Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Les 30 pel·lícules que et faran plorar

Pel·lícules que, sense cap mena de dubte, t'emocionaran
Llargmetratges que faran que no puguis parar de plorar | George Coletrain / Unsplash

 

El cinema té un esperit que fa que ens emocionem i, per això, aquest recull resulta molt interessant: hi trobem diversos títols ideals per fer-nos emocionar i plorar, alguns dels quals són drames i d'altres que són pel·lícules romàntiques. I és que quan anem al cinema no només estem buscant una diversió que ens permeti evadir-nos i desconnectar de la realitat: també volem que els llargmetratges ens commoguin

 

Al llarg de la història, el cinema ens ha deixat produccions excel·lents que fan que sentim una gran empatia amb el patiment dels protagonistes de les seves històries. Tot seguit, veuràs els millors papers, els millors directors i les millors escenes de les pel·lícules commovedores amb aquest recull de 30 títols.

 

 

Cinema dramàtic i romàntic

Tot i que hi ha molts gèneres diferents que ens poden fer plorar, com el 'thriller' o en alguns casos, fins i tot, la comèdia, la veritat és que les produccions cinematogràfiques dramàtiques i romàntiques són les que ens fan plorar més. Això es produeix perquè estan fetes amb l'objectiu que el públic senti empatia amb les persones de les seves històries, amb allò que viuen i amb el patiment que tenen.

 

Per tal d'aconseguir-ho, es pot recórrer a factors diversos, com ara la música —amb unes notes ben senzilles podem acabar plorant desconsoladament—, tot i que també es pot utilitzar una actuació magistral o un guió que sigui ben efectiu i també líric. La resta constitueix la màgia del cinema. 

 

Les pel·lícules romàntiques són les que tenen arguments que es basen en l'expressió de l'amor. Especialment en el cinema recent, aquesta mena de produccions normalment segueixen un esquema que es basa en l'enamorament, els problemes que es deriven de l'intent de conquerir la persona estimada i la resolució de la història, sigui positiva o negativa.

 

El públic, davant dels problemes per aconseguir un amor impossible, estableix una important connexió amb el patiment del personatge en qüestió i es queda, de manera ben cruel, a l'arbitri dels fets que succeeixen.

 

Un dels gèneres més destacats del cinema, per altra banda, és el drama, perquè aconsegueix treure profit del cantó més humà d'aquest món: la capacitat que té d'emocionar, de commoure i de fer que els altres sentin empatia amb una història concreta. Sovint plasma el patiment dels humans pel que fa a les injustícies del món —masclisme, opressió, discriminació, racisme...— o bé el patiment a nivell individual —enganys, accidents, un destí cruel, fracassos, etc.

 

Normalment, els drames acaben de manera tràgica, i això fa que encara plorem més.

 

Els 30 llargmetratges que et faran plorar sense parar

Tant els drames com les pel·lícules romàntiques han resultat extremadament efectius des del començament de l'època del cinema. Per això, al llarg de les dècades hem pogut veure molts llargmetratges que han fet que ploréssim desconsoladament. A continuació, te'n recollim alguns dels més destacats.

 

1. Allò que el vent s'endugué, de 1939

Victor Fleming va ser l'encarregat de portar al cinema per primer cop aquest drama èpic que, finalment, va esdevenir un dels llargmetratges més fascinants de tota la història del cinema. Per al públic que l'ha vist, no es pot oblidar la història d'amor apassionat que viuen Vivien Leigh i Clark Gable, és a dir, un personatge anomenat Rhett Butler carregat d'arrogància i una dona que du el nom de Scarlett O'Hara i que és molt capriciosa.

 

Aquesta història d'amor melodramàtica té de fons el context de la guerra de secessió dels Estats Units, i commou certament l'espectador, que veurà com hi ha un gran nombre de drames particulars que hi són presents i que toquen temes variats com l'esclavitud i la guerra.

 

2. Bambi, de 1942

Aquest llargmetratge de dibuixos animats s'associa amb un instint essencial: el lligam que s'estableix entre mares i fills. En destaquen les boniques imatges en un període en què la tecnologia de l'animació infantil encara no estava gaire avançada, i ha acabat esdevenint un clàssic que no es pot oblidar i que sobreviu al pas del temps.

