Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Segueix el sol i l’ambient primaveral aquest diumenge

Les millors pel·lícules japoneses per passar molta por

Si t'agrada el cinema de terror, no et pots perdre aquestes grans obres nipones
'Battle Royale' és un dels exponents del terror japonès | Youtube

 

El Japó ha sabut exportar a la resta de països de la Terra una cultura molt especial pel que fa al seu estil. Una de les coses que millor fa, de fet, és espantar-nos d'allò més amb els seus llargmetratges de terror psicològic en què s'hi pot trobar una magistral combinació de misteri, malediccions i fantasmes. Per això, tot seguit fem un recull dels exemples més reveladors de les pel·lícules de por japoneses.

 

Si la cultura és la millor espasa dels habitants del país del sol naixent, el cinema constitueix la seva arma predilecta per tal de passar l'estona. Fa molt de temps que els japonesos produeixen pel·lícules amb una gran qualitat. A més, compten amb molts intèrprets, directors, guionistes i altres figures cinematogràfiques que no són gens desdenyables en comparació amb altres grans potències del món del setè art.

 

Ara bé, un dels grans exponents del cinema nipó són els llargmetratges de terror psicològic. Si mirem de reflexionar només uns instants en les pel·lícules de por provinents del continent asiàtic que ens han fet estremir, és molt probable que n'hi hagi més d'una que sigui originària del Japó. Volem que puguis gaudir d'aquestes produccions al màxim i, per això, t'oferim un llistat amb les pel·lícules nipones que no et pots perdre si t'agrada el cinema de terror.

 

 

20. Trucada perduda, de Takashi Miike - 2003

Diversos dels personatges que apareixen en aquesta història reben uns missatges de veu molt misteriosos al mòbil: és la seva pròpia veu que narra com moriran, de manera força imminent. Les persones que aconsegueixen sobreviure als missatges es posen a investigar quin origen tenen aquests crims tan poc convencionals.

 

La producció dirigida per Takashi Miike no té una premissa gaire complicada, i a banda fa un atac directe al fenomen en alça que es va iniciar en aquell moment: la utilització massiva i excessiva del mòbil, lligada a l'obligació que molta gent sent de dur-ne un en qualsevol indret del planeta. 

 

 

La cinta de terror psicològic fa que estiguem en tensió tota l'estona i, a banda, ofereix el joc amb l'espectador de l'àudio, un element que resulta de gran valor per a la història: com que les víctimes únicament tenen la possibilitat d'escoltar l'instant en què moren, ignorarem del cert què els passarà fins que el moment exacte que indica el missatge de veu arribi.

 

La pel·lícula va triomfar més enllà del continent asiàtic i, de fet, l'any 2008 Hollywood va decidir treure'n una versió pròpia, que van protagonitzar l'actriu mexicana Ana Claudia Talancón i el nord-americà Edward Burns.

 

19. Suicide Circle, de Sion Sono - 2001

Una cinta de terror psicològic que s'inicia amb l'esgarrifosa escena d'un suïcidi col·lectiu de 54 estudiants, que són envestits per un tren que circula a una gran velocitat en una zona cèntrica de la ciutat de Tòquio. La sang que tenyeix de vermell les parets, les finestres i els raïls del vehicle, així com els trossos de les extremitats que volen pels aires i cauen cap als testimonis dels fets creen un impacte molt fort i 'gore' a la retina del públic.

 

 

Toshiharu Kuroda és un detectiu que encarna l'actor Ryo Ishibashi i que haurà d'investigar els orígens d'aquest suïcidi massiu. Això farà que descobreixi diverses immolacions molt misterioses que han tingut lloc a parts diferents del país del sol naixent. El fil de la història va avançant a mesura que es van descobrint suïcidis que són cada cop més esgarrifosos i sanguinaris, uns elements molt característics del cinema de por asiàtic.

