CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

Mor un motorista en un accident al Baix Empordà

La desastrosa cita entre una independentista i un unionista a ‘First Dates’

La tensió es va anar elevant al llarg del programa, i finalment l’home va acabar deixant plantada la seva acompanyant
Imatge de la cita d'ahir | Telecinco

 

El programa de ‘First Dates’ que es va retransmetre durant la nit d’ahir va comptar amb una cita que no podia començar ni acabar de la pitjor manera. Si bé és veritat que són moltes les parelles que decideixen continuar els seus camins per separat un cop ha finalitzat el programa, el que es va veure ahir en pantalla va comptar amb un interès especial: la cita es produïa entre una catalana independentista i un castellonenc amb un gran sentiment patriòtic.

 

Ja abans de saber del cert què és el que va passar, es pot intuir que la història acabaria en desastre. I, efectivament, en lloc de fer gala d’una tolerància exemplar –quelcom realment necessari en l’actualitat–, van preferir llançar-se dards enverinats fins que un dels dos va prendre la determinació de marxar.

 

La cita va començar malament

Així doncs, la trobada es va produir entre Felipe Napoleón, un home procedent de Castelló de 45 anys, i Tania, una barcelonesa independentista de 39. En un primer moment, els dos es mostraven molt ben predisposats a conèixer a algú nou, i mentre Napoleón es presentava dient que «sóc com la mamella de Sabrina, tot alegria», Tania pretenia donar una millor imatge i mostrar-se més calmada que l’últim cop que havia passat pel programa.

 

Però finalment totes les paraules se les va endur el vent, i ni Napoleón va aconseguir mostrar la imatge d’una persona divertida, ni Tania va deixar de semblar una persona malcarada i desagradable. El fet és que, només començar, la catalana es va burlar del nom de la seva cita, fent patent que «pensava que era una broma» el fet que es digués Napoleó. Un gràcia que no va ser del gust del seu acompanyant.

 

Una polsera d’Espanya, motiu de discòrdia

Amb tot, el pitjor va venir després, quan Tania es va adonar que l’home duia una polsera de la bandera d’Espanya. Després de fer referència a l’accessori, Napoleón li va preguntar si li agradava, i la barcelonesa li va respondre amb una rialla irònica. Després, va continuar fent patent que «m’agrada més la meva, la de Catalunya», mentre el castellonenc exclamava un «hòstia!» i es posava les mans al cap.

 

Després d’un tens intercanvi de paraules sobre la polsera de la discòrdia, Tania va continuar la seva explicació davant la càmera, declarant que aquí «es viu d’una altra manera, un altre sentit de l’humor, uns altres impostos... Em sento força més catalana que espanyola». D’altra banda, Felipe Napoleón deia que «jo sóc espanyol, i ella també. Tinc tres banderes d’Espanya al meu cotxe».

 

En aquell moment ja es veia que difícilment arribarien a bon port. I el que va passar després no va contribuir a tranquil·litzar la situació. La catalana, per mirar de desviar l’atenció, li va preguntar a la seva cita si preferia a Neruda o a Bukowski, i com que Napoleón va reconèixer no tenir ni idea de qui era el segon, Tania es va oferir a fer-li algunes recomanacions. Però el seu acompanyant, lluny de veure-ho com un bonic detall, li va etzibar un «fes un programa que es digui ‘Aprèn amb Tania».

 

Napoleón va acabar marxant i dexant plantada a Tania

Finalment, el detall que va dinamitar la situació va ser una proposta de la barcelonesa de compartir el menjar. Quan van arribar els plats, el castellonenc –que ja treia fum pels queixals– li va dir de males maneres que no pensava menjar la meitat «d’això», i aleshores Tania li va respondre amb un irònic: «D’acord. Pots vomitar si vols, perquè amb la cara que has fet...».

 

Aquesta frase va esdevenir la gota que va fer vessar el got de la paciència de Napoleón, que va restar pensatiu uns segons i, després que la barcelonesa li preguntés si cercava l’amor, va decidir aixecar sense respondre a la pregunta, i marxar visiblement alterat. De res va servir que Carlos Sobera tractés de tranquil·litzar-lo: Napoleón se’n va anar fet una autèntica fúria.  

 

Ràpidament, les xarxes es van omplir amb tot tipus de comentaris sobre la cita, però, sobretot, sobre la mala actitud que consideraven que havia tingut Tania.