I, per molt que la mirem més d'una vegada, les llàgrimes segueixen brollant quan el públic sent empatia amb la història de l'indefens i petit Bambi, que queda totalment traumatitzat a causa de la pèrdua de la seva mare.

 

3. Que bonic que és viure, de 1946

Un drama de Nadal dirigit pel mestre Frank Capra i que compta amb la gran aportació de James Steward. A banda de la gran interpretació que hi trobem, la bellesa del guió resulta colpidora i se centra en la història vital d'un home ordinari que, després de decidir renunciar als seus somnis, decideix posar fi a la seva vida la nit de Nadal.

 

El públic queda commogut quan apareix l'àngel de la guarda de l'home, encarnat per un genial Henry Travers que s'encarrega de mostrar-li a l'home de quina manera viurien les persones que han rebut la seva ajuda si no hagués existit mai.

 

4. Love Story, de 1970

Tota una generació va quedar impactada per aquest melodrama a causa de la tragèdia que mostrava i que feia que l'espectador se situés en un dels drames més profunds que es poden arribar a concebre: quan, durant la joventut, la mort s'interposa en el camí de l'amor.

 

Sota la direcció del gran Arthur Miller, 'Love Story' ens mostra la conquesta de l'amor entre dos individus que tenen classes socials diferents i que miren de lluitar contra la malaltia terminal que pateix la dona, anomenada Jenny. Abans de morir, al llit de l'hospital, Jenny va deixar una frase dirigida al seu estimat que ha passat a la posteritat de la història cinematogràfica: «Estimar vol dir no haver de dir ho sento mai».

 

5. Kramer contra Kramer, de 1979

Un llargmetratge que ha guanyat un total de 5 premis Oscar i que ha fet plorar moltíssima gent a causa de la cruel realitat que mostra: Dustin Hoffman interpreta el paper d'un home que pateix l'abandonament de la seva dona —paper que fa la gran Meryl Streep— i que, aleshores, ha de tenir cura del fill que tenen en comú. Uns quants anys després d'aquest dolorós fet, la dona torna a les seves vides amb la intenció de retrobar el seu fill.

 

En aquesta història veiem, a banda de diversos elements judicials que apareixen quan la dona intenta recuperar l'infant a través dels tribunals, el vincle que s'estableix entre el progenitor i el nen, que a poc a poc va transformant el rebuig en amor incondicional a causa de la necessitat. 

 

6. E.T., l'extraterrestre, de 1982

El gran mestre Spielberg va aconseguir conquerir el cor dels espectadors a través d'aquesta producció preciosa, estrenada durant el moment àlgid del cinema fantàstic. La trama fa emergir un sentiment del tot humà que es produeix després d'enfrontar-se a la por i a la incomprensió que provoquen les coses desconegudes.

 

E. T. està protagonitzada per un infant que du el nom d'Elliott i que un bon dia troba un extraterrestre que intenta tornar al seu lloc d'origen. Tots dos personatges passen per situacions entranyables mentre miren d'esquivar la policia i els científics, que persegueixen la misteriosa criatura. Molta gent afirma que l'escena final del llargmetratge, en què l'E. T. finalment marxa de nou cap a casa seva i se separa del nen que n'ha tingut cura, constitueix la imatge més colpidora de tota la història cinematogràfica.

 

7. El color púrpura, de 1985

Igualment d'Steven Spielberg, aquesta producció ens fa un plantejament del drama social que viu una desafortunada noia afroamericana anomenada Celine que espera un fill del seu propi pare i a la qual han venut a un home maltractador com una esclava. Un dels moments més dramàtics és aquell en què l'obliguen a separar-se de la seva estimada germana Nettie.

 

La història de la Celine, que viu en un univers salvatge ple de crueltat i de discriminacions, deixa al descobert el drama col·lectiu a través del propi drama personal de la noia, i fa reflexionar sobre temes sensibles com el racisme i l'esclavitud. La gran Whoopi Goldberg és una de les estrelles del repartiment, que fa un paper magistral pel qual va guanyar el Globus d'Or i va ser nominada a un premi Oscar.

