Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Temperatures cap amunt amb ambient càlid aquest divendres

ÚLTIMA HORA

Desallotgen un edifici de Badalona per un resident electrocutat

Les millors 15 pel·lícules que es basen en fets reals

Les produccions més recomanables que es fonamenten en esdeveniments verídics
S'han fet moltes produccions cinematogràfiques al voltant de la Segona Guerra Mundial | El Hundimiento

 

La indústria del cinema, d'una manera habitual, ha optat per recrear fets i esdeveniments reals que s'han viscut al planeta en diversos llargmetratges molt interessants.

 

Moltes d'aquestes obres, de fet, ens han ajudat a descobrir episodis de la història dels quals ignoràvem alguns detalls com ara el seu desenvolupament, de quina manera s'havien produït o les persones que hi estaven implicades. 

 

 

Recull de 15 pel·lícules fonamentades en fets reals que no et pots perdre

Fets que van fer trontollar tot el planeta, esdeveniments de caràcter decisori que s`han produït al llarg de la història o biografies de personalitats ben destacades: et portem un recull de 15 llargmetratges ben diversos que es basen en fets reals i que, segons 'Carácter Urbano', són els millors que hi ha en aquest sentit.

 

15. Tots els homes del president, d'Alan J. Pakula, 1976

El Watergate va ser un gran escàndol que, l'any 1972, va commocionar els Estats Units i va provocar la dimissió del president d'aleshores, Richard Nixon. Després de produir-se, aquest assumpte va comptar amb una repercussió molt important, gràcies a la feina que van fer dos periodistes molt eixerits del diari 'Washington Post'

 

La figura dels dos periodistes intrèpids i espavilats està interpretada per uns joves Robert Redford i Dustin Hoffman.

 

14. Em dic Harvey Milk, de Gus Van Sant, 2009

El magnífic Sean Penn, amb el seu art interpretatiu camaleònic, es va encarregar de fer aquí el paper de Harvey Milk, un polític homosexual activista a favor dels drets d'aquest col·lectiu en un moment en què ningú no s'atrevia a defensar-lo. Milk no va tenir por i es va convertir en una personalitat molt destacada que va saber com mobilitzar la població.

 

La direcció és de Gus Van Sant, un home particular que és recordat, entre altres produccions, per la seva 'Elephant' del 2003, un altre llargmetratge basat en fets reals que, en aquest cas, es va inspirar en la matança terrible que es va produir a l'institut Columbine.

 

13. My Left Foot, de Jim Sheridan, 1989

L'irlandès Jim Sheridan va atrevir-se a dur a la gran pantalla la història del pintor Christy Brown. Aquí, Sheridan va decidir conferir-li el paper de protagonista al genial Daniel Day-Lewis, que fa un paper brillant.

 

La paràlisi cerebral que patia Christy Brown impedia que parlés o es mogués. L'únic que podia moure era el peu esquerre i, gràcies a això, va poder-se dedicar a escriure a màquina i a pintar. Així, va fer callar totes les persones que es pensaven que mai no podria fer res.

 

12. 127 hores, de Danny Boyle, 2010

Danny Boyle s'encarrega de dirigir aquest llargmetratge agònic inspirat en una història veritable i protagonitzat per l'actor James Franco, que dona vida a Aaron Ralston, un amant de l'escalada i el senderisme que es veu atrapat a l'interior d'una esquerda dels canyons de Utah. A mesura que passen les hores, veu que és impossible que pugui esperar per sempre el seu rescat i, per això, les opcions que té cada vegada són més reduïdes.

 

Alerta: aquesta pel·lícula té una de les escenes més insuportables i gràfiques dels darrers temps al món del cinema, que va causar desmais —com el meu— i patiment a les sales.

Les millors 15 pel·lícules inspirades en fets que han passat de veritat | Cedida

 

11. Spotlight, de Thomas McCarthy, 2015

Aquest llargmetratge que fa una denúncia social és igual de necessari que bo. La seva estrena es va fer en un moment clau, sobretot perquè va esdevenir un pioner a l'hora de parlar dels abusos que alguns sacerdots de l'Església van perpetrar.