 

Sion Nono, un poeta i cineasta nipó enamorat de tot allò que té un cantó fosc, es troba rere la direcció i el guió de 'Suicide Circle' —que en japonès s'anomena 'Jisatsu sâkuru'. Aquesta pel·lícula és una de les més destacades que ha fet, juntament amb algunes d'altres que també han assolit un renom considerable, com 'Strange Circus', de l'any 2005, o 'Why Don't You Play in Hell?', del 2013, un llargmetratge que va resultar polèmic. 

 

18. Tales of Terror: Haunted Apartment, d'Akio Yoshida - 2005

Aquesta història, que no es va estrenar oficialment ni a Llatinoamèrica ni tampoc al territori espanyol, va fer estremir de por els japonesos, els tailandesos, els singapuresos i els altres habitants del continent asiàtic gràcies a una llegenda popular gestada als barris del Japó.

 

L'actriu Mei Kurokawa fa el paper d'una noia anomenada Aimi, que es trasllada a un pis d'un edifici antic amb el seu pare, encarnat per l'actor Yoshihiko Hosoda. En aquest lloc, tots dos ràpidament s'adonen que hi ha alguna cosa que no és normal.

 

El conserge de l'immoble informa els dos nous inquilins d'una sèrie de regles: a mitjanit comença un toc de queda, i no es pot traslladar ningú de l'edifici si no hi ha algú nou que hi vagi a viure. Ara bé, cap dels dos no sap que, si infringeixen alguna d'aquestes normes, el fantasma de la filla de l'home que va construir l'immoble els castigarà.

 

 

D'aquesta manera, l'Aimi es posa a investigar de quina manera pot acabar amb la maledicció i conèixer més l'ànima turmentada i afligida que espanta tothom que entra a viure en aquell edifici. Mentre les descobertes de la protagonista avancen, podem observar les morts de les persones que han tingut la gosadia de desafiar el fantasma que viu a l'immoble.

 

Es tracta d'un episodi de la sèrie 'Tales of Terror from Tokio and all over Japan', en què el cineasta Akio Yoshida recorre a diversos contes folklòrics i llegendes urbanes del Japó, per tal de traslladar les històries més espantoses a la gran pantalla.

 

17. Tokyo Gore Police, de Yoshihiro Nishimura - 2008

Una pel·lícula que està formada a partir d'una combinació interessant d'humor negre, acció, ciència-ficció de Sèrie B i molta, molta sang. La cinta va triomfar a la cartellera de diversos països asiàtics i en alguns festivals cinematogràfics de diversos llocs del planeta. 

 

La intèrpret Eihi Shiina fa el paper de Ruka, una treballadora de la força armada policial privada d'un país del sol naixent del futur. Aquesta valenta policia trobarà diversos indicis que faran que descobreixi qui va assassinar el seu pare. Per això, li tocarà investigar-los per aconseguir venjar-se, quelcom que anhela amb molta força. Tanmateix, al llarg del seu periple es veurà obligada a enfrontar-se amb diversos criminals mutants que reben el nom d'enginyers.

 

 

La pel·lícula ens ensenya diverses morts exagerades, absurdes i que fan que apareguin centenars de trossos d'extremitats que han acabat tallades per diverses armes, que van des de les espases típiques dels samurais fins a les peculiars escopetes que llencen punys humans. Així, el director Yoshihiro Nishimura treu tot el suc a la seva imaginació i la trasllada a la gran pantalla mentre la violència marca el ritme d'aquesta història farcida d'acció.

 

16. Pulse - Kairo, de Kiyoshi Kurosawa - 2001

Diversos joves de la ciutat de Tòquio comencen a experimentar fenòmens d'allò més estranys a partir del suïcidi d'un dels seus amics. Un dels joves té una visió en què se li apareix el seu company mort a l'ombra del mur, mentre que un altre té un ordinador on comencen a aparèixer imatges d'allò més fantasmagòriques. D'aquesta manera s'adonen que, per mitjà d'internet, els esperits volen fer-se amb el control del món dels vius.