 

8. Out of Africa, de 1985

Es tracta d'un drama memorable dirigit per Sydney Pollack i amb les interpretacions excel·lents de Meryl Streep i Robert Redford, que els va fer guanyar un total de ni més ni menys set premis Oscar, entre ells el de millor pel·lícula i millor guió adaptat.

 

El llargmetratge, inspirat en una novel·la autobiogràfica, està basat en una història d'amor molt agitada entre la dona que dirigeix una plantació de cafè durant el període en què l'imperi britànic tenia una important presència a l'Àfrica i un caçador. Tot i que el seu amor és ben ple de passió, a la dona li cal un company que sigui fidel i l'home té un gran esperit aventurer. La tragèdia final fa que les llàgrimes estiguin assegurades.

 

9. Ghost, de 1990

A 'Ghost', Demi Moore i Patrick Swayze van donar lloc a una parella ben atípica dins del món de les pel·lícules romàntiques: la parella formada per una dona i el fantasma del seu estimat. La producció va endur-se un premi Oscar al millor guió original, i la magistral interpretació de Whoopi Goldberg també va rebre un Oscar a la millor actriu secundària. Sense cap mena de dubte, la pel·lícula va aconseguir marcar tota una generació a través de la seva història, entranyable i ben trista alhora.

 

La història del llargmetratge és la d'un noi que mor i que veu com el seu esperit es queda bloquejat entre el món dels vius i el dels morts. A banda de ser conscient que és mort, mira de descobrir el misteri que amaga el seu assassinat i de continuar la història d'amor que l'uneix a la seva estimada, la Molly.

 

10. Cor indomable, de 1993

Marisa Tomei i Christian Slater van protagonitzar el millor petó de l'any 1993, segons els premis MTV Awards, dins de la producció 'Cor indomable', barreja de drama i pel·lícula romàntica en què l'home ajuda la dona a salvar-se d'una violació i aleshores comencen a mantenir una relació que passa per molts obstacles i problemes.

 

La producció fa una reflexió al voltant del poder de l'amor a l'hora de canviar els individus, perquè veiem com l'home és introvertit i està molt marcat pel patiment que ha viscut en un passat i com la dona pateix un trauma a causa de l'incident. Per mitjà de l'amor, tots dos descobriran la màgia de viure, fins al moment en què es produeix la venjança dels violadors sobre el noi.  

 

11. Forrest Gump, de 1994

Es tracta d'una de les produccions més recordades pels espectadors, amb una escena ben famosa: l'intèrpret Tom Hanks encarna un noi que quan era petit duia aparells ortopèdics a les cames i que es posa a córrer de manera desesperada fent una marató per diversos racons del planeta per tal de mirar de trobar la dona que estima. 

 

Es tracta d'un dels llargmetratges més bonics de la història del cinema, sobretot perquè presenta als espectadors un relat de superació i de cerca innocent de l'amor. Va ser guardonat amb diversos premis Oscar, com el de millor guió, millor actor i millor pel·lícula.

 

12. Els ponts de Madison, de 1995

Fins que va aparèixer aquest llargmetratge, associàvem la figura de Clint Eastwood als papers d'home dur que havia fet a 'Harry el Brut' i les pel·lícules de l'oest. Per això, va sorprendre molt la seva interpretació magistral d'un drama romàntic que ha acabat esdevenint tot un clàssic amb el pas dels anys.

 

Aquí, Eastwood fa de fotògraf i Meryl Streep de mestressa de casa, i tots dos protagonitzen una història d'amor apassionat i prohibit —la dona té marit i fills— que esdevindrà una apassionant aventura que dura quatre dies i que els acaba transformant la vida.

 

13. La vida és bella, de 1997

Un llargmetratge molt aclamat pel públic, sobretot gràcies a la innovadora habilitat que té de fer una barreja entre tragèdia i comèdia a l'hora d'explicar el drama que va constituir l'holocaust nazi, traspuant crueltat i ironia alhora. Va ser guardonat amb un total de set premis Oscar, com el de millor pel·lícula, entre altres.

 

Al llarg de la pel·lícula, el públic queda commogut pels intents de Roberto Benigni, que encarna un pare de família jueu, per tal d'explicar al seu fill, que és un nen, la realitat que impera al camp de concentració on els han enviat com si fos un joc. El final cruel del joc, moments abans de l'alliberament del camp a mans dels americans, constitueix una escena totalment dolorosa.