 

Més concretament, aquesta guanyadora a l'Oscar a la millor pel·lícula de l'any 2015 ens parla de l'escàndol que els periodistes que treballaven pel 'Boston Globe' van destapar al voltant de diversos casos de pederàstia de l'any 2002, que esquitxaven directament algunes figures de l'arxidiòcesi de la localitat nord-americana. 

 

Aquest punt de la història va ser molt rellevant per tal d'empènyer algunes de les víctimes a denunciar els abusos, cosa que va fer que apareguessin abusos nous que, malauradament, encara avui no ens estan arribant.

 

 

10. Zero Dark Thirty, de Kathryn Bigelow, 2012

Una proposta magistral de la mà de Kathryn Bigelow com a directora, que va tenir la idea d'explicar al públic de quina manera es va dur a terme l'operació secreta que va possibilitar la captura d'Ossama bin Laden, el terrorista més perseguit i buscat des dels atemptats de l'onze de setembre.

 

Bigelow va aconseguir dirigir un dels llargmetratges més realistes al voltant de les operacions especials i basats en fets de la realitat.

 

9. Rush, de Ron Howard, 2013

Ens trobem al davant d'una de les pel·lícules de Ron Howard que més s'han infravalorat. El director es va veure eclipsat per una altra producció seva molt coneguda: 'Una ment meravellosa', del 2001.

 

Ara bé, 'Rush' parla de la rivalitat que experimentaven James Hunt i Niki Lauda, dues grans figures de la Fórmula 1, i s'ha de dir que es tracta d'un dels llargmetratges basats en fets verídics més ben fets dels últims temps. Us ho diu una persona que no ha seguit mai la Fórmula 1.

 

8. El llop de Wall Street, de Martin Scorsese, 2013

Jordan Belfort és un corredor de borsa ben jove que arriba a Wall Street empès pel somni americà de fer-se un home dret i fet i d'aconseguir una bona fortuna. Ben aviat, però, s'adonarà que la fortuna no es pot aconseguir amb honradesa i, per això, modificarà el seu punt de vista vinculat amb el fet de voler ajudar els clients que té a guanyar, per mirar de treure'ls un màxim de diners per mitjà d'estafes per telèfon. Des d'aleshores, s'endinsa en una existència farcida d'excessos i que es caracteritza per una addicció molt forta als diners i per una dependència important pel que fa a les dones, les drogues i la festa.

 

Tot i que 'El llop de Wall Street' va rebre crítiques per tenir escenes d'allò més explícites, per tractar amb frivolitat els abusos de substàncies i per promoure el sexe de pagament, es tracta d'un dels llargmetratges inspirats en fets reals més recomanables que s'han fet, al voltant de l'auge i la caiguda d'un home jove que va acabar corromput.

 

 

7. Der Untergang, d'Oliver Hirschbiegel, 2004

Hi ha ben pocs títols que hagin aconseguit relatar amb tanta exactitud com ho va fer aquest la figura d'Adolf Hitler. Està ambientada en els darrers dies en què Hitler va estar viu i al voltant dels plans del Führer per tal de traspassar el seu imperi terrorífic a algú proper i de confiança.

 

Mentre l'exèrcit soviètic comença a penetrar a l'interior de la ciutat de Berlín, Hitler es comença a preparar per a la seva mort, a l'interior del búnquer que té sota terra i amb la companyia de la seva dona, els seus fills i alguns seguidors.

 

Un llargmetratge brillant que es fonamenta en uns fets reals molt durs durant la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust.

 

6. Titanic, de James Cameron, 1997

James Cameron ens va deixar aquesta macroproducció que va assolir un èxit brutal a nivell de la taquilla. De fet, avui en dia, més de dues dècades després d'estrenar-la, segueix ocupant una de les primeres posicions de la llista de llargmetratges més taquillers de tots els temps: és la segona, només per darrere de la coneguda 'Avatar' que, curiosament, també va dirigir Cameron.

 

La història que Cameron va portar a la gran pantalla sobre el naufragi més cèlebre de tots els temps va fer-li guanyar un total d'11 Oscars, una fita que comparteix amb 'El Senyor dels Anells: El retorn del rei', del 2003, i 'Ben Hur', del 1955. Ara bé, allò que en fa una de les produccions més destacades fonamentades en fets reals és que el director va saber mostrar com s'enfonsava el vaixell amb un realisme sorprenent, cosa que per a molts va constituir una superació de les versions cinematogràfiques anteriors.

