L’actor Eduardo Gómez, conegut pel seu paper en la sèrie ‘La que se avecina’, ha mort aquest diumenge als 68 anys després d’una llarga lluita contra el càncer. El seu fill Héctor Gómez ha expressat a ‘La Vanguardia’ la seva admiració per la «fortalesa» del seu pare, qui assegura que va lluitar «com un gladiador» contra el càncer.
Héctor Gómez ha destacat que l’actor duia la malaltia «amb la màxima discreció possible», però sobretot, ha volgut subratllar que «ha lluitat fins al final». Durant el dia d’avui familiars i amics de l’actor li donaran l’últim adéu al Tanatori de la M-30 de Madrid. Seguidament, les seves restes mortals seran incinerades i traslladades al cementiri de l'Almudena.
Conegut pels seus papers en sèries com ‘La Que Se Avecina’ o ‘Aquí no hay quien viva’, Eduardo Gómez va complir els 68 anys aquest dissabte i el seu fill, també actor, ha assegurat que tot i que el seu cos estava «quasi esgotat» per la malaltia, la seva ment «seguia lluitant» i estava repleta de projectes.
Una malaltia portada en secret
La família de l’actor no ha volgut fer públic el motiu de la mort fins ara, ja que Gómez va voler dur la malaltia de manera discreta per «no preocupar ni fer patir a la gent». Una batalla contra el càncer que el seu fill descriu com «dura» i de «bastants mesos d’entrada i sortida de l’hospital, en els quals ell ha lluitat per la seva vida, per curar-se, però el càncer li ha guanyat la batalla».
Però Héctor Gómez ha volgut destacar que «com a bon gladiador que era, ha lluitat i ha mort en pau i tranquil». A més, el fill de l’actor ha compartit amb la premsa la lliçó de vida que a extret del seu pare: «La lliçó més gran que m’ha deixat és que per molt malament que estiguis, sempre pots seguir endavant. Ho va passar molt malament durant la seva vida, va tenir etapes molt dolentes, i em va ensenyar que per molt a baix que estiguis, sempre pots sortir a la superfície. És un exemple de superació».
El fill de l’actor de ‘La que se avecina’ ha volgut agrair el suport de tots els seguidors del seu pare i l’ha definit com un «model a seguir», una persona a qui li agradava ajudar a la gent, però sobretot fer-los riure, ja que considerava que el riure «era la cura de l’ànima».