'First Dates' no deixa de ser notícia per la singularitat de les persones que van al programa a trobar l'amor o per les suposades mentides que diuen. Recentment, l'espai ha tornat a ser notícia perquè Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid, ha tingut molt de protagonista a l'últim programa, que es va emetre ahir a la nit.
I és que un dels participants del programa, César, ha parlat d'ella. Pel que sembla, aquesta política del PP és el tipus de dona que li agrada.
César confessa a 'First Dates' que li encanta Isabel Díaz Ayuso
César, de 42 anys, és un netejador de Madrid que es va presentar com algú que «a vegades, em sento sol, amorosament i socialment parlant». Així mateix, es va definir com «afectuós, tendre, tímid i una mica reservat. Vaig ser afortunat en l'amor durant bastant de temps, fins que es va acabar».
Aleshores, Lidia Torrent li va preguntar si tenia un tipus concret de dona. I ell no s'ho va pensar dues vegades per a respondre: «M'agraden les dones tipus Isabel Díaz Ayuso. M'agraden d'aquest estil: careta bonica, morena, ulls foscos».
Sense voler, la presidenta madrilenya es va convertir en protagonista del programa de Cuatro. Això sí, no sabem si compleix la resta de peticions que César va fer sobre el que seria la seva parella ideal. Va exposar que buscava una dona «a qui li agradi l'art, que tingui tema de conversa i que no sigui superficial».
Després d'esmentar Ayuso, va arribar el sopar a 'First Dates'
Després de donar a conèixer què buscava, César va conèixer la dona amb qui soparia. Aquesta, una madrilenya de 38 anys anomenada Alba, físicament no tenia res a veure amb Ayuso. Però això no va ser un obstacle, perquè el feeling entre els dos va ser pràcticament instantani.
Res més veure'l, Alba va exposar: «M'ha semblat agradable a la vista, sincerament. M'ha resultat atractiu».
Ell, per la seva banda, va dir d'ella: «És morena, amb els cabells negres i molt guapa. M'agrada, la veritat».
Si la primera impressió va ser bona, no ho va ser menys la vetllada que van tenir. Van mostrar complicitat, van descobrir que tenen coses en comú i van parlar d'una infinitat de temes. D'aquesta manera, van deixar clar que la cita anava vent en popa.
A Alba li va agradar sentir-li dir que «m'encanta cuinar». Amb això va aconseguir conquistar-la una miqueta més. Tant és així que, entre rialles, va confessar: «Això és un puntàs a favor seu».
Però aquí no va quedar tot. La jove va tenir una gran sorpresa quan va saber que César havia treballat de pallasso i fins i tot de monologuista. Segons el seu punt de vista, això deixava clar que «té sentit de l'humor, i la vida sense humor és una mica avorrida».
Llavors Alba es va començar a deixar anar. No només li va explicar que havia viscut molts anys a Màlaga, sinó que li va dir: «Amb el temps, me'n vull anar a viure allà. Bé, hi anirem, si vols venir».
Un comentari amb el qual va obtenir una resposta per part de César que demostrava que tot fluïa: «A mi m'encanta. És un lloc meravellós». A això va afegir: «De l'Alba m'agrada que té ganes de viure, d'anar endavant».
L'art, la família, la poesia o el romanticisme van ser altres qüestions de les quals van parlar i que van demostrar que s'entenien. I així van arribar al moment més esperat: decidir si es volien seguir coneixent o no.
La veritat és que no van dubtar a l'hora de dir que volien tenir una segona cita. Ell ho va deixar clar dient: «M'agradaria tenir una altra cita amb ella perquè crec que ens hem de conèixer una mica més». Ella va opinar igual: «M'ha semblat un noi encantador i m'agradaria seguir coneixent-lo».