 

14. Titanic, de 1997

Gràcies a la seva gran popularitat, 'Titanic' va ser, durant un bon grapat d'anys, el llargmetratge més taquiller de tota la història del cinema, a banda de constituir per a molts la millor producció que mai s'hagi fet. Va saber recuperar la història real de la tragèdia del transatlàntic anomenat Titanic i barrejar-la amb una història d'amor entre una dona provinent de l'alta societat i un artista de classe baixa bohemi. 

 

Kate Winslet i Leonardo di Caprio protagonitzen una història plena de sensualitat que xoca amb la realitat devastadora del seu final, i l'escena memorable en què proven de sobreviure a l'enfonsament del vaixell mentre s'aferren a un tros de fusta va fer que milions d'espectadors acabessin plorant a llàgrima viva.

 

15. The Green Mile, de 1999

En aquesta producció, el drama personal acaba anant més enllà de l'esfera personal i esdevé tota una reflexió al voltant de les condicions humanes i socials dels individus.

 

Tom Hanks interpreta a 'The Green Mile' un vell oficial que es posa a recordar l'època en què dirigia una presó per a persones condemnades a mort. Entre els presoners que hi havia, n'hi podíem trobar un amb poders sobrenaturals que acaba commovent el públic perquè és una personalitat bondadosa que es troba confrontada a un món ple de crueltat de manera injusta, cosa que es veu quan es descobreix que era innocent.

 

16. American history X, de 1999

'American history X' és una altra producció basada en la crítica social que va marcar tota una generació de joves a través de la seva reflexió al voltant de la barreja que es fa entre el racisme i la pobresa als Estats Units d'Amèrica.

 

Ara bé, aquest llargmetratge implica moltes més coses, perquè també parla del canvi interior que fa un noi jove per mitjà del contacte que té amb la realitat quan és a la presó, que es rehabilita i acaba passant de ser el cap d'una banda nazi que apallissava les persones de raça negra a un noi pacífic que intenta que el seu germà no passi pel mateix. El final resulta totalment devastador.

 

17. El pianista, de 2002

Al drama històric 'El pianista', l'actor Adrien Brody va fer el paper de la seva vida, i el llargmetratge va passar a ser un dels millors que mai s'hagin fet sobre el tema del nazisme. L'exactitud històrica, les seves imatges bellíssimes i una interpretació magistral fan que hagi esdevingut tot un clàssic. A banda d'oferir un context històric acurat d'aquell moment, reflexiona al voltant de l'ànima humana i el patiment.

 

El protagonista de la història, encarnat per Brody, és un jueu que, com molts altres, durant els anys trenta i a l'alba de la Segona Guerra Mundial, mira de sobreviure en un món molt hostil per a ell, on els nazis miren de caçar tots els jueus. S'hi veuen escenes esgarrifoses com una baralla entre dos homes per mirar d'aconseguir un pot de llenties o un avi que els nazis llencen pel balcó. Són escenes que no només ens deixen gelats, sinó que commouen de ple la nostra ànima.

 

18. Mar adentro, de 2004

Alejandro Amenábar va posar la seva ment brillant al servei del drama, a través d'una història commovedora i plena de malenconia sobre la història devastadora de Ramón Sampedro, un tetraplègic pioner a l'hora de lluitar per defensar el dret a una mort digna.   

 

Sampedro és interpretat pel genial Javier Bardem, que sap transmetre la barreja entranyable que l'omple d'optimisme i patiment alhora. El repartiment s'enriqueix també amb la presència de Lola Dueñas amb el paper de Rosa, una amiga incondicional de Ramón, i de Belén Rueda, que fa d'advocada de l'home. Els quatre minuts esgarrifosos de l'escena que mostra la mort filmada de l'home fan posar la pell de gallina.

 

19. Crash, de 2004

A banda de constituir una producció totalment commovedora i plena de tendresa, 'Crash' va ajudar a crear la tendència de narrar drames creuats que acaben connectant en un punt concret. Amb un guió molt original i l'actuació coral de figures impressionants com Sandra Bullock, Chris Bridges, Don Cheadle, Brendan Frases o Matt Dillon, va guanyar un premi Oscar per a la millor pel·lícula, així com un altre per al millor guió.