 

 

Kiyoshi Kurosawa, que ha dirigit i escrit la cinta, juga amb el públic per mitjà de sons i d'imatges ben suggeridors, mentre aconsegueix alimentar la tensió al llarg de tot el llargmetratge. El públic, de fet, es pregunta tota l'estona d'on venen aquests espectres tan misteriosos, i Kurosawa també aconsegueix plasmar una preocupació del seu país als inicis del segle XXI: quins són els límits d'internet?

 

El triomf de la pel·lícula va ser molt significatiu al continent europeu i, en alguns països com ara Itàlia, va aconseguir recaptar sumes molt altes de diners. L'impacte que va causar va ser tan significatiu que, cinc anys després de la seva estrena, Wes Craven es va encarregar de fer-ne una versió per a Hollywood. Aquesta versió nord-americana, de fet, té un estil de 'slaughter' molt pronunciat.

 

15. Dark Water, de Hideo Nakata - 2002

Hitomi Kuroki és l'actriu que fa de protagonista en aquesta pel·lícula sota el nom de Yoshimi, que mira de començar de zero amb la seva filla després d'un divorci que ha estat ben traumàtic i complicat. Ara bé, a les dificultats de ser mare soltera i d'intentar guanyar la batalla legal per aconseguir la custòdia de la nena s'hi afegeix la complicació de traslladar-se a un pis que s'inunda a causa d'una gotera ben misteriosa que fa que es produeixi l'aparició d'una nena petita.

 

I el pis no és l'únic lloc envoltat de misteri: tot l'immoble i les persones que hi viuen estan envoltats d'una aura ben estranya, que farà que la Yoshimi hagi de lluitar també contra la maledicció del seu voltant, a banda de mirar de salvar la seva petita d'una amenaça fantasmal que tenen ben a prop.

 

 

La cinta va esdevenir el segon èxit al món del cinema asiàtic per a Hideo Nakata, que havia triomfat espantant el món sencer amb 'The Ring', de l'any 1999. A banda, amb aquesta obra el cineasta va cridar l'atenció del món de Hollywood, que va decidir contractar-lo per tal d'elaborar-ne la versió nord-americana, estrenada el 2005 i protagonitzada per Jennifer Connelly. Ara bé, la direcció d'aquesta versió li van encarregar al cineasta brasiler Walter Salles.

 

La història de la pel·lícula s'emmarca dins d'una sèrie de llibres de terror de l'autor Koji Suzuki, que també va escriure 'Ringu', una mostra literària que va inspirar en gran mesura els llargmetratges de Nakata.

 

14. Hitori kakurenbo: Gekijô-ban, de Masafumi Yamada - 2010

Aquest llargmetratge asiàtic no compta amb una traducció exacta. La versió anglesa que se'n va fer, de fet, anomenada 'Creepy Hide and Seek', no acaba de fer honor al seu tema central, encara que no s'allunya del tot de la intencionalitat de la història, perquè a l'escola secundària de Japó hi ha la moda de jugar a fet i amagar amb un esperit, que caçarà les persones que participin a l'activitat fins a llevar-los la vida.

 

 

És clar que a la pel·lícula no hi podia faltar una bona dosi de sang, una amenaça recurrent de l'esperit assassí i unes quantes persecucions que seran fatals. La direcció de la cinta va a càrrec del cineasta Masafumi Yamada, conegut també per 'Corpse Party', un títol del 2015 amb el qual va adaptar una història del món del manga.

 

L'èxit del llargmetratge va ser tan aclaparador al Japó que va aconseguir l'oportunitat de continuar en una segona part, que segueix ensenyant aquest joc macabre que fa que els estudiants que hi participen acabin desapareixent.

 

13. 2LDK, de Yukihiko Tsutsumi - 2003

La Lana, interpretada per l'actriu Maho Nohami, i la Nozomi, que encarna l'Eiko Koike, són dues noies que comparteixen pis a la ciutat de Tòquio. Totes dues opten al mateix paper d'un llargmetratge i descobreixen que, finalment, la resta de candidats han estat descartats i ja només queden elles dues. Mentre estan esperant el veredicte final per descobrir qui serà l'escollida per representar el paper, les personalitats de totes dues xoquen i exploten en una gran disputa.

