts casos els empresaris no volen aplicar empitjorant encara més les condicions laborals i de vida de les persones treballadores. Si a aquesta situació li afegim que moltes persones que treballen en aquest sector són desplaçades de contrades llunyanes, que necessiten el lloguer d’un habitatge impossible de pagar, ja tenim descrites les causes per les quals no es troben persones que vulguin treballar en aquest sector.

Dit de forma més clara, si es volen contractar cambrers que han de treballar 12 hores al dia i solament els contracten per 8. Si es volen contractar persones que no els respecten els descansos setmanals. Si es vol contractar gent que no li volen pagar el salari mínim interprofessional. Si es vol contractar persones que viuen lluny de les zones turístiques i no els volen pagar l’allotjament, de tal manera que moltes treballadores s’han de gastar més del 50% del que cobren en el lloguer. Llavors aquest sector passarà (de fet ja ho és) a ser el darrer recurs on s’ocuparan les persones que no han trobat feina en cap altre sector. I en lloc de cercar treballadors, se cercaran gairebé esclaus.

Crec, però, que aquest no és el camí que ha de seguir el Turisme, ni l’hostaleria en particular. Crec que s’ha d’apostar pel turisme de qualitat, que necessàriament implica serveis de qualitat i professionals ben formats i ben pagats, duent a terme activitats respectuoses amb el medi ambient. Actuant així, farem un sector turístic més competitiu i genuí que generarà més riquesa col·lectiva a llarg termini.

Mercè Puig Cañellas és secretària general UI de CCOO de Tarragona