 

Diversos personatges que tenen històries personals amb unes circumstàncies específiques acaben confluint en un drama col·lectiu que aborda temes com la discriminació i el racisme i que es transforma en una crítica ben àcida a la societat dels Estats Units.

 

20. El quadern de Noah, de 2004

Un drama romàntic juvenil molt aconseguit en els darrers temps, que s'explica d'una manera ben original i es narra a través d'un ritme molt adequat de la mà de Nick Cassavetes, el seu director. La producció arriba al cor del públic en els instants convenients.

 

Els seus seguidors no podran esborrar mai de la memòria la màgia que hi ha entre la parella formada per Rachel McAdams i Ryan Gosling, que representen dos joves provinents de classes socials diferents que primer veuen com els seus pares no aproven la relació que tenen i després veuen com la guerra els acaba separant. Això no obstant, abans d'aquest fet viuen una història romàntica durant un estiu ple de passió.

 

21. Million dollar Baby, de 2004

Tant el públic com la crítica van aplaudir el treball fet per Clint Eastwood en aquesta producció que va ajudar-lo a definir el camí per preparar després altres pel·lícules amb un plantejament similar, com 'Gran Torino'. A 'Million dollar Baby', un home reservat i malcarat veu com la seva existència es transforma a través de l'arribada d'una persona que li farà entendre el valor que té l'amistat.

 

Aquí, aquesta persona és una noia interpretada per l'actriu Hilary Swank, que gaudeix amb passió de la boxa i que sent admiració per un vell entrenador, interpretat per Eastwood, que en un primer moment la desdenya perquè és una dona però que, més endavant, va assumint de manera natural un rol més aviat paternal per ajudar la seva ànima farcida de dolor. El final del llargmetratge és alhora dur i tendre, cosa que ens farà plorar de valent.

 

22. Hotel Rwanda, de 2005

En aquesta pel·lícula crítica i magistral, el drama històric assoleix una dimensió èpica i tràgica: no només veiem com es fa un dur retrat de la guerra civil de Ruanda, sinó que, a més, es qüestiona el rol que va exercir la comunitat internacional pel que fa a aquell genocidi en concret. 

 

Igualment, la producció ens ajuda a descobrir un Don Cheadle especialment brillant a l'hora d'interpretar un home que contribueix a rescatar vides davant del rol passiu que mostren les diverses organitzacions del planeta. L'argument del llargmetratge, que ens podria recordar fàcilment a 'La llista de Schindler', fa que ens situem davant del mirall i que ens enfrontem a la pitjor cara de l'ànima humana. 

 

23. P.D. T'estimo, de 2007

Un drama romàntic en què la mort i l'amor tornen a trobar-se, aquesta vegada amb uns aires nous renovats per les interpretacions de Gerard Butler i Hilary Swank. Tot i que hi podem constatar algun excés de tipus melodramàtic, constitueix un drama ben efectiu per al públic a qui va destinat.

 

Va dirigit a un públic adolescent que s'enamora d'una història farcida de crueltat i originalitat, però també amb molt de romanticisme: Hilary Swank interpreta el personatge d'una dona que continua aferrant-se a l'amor incondicional que sent pel seu difunt marit, que abans de morir li va escriure unes quantes cartes que acaben totes amb una postdata que diu 'T'estimo'.

 

24. Set ànimes, de 2008

Es tracta d'una producció amb la qual l'angoixa i les llàgrimes estan assegurades, perquè el destí dels personatges principals que hi apareixen fa que el públic hi pugui sentir molta empatia. Això es deu al seu original guió, a una narració que és profunda i rítmica i a una interpretació excel·lent per part de Rosario Dawson i Will Smith

 

Allò que fa que la pel·lícula tingui tanta eficàcia és que Will Smith interpreta un personatge que amaga un secret que únicament es revelarà al final de tot. Mentre això no passa, aquest home queda enamorat del personatge que interpreta l'actriu Rosario Dawson, i viu una història plena de passió que farà que els seus plans acabin trontollant. Als darrers minuts de la producció, plorarem de valent a causa de la prova d'amor que constitueix la mort.