 

Amb una premissa tan senzilla i amb únicament un parell d'intèrprets a la pantalla, comença una de les produccions de terror més fascinants del país nipó, amb diversos tocs de dramatisme i també d'humor que li confereixen un balanç ben singular. El director d'aquesta peça minimalista és Yukihiko Tsutsumi.

 

 

La rivalitat entre totes dues aspirants a protagonitzar la pel·lícula fictícia desembocarà en tortures de tota mena que es puguin exercir dins de la casa i, tot i que el llargmetratge s'iniciï amb un sopar d'allò més tranquil, l'acció es desenvolupa cap a la confrontació amb objectes ben punxeguts, amb foc o amb químics, tot amb l'objectiu de desfigurar la competidora.

 

12. Strange Circus, de Sion Sono - 2005

Després d'aconseguir un èxit aclaparador amb 'Suicide Circle', Sion Sono va tornar a fer una producció d'allò més interessant i terrorífica, un relat de terror psicològic que li permet combinar dues de les seves passions: l'erotisme i la poesia.

 

L'actriu Masumi Miyazaki dona vida a la Mitsuko, una noia que, de manera accidental, enxampa els seus pares mentre mantenen relacions sexuals. Ara bé, el pare de la noia, que té una ment molt pervertida, l'obliga a presenciar com penetra la mare. A més, l'home té un atac de morbositat, i acaba violant la Mitsuko i forçant-la a mantenir relacions amb la seva mare.

 

 

D'aquesta manera, s'inicia la història d'una acció familiar plena de suïcidis i crims, que narra Taeko, una poetessa que haurà d'anar en cadira de rodes durant tota la vida. L'ajudant de la dona, un noi anomenat Yuji i interpretat per l'actor Issei Ishida, acabarà descobrint el passat convuls de la Taeko. Pot ser que els fets que explica al llibre hagin passat de debò?

 

La cinta, que no va estar exempta de polèmica i que recorre a tortures, una elevada dosi de violència sexual i diversos recursos surrealistes per aconseguir una història d'allò més estrident, va esdevenir una de les predilectes del públic asiàtic.

 

11. Schoolgirl Apocalypse, de John Cairns - 2011

John Cairns dirigeix aquesta cinta ben crua i sàdica que protagonitza l'actriu Rino Higa, que fa el paper d'una noia que, de sobte, es troba presa d'un món farcit de crims brutals. La noia haurà d'intentar sobreviure contra la seva bogeria, una sociòpata ben bonica i diversos zombis. De quina manera es va iniciar l'apocalipsi? Serà capaç d'esbrinar-ho? 

 

Tot i que el cineasta és forà al país del sol naixent, va aconseguir que la seva producció es col·loqués entre les més populars del territori, gràcies al fet que juga amb una figura molt popular, la d'una estudiant tímida que, de sobte, per tirar endavant ha de lluitar contra diversos obstacles que són immensos.

 

 

Al llargmetratge s'hi poden veure atacs zombis, diverses escenes impactants de tortura, una gran quantitat d'efectes 'gore' i un escenari apocalíptic que no ofereix gaire expectatives per als supervivents que s'hi troben. 

 

10. Onibaba, de Kaneto Shindo - 1964

Un parell de dones maten un samurai i miren de vendre tot allò que posseeix per tal de poder viure amb els diners que n'obtinguin. Una d'aquestes dones té una aventura amb un veí seu i, mentrestant, l'altra topa amb un ésser misteriós que vesteix amb roba de samurai i té una màscara d'allò més estranya.

 

Es tracta d'una cinta clàssica del món cinematogràfic del terror nipó, en què el cinema dels anys seixanta examina, orgullós, les històries dels seus ancestres, a més de recuperar els valors de l'època dels samurais. 'Onibaba', de fet, és un mot que es vincula amb la història del folklore japonès i que, amb l'arrel 'Oni', fa referència a la paraula que es fa servir per acotar els dimonis que apareixen a les històries llegendàries. Aquí, en concret, ens transmet la idea d'un esperit que té la forma d'una dona gran i que feia la seva aparició al món rural per tal de menjar-se les persones.