'Titanic' és la segona pel·lícula més taquillera de la història | Cedida

 

5. Viuen, de Frank Marshall, 1993

Inspirada en els fets reals que van portar a l'escriptura d'un llibre homònim, 'Viuen' narra l'experiència terrorífica que van viure els supervivents d'un accident aeri a la serralada dels Andes.

 

Els fets van passar durant l'any 1972, en un moment en què un equip uruguaià de rugbi viatjava en un avió que va tenir un accident al bell mig dels Andes. Els pocs supervivents van haver de lluitar per les seves vides com van poder, menjant la carn dels seus companys morts mentre miraven de buscar la manera de sortir d'aquell infern gelat.

 

Una experiència esgarrifosa que conté tota una lluita per la supervivència i per superar els obstacles més difícils.

 

4. La xarxa social, de David Fincher, 2010

David Fincher va animar-se a explicar de quina manera es va gestar la creació de Facebook, la xarxa social que, sense precedents, va aconseguir agrupar més seguidors del planeta.

 

L'estudiant de Harvard i brillant informàtic Mark Zuckerberg s'ha d'enfrontar a processos judicials diversos perquè és acusat de robar-los la idea als germans bessons Winklevoss, que demanen que se'ls compensi econòmicament pels beneficis que Facebook ha donat. En una pel·lícula plena de salts temporals, Fincher ens mostra el poder que té l'ambició i els límits que envolten l'ètica per arribar allà on vol la gent.

 

Es tracta, sense cap mena de dubte, d'un dels llargmetratges dels darrers 10 anys inspirat en fets reals més ben aconseguits, i d'un dels títols més destacats de la llista de pel·lícules que ha dut a terme Fincher.

 

3. El pianista, de Roman Polanski, 2002

Tot i que aquesta genial pel·lícula de Polanski apareix en algun altre article nostre, hem de remarcar que 'El pianista' és una pel·lícula que s'ha d'esmentar per una gran varietat d'aspectes.

 

Wladyslaw Szpilman és un pianista d'origen jueu que va deixar per escrit el seu testimoni de les experiències que va viure quan es va ocupar el gueto de Varsòvia. El van separar a la força dels seus familiars, als quals no va tornar a veure, i va recórrer a l'ajuda de diverses amistats per mirar d'amagar-se dels nazis.

 

Un testimoni estremidor en primera persona de la tragèdia i l'horror que va implicar el genocidi que van patir els jueus.

 

 

2. Cidade de Deus, de Fernando Meirelles, 2002

Les faveles del Brasil i el drama que s'hi viu han esdevingut un tema força recurrent que no es podia passar per alt al món del cinema, en una de les produccions més superbes i amb més capacitat de fer ombra a altres títols de Hollywood.

 

Es tracta, probablement, d'un dels llargmetratges que més han ajudat a remoure consciències al voltant d'aquest problema, en part gràcies a l'obra magistral de Fernando Meirelles, que sap explicar perfectament com augmenta el crim organitzat en una d'aquestes zones tan marginals.

 

Per mitjà d'aquesta història, observem de quina manera diversos traficants de drogues molt perillosos acaben controlant la favela que du el mateix nom que la pel·lícula i hi imposen les seves lleis terribles, mentre una gran part dels policies miren cap a una altra banda i obtenen diners extra gràcies a les activitats il·legals dels traficants.

 

1. Zodiac, de David Fincher, 2007

A partir del final de la dècada dels 60 i fins gairebé els anys 80, als Estats Units l'assassí del zodíac va matar diverses persones per tot el país. Els cossos policials li van anar seguint la pista a través de proves per mirar de descobrir-ne la identitat, mentre el criminal presumia de la seva gran habilitat a l'hora d'escapar-se de les forces de seguretat a través de cartes que enviava als diaris. L'assassí, de fet, semblava que era més llest que qualsevol membre de la policia.

 

Es tracta d'una de les pel·lícules més ben fetes de David Fincher, tot i que també ha esdevingut una de les menys valorades, cosa que ens sembla totalment injusta. A banda, és el millor llargmetratge inspirat en fets reals que s'ha fet durant els últims anys, al voltant de la figura d'un dels assassins en sèrie més coneguts de tot el segle passat.