 

25. Camino, de 2008

Un llargmetratge espanyol que aconsegueix també fer que apareguin sentiments de compassió per a la protagonista, una nena que està afectada per un tumor terminal que li fa descobrir l'amor i que fa que mantingui una gran convicció a nivell religiós. Es tracta, de fet, del cas real de l'Alexia González-Barros.

 

Amb total genialitat, Javier Fesser va dirigir aquesta història tan emocional dins de la qual la realitat i la humanitat es barreja amb allò que és transcendental i místic, i que ens fa fer una reflexió al voltant de la mort, la vida, el patiment, el dolor i, al final de tot, l'amor que triomfa i la temporalitat de la vida.

 

26. Sempre al teu costat, Hachiko, de 2009

Alguns cops, els animals poden fer que s'encengui alguna cosa en les profunditats dels sentiments de les persones i, en aquest llargmetratge, ens arriba a l'ànima la fidelitat que guarda un gos al seu amo difunt, cosa que farà que plorem de valent.

 

Hachiko és el gos d'un home interpretat per Richard Gere, i el vincle entre tots dos és ben estret. De fet, cada dia, el gos l'acompanya en el trajecte que l'home fa per arribar a l'estació, des d'on va a la feina. Tot i que l'home mor, aquesta lleialtat es torna irrompible

 

El públic de la pel·lícula quedarà devastat quan vegi com el gos segueix durant anys a l'estació, esperant el retorn del seu propietari, mentre es deteriora cada cop més el seu estat. 

 

27. Precious, de 2009

Resulta impossible no establir un vincle d'empatia que ens porti a un plor descontrolat en el moment en què veiem que totes les desgràcies que es poden produir en aquest món afecten un únic individu, i més si la història compta amb la interpretació magistral de Gabourey Sidibe i amb una narració excel·lent.

 

El llargmetratge fa una crítica social que està centrada en Precious, la figura d'una noia adolescent obesa i analfabeta que, a banda de ser rebutjada per la seva condició racial i física, acaba quedant embarassada del seu pare i tenint un fill que pateix síndrome de Down. Tot i les adversitats, Precious mira de lluitar per aconseguir la felicitat.

 

28. The impossible, de 2012

Gràcies a la narració plena d'angoixa de la lluita que manté una família per tal de retrobar-se després del gran tsunami de 2004 a la costa tailandesa, Antonio Bayona va aconseguir tot un nom a l'elit del món del cinema. Naomi Watts i Ewan McGregor, a més, fan una actuació estel·lar en la seva interpretació de pares que, després de la inundació, miren de trobar els seus fills. 

 

Les imatges devastadores del tsunami, amb un ritme de narració especialment vertiginós i uns efectes especials sorprenents, fan que el públic quedi sense respiració i quedi sumit, posteriorment, en una angoixa constant originada per la lluita dels pares, a contra rellotge, per tal de mirar de trobar amb vida els seus infants.

 

29. 12 anys d'esclavitud, de 2014

Hi ha hagut diversos llargmetratges que han parlat de l'esclavitud i els seus drames a la part sud dels Estats Units d'Amèrica, però n'hi ha ben pocs que ho hagin fet amb tanta sensibilitat i cruesa com '12 anys d'esclavitud', que ens parla de Solomon Northup, un negre lliure que és venut a un terratinent en condició d'esclau i que, per això, intenta recuperar la seva llibertat.

 

Les condicions de vida duríssimes que pateix i la tirania que mostren els esclavistes fa que se'ns formi un nus a la gola i constitueix una gran crítica a totes les discriminacions, més enllà de la seva època, així com un crit de desesperació a favor de la dignitat i la llibertat de les persones.

 

30. Amor, de 2013

Michael Haneke, un geni del terror psicològic, també va saber triomfar amb una narració brillant i sensible en l'àmbit del romanticisme i el drama. Aquí, el romanticisme no té cap mena d'excés i es mostra com una història sincera i ben dura: l'amor que senten dues persones grans, que la malaltia posa a prova.

 

La vàlua de l'amor en les situacions que ens porten al límit queda palesa quan la dona, a causa d'una hemiplegia, es queda incapacitada al seu llit, i el seu marit se n'ha de fer càrrec. De seguida que veiem el cadàver de l'Anne ple de flors quedem descol·locats del tot, i ens endinsem a l'interior d'un llargmetratge compassiu que no mostra compassió.