 

 

Tot i que el terme fa referència a un gran nombre d'històries de l'antiga cultura nipona, Shindo va voler-se enfocar en la història d'aquestes dues senyores que es troben davant d'un dimoni. El cineasta, de fet, destaca perquè va continuar treballant fins que va fer 98 anys i perquè va escriure el guió de més de 200 cintes. Aquesta pel·lícula amb tocs de drama i terror constitueix una de les 45 que ha dirigit, i es pot trobar de manera legal i completa a diverses plataformes en línia, com ara YouTube.

 

9. Gozu, de Takashi Miike - 2003

Entre les diverses produccions de terror japoneses que existeixen, destaquen les que es desenvolupen al voltant de l'organització Yakuza, com aquesta que ha comptat amb la direcció del cineasta Takashi Miike.

 

Un integrant del grup Yakuza té l'ordre d'assassinar un dels millors amics que té dins de la pròpia organització. Se li encarrega que el porti als afores de la metròpoli i que, després, l'executi. Ara bé, l'home que havia de morir desapareix a mig camí i l'altra part del periple es transforma en una experiència retorçada, surrealista i terrorífica per al seu protagonista. 

 

 

L'obra de Miike és molt coneguda al país del sol naixent gràcies a les seves pel·lícules de crim i acció. Ara bé, per tal de dirigir aquesta cinta va optar per afegir-hi diversos elements del món del cinema de terror i, d'aquesta manera, va voler donar lloc a un relat totalment únic dins de la col·lecció d'obres que ha dirigit. Sigui com sigui, cal tenir en compte que Miike ja havia fet estremir els espectadors l'any 1999, a través del seu conegut llargmetratge 'Action'.

 

En concret, 'Gozu' va assolir una gran fama més enllà de les fronteres japoneses, amb un pas notori per diversos festivals de cinema com ara el de Canes o el reputat festival de cinema de gènere de Sitges.

 

8. Love Ghost, de Kazuyuki Shibuya - 2001

Es tracta d'una de les adaptacions més ben valorades que s'han fet d'un còmic manga a la gran pantalla. S'ha dut a terme amb una gran senzillesa i ha contribuït al sorgiment d'una de les cintes més terrorífiques del cinema nipó.

 

L'actriu Lisa Goto fa de Midori, una noia adolescent que, juntament amb la seva família, es trasllada de nou a la ciutat on va passar la infantesa. Allà, descobreix amb gran alegria que en Ryusuke, un amic seu, continua vivint en aquesta comunitat. Ara bé, tindrà diversos malsons que faran que confongui el món real amb el fantàstic, a banda de mostrar-li pistes sobre unes tragèdies que tenen lloc a l'institut on estudia.

 

 

Junji Ito, que és l'autor del manga que va donar lloc a la pel·lícula, també ha inspirat altres directors de cinema, i té unes quantes obres que s'han adaptat a la gran pantalla. Ara bé, no n'hi ha cap que hagi impactat de manera tan esgarrifosa entre el públic com aquesta, que juga amb una tensió elevada, les llums i els sons, tot per crear una atmosfera significativa al voltant d'una història d'allò més surrealista i sanguinària.

 

7. Battle Royale, de Kinji Fukasaku - 2000

'Battle Royale' també és una adaptació d'una obra de la literatura al món del setè art que va gaudir de molt d'èxit igualment fora del país nipó. Està inspirada en una novel·la de l'autor Koushun Takami, i va aconseguir viatjar per tot el planeta i obtenir diversos premis internacionals.

 

La història parla de l'enviament de diversos estudiants nipons, a través d'un decret governamental, a una illa deserta per tal que duguin a terme una competició de Battle Royale. D'aquesta manera, els nois s'hauran de matar els uns als altres fins que n'hi hagi només un que sobrevisqui, o fins que no en sobrevisqui cap. N'hi ha que miren de jugar al joc amb les normes establertes per tal de satisfer les ganes d'adrenalina que tenen, mentre que n'hi ha d'altres que volen provar de fugir de l'illa a través de mitjans que no impliquin recórrer a la violència.

