Toni Soler recorda a TV3 el pitjor moment de la seva vida, les morts dels seus pares

El presentador d''Està Passant' ha fet un petit homenatge als seus pares
Toni Soler i les seves germanes al programa 'Els meus pares' | TV3

 

La segona temporada d''Els meus pares' de TV3 ha portat un programa molt especial i emotiu. Aquesta vegada Gemma Nierga va convidar a un famós especial, Toni Soler, qui malauradament ha perdut els dos pares però que ha volgut fer-los un homenatge. La mare d'en Toni, la Carme Guasch, va morir l'any 1998, mentre que el seu pare, l'Antonio Soler ho va fer uns anys abans. L'any 1982 després d'una llarga malaltia i quan tan sols tenia 53 anys va perdre la vida, ara farà 37 anys.

 

En el moment de la seva mort, el presentador només tenia 16 anys, i tot i que assegura que el troba a faltar, expressa que té una sensació «desagradable» quan el recorda: «Si ara fos aquí, seria com començar de nou una relació, hauríem com de presentar-nos, pràcticament». Per altra banda, assegura que amb la seva mare té una expressió més marcada, més recent i creu que seria «un retrobament més proper».

 

La vida del presentador, i de les seves dues germanes, va estar marcada per la feina del pare des de ben petits. De professió banquer, el pare i tota la família havien d'anar amunt i avall, ara sí, en les tres ocasions que la seva mare es va posar de part, van viatjar a Figueres: «una mena de patriotisme empordanès, per la via de naixement, una mica absurd», apunta Toni. El moment decisiu que va marcar la vida de la família va ser la pèrdua del pare. El dol, es va allargar més de cinc anys i recorden: «Va ser un moment d'excepció, però que va durar molt», recorda la Sílvia Soler, germana del presentador.

 

La mort del seu pare va ser decisiva

Per la seva banda, Toni expressa que per ell va ser un moment molt dur, un daltabaix que va provocar que es tanqués en banda i negués el dolor que sentia: «Presumia que no m'havia afectat, que jo era tan home i tan madur que la mort del meu pare no estava podent amb mi. Presumia de valentia quan, en el fons, es tractava de covardia».

  

No va ser fins que el 1998, quan malauradament va perdre a la seva mare, que va saber portar el dol: «Encara que l'expressió sembli frívola, vam convalidar el dol del pare amb el de la mare» assegura el presentador, qui va fer un canvi radical. «Vaig dir: jo seré allà a primera fila i ho vull patir i vull estar trist, no em vull perdre res» expressa en Toni, un fet en el qual les seves germanes coincideixen: «El dol va ser més fàcil, ho havien verbalitzat, ens havíem acomiadat, havíem après la lliçó i això dona tranquil·litat».

 

 

«No sé en quina novel·la de quin autor ho vaig llegir, però és cert, no ets del tot adult fins que no has perdut el pare i la mare», assegura la Sílvia en la part final de l'entrevista, que va aconseguir reunir 416 mil persones davant del televisor.

 

També et pot interessar...

Piqué visita per sorpresa 'La Resistencia' després de ser titllat com «el nou Figo»