Per vint-i-quatrè mes consecutiu, la televisió pública de Catalunya manté el seu lideratge d’audiència al país. TV3 ha registrat un 12,4% de share al juliol, mentre que el conjunt de la corporació ha arribat al 15,8%.
Tot plegat unes xifres que mostren una tendència clarament minvant respecte al mes de juny, i que situen Telecinco a tan sols mig punt de TV3, el marge més estret dels darrers dos anys.
Per darrere de l’11,9% de quota de pantalla de Telecinco, Antena 3 també ha perdut pistonada respecte al mes de juny, amb un 9,1% de share, seguida de la Sexta, amb un 6,5%, i Cuatro, amb un 4,9%.
Graella ‘low cost’ i desinterès estival pel telenotícies
Tot i la tendència ascendent de Telecinco respecte de TV3, la davallada estival entra dins de la normalitat, tenint en compte que tradicionalment la cadena pública ha apostat per una programació ‘low cost’, i que els televidents resten menys pendents dels telenotícies ‒els espais més vistos i més ben valorats de la televisió pública catalana‒.
D’aquesta manera, mentre que TV3 perd 1,5 punts respecte al mes de juny, el 3/24 minva un 0,3%, situant-se a l’1,7%; i el Super 3 i l’Esport 3 es mostren estables ‒si bé sense aixecar el cap‒, amb un 0,8% i un 0,4% de quota de pantalla.
Així, el conjunt dels canals de la televisió pública se situa al 15,3%, la més baixa des de l’estiu de l’any passat; mentre que la suma dels mitjans audiovisuals en català se situa al 16,1%.
Situació crítica del català als mitjans audiovisuals
El lideratge mantingut de TV3 durant més de dos anys és irrefutable, si bé esdevé una realitat que pot amagar el veritable atzucac en què es troba la llengua catalana als mitjans audiovisuals.
Amb una quota de pantalla anual que no arriba al 15% pel que fa a TV3, i que no arriba al 20% amb la suma del conjunt de canals de televisió en llengua catalana ‒aquest estiu amb prou feines ha superat el 16%‒, el nombre de televidents es troba estancat de manera crònica des de fa anys.
Les dades encara són més preocupants si tenim en compte el boom de les plataformes de pagament, un àmbit desèrtic pel que fa al català i que guanya adeptes a pas de gegant, especialment entre el públic més jove.
De fet, la televisió ‘tradicional’, lineal i en directe envelleix any rere any, enfront d’unes noves generacions que només entenen el mitjà audiovisual des de les plataformes d’entreteniment a la carta; un fet que condemna al català a l’ostracisme i que exigeix d'una reacció immediata del sector i de l'administració per salvar la llengua d'una situació que ja és crítica.