 

 

En aquest llargmetratge, es barregen diversos components de la ciència-ficció i de les aventures. Ara bé, les morts sàdiques i cruels que es veuen a la cinta, juntament amb els instants carregats de tensió de la cacera dels estudiants, fan que la pel·lícula sigui un dels exponents més importants del cinema de terror del país del sol naixent.

 

Al cap de tres anys, es va estrenar una segona part de la producció que no va arribar a tenir el mateix èxit que la primera. 

 

6. Noriko’s dinner table, de Sion Sono - 2005

De nou, el poeta i cineasta nipó Sion Sono ens sorprèn amb una altra gran producció de terror. En aquesta ocasió, ens presenta una història que té un desenvolupament que parteix del seu 'Suicide Circle'.

 

 

Una noia adolescent interpretada per la Kazue Fukiishi s'escapa dels seus familiars, que viuen a Tokoyama, per tal de conèixer la Kumiko, interpretada per l'actriu Tsugumi, que lidera un club en línia pensat per als joves que estan desesperats. En aquest cas, la noia entrarà dins del cercle familiar de la líder del club, i el desenvolupament de la història cada vegada agafa un toc més lúgubre, després que 54 estudiants decideixin posar fi a la seva vida amb un suïcidi col·lectiu a les vies del tren.

 

Igualment, el terror psicològic està present a la producció, que va passar de manera molt notable per festivals de cinema de països ben diferents, com ara el Canadà, Corea del Sud, Alemanya o la República Txeca, a banda del Japó, el seu país d'origen, on va triomfar a les taquilles.

 

5. Cure, de Kiyoshi Kurosawa - 1997

Abans de triomfar l'any 2001 amb 'Pulse', Kiyoshi Kurosawa va tenir la valentia d'adaptar la novel·la que ell mateix havia escrit al cinema. Així, va néixer 'Cure', una pel·lícula que va gaudir d'una bona acceptació entre els espectadors i que va passar a ser un dels millors llargmetratges nipons de terror psicològic.

 

La història ens parla d'un detectiu frustrat, interpretat per Koji Yakusho, que es veurà implicat en la resolució de diversos crims sanguinaris, perpetrats per individus que no són capaços de recordar què feien mentre es produïa l'assassinat. L'únic fet que connecta aquests crims és que totes les víctimes tenen la marca d'una «X» al coll.

 

 

Aquest relat farà que acompanyem el detectiu al llarg de la seva investigació, a través d'un clima molt tens. Igualment, podrem veure alguns dels crims més sanguinaris del cinema japonès.

 

A banda de triomfar entre el públic i la crítica, el llargmetratge també va exercir una gran influència sobre diversos cineastes reconeguts del planeta, com ara el nord-americà Martin Scorsese o el coreà Bong Joon Ho, que van elogiar 'Cure' en el moment en què va aparèixer.

 

4. Audition, de Takashi Miike - 1999

Un home vidu, interpretat per Ryo Ishibashi, opta per fer una mena d'audició a diverses dones per triar la seva propera dona, després que un amic li aconsellés. Ara bé, en tria una —que interpreta l'actriu Eihi Shiina— que serà molt menys dolça del que sembla.

 

Takashi Miike adapta amb molta mà esquerra el llibre de Ryu Murakami i aconsegueix passar a formar part dels llargmetratges més terrorífics del país nipó. Miike ens ensenya l'obsessió malaltissa que té la noia, envoltada de misteri, pel que fa al seu marit: aquesta obsessió, de fet, fa que el torturi de diferents maneres amb l'objectiu de fer que no s'allunyi d'ella.

 

 

Tot i que Ryo Ishibashi és el personatge principal de la història, la intèrpret Shiina ens ofereix una dosi de sadisme molt elevada, amb un somriure diabòlic i alhora dolç. La pel·lícula va entrar dins de diversos festivals de gènere, com ara el Chlotrudis Film Festival de la ciutat de Nova York o el portuguès Fantasporto.

