Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Quim Masferrer parla amb el Jordi i la Joana, veïns de Gisclareny, durant un capítol de la setena temporada del programa 'El foraster'

'El Foraster' emociona amb un capítol especial sobre el confinament

Quim Masferrer, des de casa seva, parla amb diverses persones que havia visitat en anteriors temporades com viuen la pandèmia de coronavirus

Quim Masferrer parla amb el Jordi i la Joana, veïns de Gisclareny, durant un capítol de la setena temporada del programa 'El foraster'
El Jordi i la Joana, veïns de Gisclareny, van ser protagonistes en el programa emès aquest dilluns. | TV3

'El Foraster' ha ofert aquest dilluns al vespre un capítol especial, coincidint amb la setmana de la Marató de TV3, que enguany se centra a la investigació de la Covid-19. Amb el títol de 'Confinats', aquest capítol es va gravar durant el confinament dels mesos de març, abril i maig, i en ell, el Quim Masferrer contacta de manera telemàtica amb diverses persones que ha conegut en les darreres temporades del programa per saber com viuen el confinament i l'excepcional situació derivada de la pandèmia.

El programa, que va aconseguir una audiència de 421.000 espectadors i un 17,2% de quota de pantalla, ha rebut molt bones crítiques per part dels espectadors, que a través de les xarxes socials han lloat la feina de Quim Masferrer i el seu equip, destacant l'emotivitat i els sentiments que els ha traslladat l'emissió d'aquest dilluns. «Pell de gallina» o «ulls plorosos» han estat alguns dels comentaris que ha rebut 'El Foraster' en aquest capítol especial.

A través dels diferents testimonis, el programa ha bastit un mural sobre com es va viure la pandèmia i el confinament als petits pobles de Catalunya els mesos de març, abril i maig. Experiències, sentiments i moments, bons i dolents, han omplert el programa gravat per Quim Masferrer des de casa seva, a Arbúcies. Molt dels protagonistes han recordat el silenci i el canvi que van suposar aquells durs moments. 

La policia, aplaudida al barri de la Mina

Entre els vells coneguts amb qui Quim Masferrer ha contactat hi ha la Loli, veïna del barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs, que explicava els aplaudiments dels veïns a la policia durant el confinament. «Mai hagués pensat que el coronavirus aconseguiria que hi hagués bon rotllo entre la policia i els gitanos», assenyalava, alhora que recordava moment de germanor i solidaritat.

Una altra de les històries emotives del programa és la del Jordi, d'Òrrius, que durant el confinament ha estat avi, amb la particularitat d'haver pogut assistir al part. En la seva conversa amb el Quim Masferrer, ha explicat que «en l'època en què van néixer els meus fills no et deixaven entrar i per mi ha estat una emoció molt forta assistir al naixement d'aquesta criatura». «És una sensació que si no es viu, no es pot explicar, tenir-la als braços acabada de néixer», ha afegit.

Un dels moments més divertits del programa l'ha protagonitzat la Roser, de Castellfollit del Boix, recordant la seva mítica frase «gas al matalàs», amb la qual en el seu dia va reivindicar, entre altres coses, el sexe lliure i amb respecte. La Roser, però, ha explicat que li han dit de tot per aquesta frase, moltes coses bones, però també alguna desagradable.

El record pels que ja no hi són

També hi ha hagut moments tristos en el programa, com el record per aquells que ja no hi són o la por per aquells més estimats. Un dels testimonis més durs ha estat el de l'Antonio, de Serinyà, que va perdre la seva mare en una residència, de la qual no es va poder acomiadar. El testimoni de l'Antonio va deixar colpit el Quim Masferrer. Sobre les morts produïdes, el Josep, dÀger, assegurava que «s'han emportat la memòria d'aquest país».

Les monges de clausura del monestir de Sant Daniel de Girona també van patir una pèrdua a principis de la pandèmia. La Maria Rosa, que va ser protagonista del programa quan va visitar el monestir, va morir el 15 de març, acompanyada de les seves germanes monges en les seves últimes hores.

En aquest sentit, el programa es tancava amb el Quim Masferrer reflexionant que «massa gent ha marxat sense poder acomiadar-se», però mirant endavant al futur que «és més gent per conèixer i més pobles per descobrir».