Que torni 'Joc de Cartes'!

TV3 estrena 'Pop Up Xef', un ridícul spin-off de l'exitós 'Joc de Cartes' on la gastronomia, encara que semblés difícil, encara és menys protagonista

Marc Ribas i Josep Maria Bartomeu
Marc Ribas i Josep Maria Bartomeu, com volguent dir. | Instagram @MadXef

Què passa, nengs? Dia funest ahir a Catalunya. Per si no fos prou l'onada d'ansietat i tristesa que assola el país, la televisió pública catalana va contribuir en la seva nova aposta del prime time a enfonsar-nos a tots una mica més. I no només a mi, o a nosaltres com a col·lectiu patidor nacional, o al conseller El Homrani que ja no sap d'on li vénen les hòsties. No. També el nostre heroi olímpic, el rocós tete Marc Ribas està trist. La cara què tenia ahir en l'estrena de 'Pop Up Xef' era un poema. I no un de Foix o de Carner, sinó la cara de subnormal que et queda després de llegir-ne un de Juana Dolores Romero, per exemple.

Què és 'Pop Up Xef', a banda d'una merda punxada en un pal? Doncs és una mena de succedani, una manera de no perdre l'extraordinària quota de pantalla de 'Joc de Cartes' mentre no en comenci una nova temporada. I es nota que és un programa que s'ha fet sense convicció, amb una sabata i una espardenya, només per aprofitar la tirada de Ribas i el format gastrotelevisiu. 'Joc de Cartes', tot i les pestes que se'n puguin dir i la radiografia desoladora que feia de la gastronomia catalana, era un gran espectacle de televisió. Ben fet, ben guionat, muntat amb gràcia i amor.

Això d'ahir va ser bàsicament una xufla. Tot feia pudor d'imitació barata, de perfum del Mercadona, de surimi congelat. Començant per la música i els efectes sonors, pobres i sense res a veure amb l'excel·lent selecció musical de l'antecessor. Seguint pels comentaris infantils, vergonyants, sexistes i heteropatriarcals de la veu en off. I acabant amb un muntatge sense cap ni peus, uns jurats esperpèntics i un tractament visual que, literalment, marejava.

De fet, com que la idea inicial ja és pèssima, era difícil que es pogués arreglar. 'Pop Up Xef' és com una gimcana absurda, amb proves incomprensibles i regles manicomials. La meva primera impressió en veure-ho em va recordar aquells antics concursos de TV3 com 'Blanc o Negre' o 'El Joc del Segle', on no s'entenia una puta merda. Almenys allò tenia una mica de coartada intel·lectual, però. Això d'ara vol ser una barreja de MasterChef, El Foraster i centenars de formats de reality, però sense sentit de l'humor i amb pretext gastronòmic.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Miquel Bonet per no perdre't els articles més populars i ara també els podràs comentar CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

La mecànica bàsica consisteix a portar dos cuiners joves a un entorn desconegut, amb els ulls embenats, i fer-los cuinar una tapa. Se suposa que el plat ha de tenir relació amb el lloc, i per això els fan córrer durant una hora pel poble com aviram decapitat. Ahir era Palamós, i els concursants van haver "d'investigar" més de quaranta minuts per acabar concloent que havien de triar les gambes. No es podia saber. També van fer com uns càstings per triar ajudant —dels quals no vaig entendre res— corredisses per anar a comprar peix al Mercat —i no trobar-ne—, visites a museus que ha degut pagar el Patronat de Turisme de Palamós i intervencions de factòtums locals. Tot mal explicat i amb regust de festival de fi de curs d'institut. Com que la fórmula de deixar restaurants a mercè de l'escarni públic ja començava a estar esgotada, ara qui queda exposat són només els cuiners.

Ahir els valents van ser la Sara d'Altafulla (amb restaurant a Torredembarra, Voramar) i el Nil de Riudoms (que treballa a l'estrellat Deliranto de Salou). És a dir dos cuiners sudistes en terres bàrbares de tramuntana. Semblava que en sortirien més ben parats, però a mesura que el programa avançava van quedar més paleses les seves limitacions que les seves virtuts. Tot i així, cal agrair el seu comportament professional. Encara que s'ha d'anar recordant: això no és gastronomia, és televisió. I que cal anar amb compte amb com es gestiona la pròpia carrera. Però cadascú és lliure d'exposar-se com vol. La Sara va decidir fer un tàrtar de gamba vermella i blanca amb nosequè cruixent. I el Nil es va embolicar inventant-se un 'pollastre quilòmetre 0' de Palamòs, fent-li pelar gambes al seu ajudant o equivocant-se en la cocció d'una pasta choux que li va quedar desfeta. Molt bona base teòrica, però la pedanteria i la falta de taules li va passar factura, sense que pogués acabar a temps l'elaboració.

Una de les novetats de 'Pop Up Xef' és que té jurat. Ahir hi van posar un parell d'individus de Palamós, que al cap i a la fi semblaven els únics que s'ho prenien seriosament. També hi havia Santi Villas, que tenia l'esperança que ja no treballés a la tele, però es veu que encara hi treballa de productor. Se li enfotia una mica tot. També hi havia la insofrible Meritxell Falgueres, una de les comunicadores més odioses i repel·lents del món del vi català —un món on hi ha molta competència en aquest aspecte— que va fer el seu festival habitual de ganyotes de nena tonta i va deixar anar els quatre tòpics de costum sobre el vi de l'Empordà, això sí, davant d'un mitjana d'Estrella Damm. Cal recordar que Falgueras és l'autora d'uns celebrats vídeos on 'marida' vins amb signes de l'horòscop, és a dir que és com la Josep Pàmies o el Miguel Bosé de l'enologia. Cosa que no li impedeix ser una de les cares més habituals de les promocions de les Denominacions d'Origen catalanes o que la Generalitat li pagui campanyes.

Era important posar en context el personatge, perquè va ser el més destacat de l'estrena de 'Pop Up Xef', un programa infame i un insult als aficionats a 'Joc de Cartes', que espero que remunti una mica en edicions successives, tot i que no en tinc cap esperança. Menys cuina que mai, els mateixos tòpics del producte de sempre, però ara ni entretenir-nos, saben fer. Com a consol, ahir no vam veure cap pop amb parmentier ni cap tataki de tonyina de Mauritània. Estem en la merda, però m'ho agafaré com un progrés.


Comentaris

envia el comentari