 

3. The Ring, de Hideo Nakata - 1999

Una dona periodista, encarnada per l'actriu Nanako Matsushima, investiga amb el seu exmarit, interpretat per Miki Nakatani, un vídeo d'allò més misteriós que sembla que assassina les persones que el veuen una setmana després de mirar-lo.

 

Es tracta del primer triomf rellevant de Hideo Nakata, que va gaudir d'un gran èxit tant al Japó com a la resta del planeta. La cinta mostra una amenaça constant de l'esperit que surt de l'interior del televisor per tal de matar les persones que han tingut la mala sort de veure el vídeo maleït. El llargmetratge adapta un relat de la sèrie escrita per l'autor Koji Suzuki.

 

 

El gran èxit que va tenir a nivell internacional va fer que triomfés a la taquilla del continent asiàtic, en diversos països com ara Hong Kong, on va batre el rècord de diners recaptats per una cinta nipona. Hollywood va saber aprofitar l'èxit d'aquesta història que atrapa i va efectuar-ne una versió nord-americana, protagonitzada per Naomi Watts.

 

2. Kuroneko, de Kaneto Shindo - 1968

Tot i que hi ha molts aspectes que defineixen diversos gèneres del cinema nipó a través de la feina incansable del cineasta Kaneto Shindo, els llargmetratges més terrorífics gaudeixen d'una de les aportacions més importants amb aquesta feina excel·lent de Shindo.

 

La història explica com diversos soldats samurais violen i després maten un parell de dones. Ben aviat, les dues dones faran la seva aparició al món dels vius, on seran fantasmes amb ganes de venjança que s'encarregaran de seduir i de matar de manera brutal els samurais que van gosar atacar-les.

 

 

En japonès, la paraula 'Kuroneko' vol dir «gat negre», tot i que el títol del llargmetratge, que en un principi tenia una extensió més important, tindria més proximitat amb una traducció de l'estil d'«el misteri que envolta el gat negre», una història que prové d'una llegenda popular dins del món del folklore nipó.

 

Shindo va aprofitar al màxim aquesta història típica dels pobles per tal d'elaborar una de les obres mestres del cinema de terror del seu país: va saber treure tot el suc d'un ambient fosc, d'una història farcida de set de venjança i de la tensió incessant. 

 

1. Ju-On —La Maledicció—, de Takashi Shimizu - 2002

La maledicció de Shimizu va ser tot un èxit a nivell mundial. Protagonitzada per una nena i un nen esgarrifosos, aquesta història va espantar molta gent tant al cinema, a casa o al lloc que triessin per gaudir d'aquesta cinta. 

 

Un esperit ple de misteri i amb set de venjança ataca qualsevol persona que entri on viu. Quan la Rika, una assistent social encarnada per l'actriu Megumi Okina, ha d'anar a fer una visita a una família, dos éssers venjatius la maleeixen i la persegueixen: es tracta de la Kayako, interpretada per Takako Fuji, una dona que va morir d'una manera brutal a mans del seu marit, i del seu fill, anomenat Toshio i interpretat per l'actor Yuya Ozeki. Sempre que algú viu en aquest immoble o el visita, desapareix o, fins i tot, mor.

 

 

Aquesta història terrorífica magnífica fa que els espectadors no sàpiguen què passarà en cap moment i, per això, es mantenen a l'expectativa. Per aquesta raó, les venjances i les aparicions dels esperits, que són autèntiques ànimes en pena, constitueixen el principal atractiu de la cinta.

 

Amb aquesta producció, Takashi Shimizu —autor també del guió de l'obra— va aconseguir un gran èxit que va fer que Hollywood decidís contractar-lo per tal de dur a terme una nova versió de la història, amb el protagonisme de l'actriu Sarah Michelle Gellar.

 

Tot i que les dues produccions van tenir un bon resultat a nivell comercial, la nord-americana —que tenia un pressupost que rondava els 8 milions d'euros— va aconseguir recaptar més de 167 milions d'euros a les taquilles de tot el planeta.