Recull de 15 pel·lícules que et faran passar molta por

Si t'agrada el cinema de terror, t'encantarà aquest llistat
Pel·lícules terrorífiques que faran que et costi dormir | The conjuring annabelle
 

A mesura que el cinema ha anat evolucionant i que s'han anat desenvolupant gèneres diferents, han aparegut grans èxits que han marcat un abans i un després a la història i que molts nostàlgics segueixen recordant avui en dia.

 

El cinema de terror és un dels gèneres que té més adeptes i entusiastes. Encara que no sabem del cert per què, la veritat és que molta gent gaudeix quan passa una mala estona a través de pel·lícules angoixants, plenes de sang i fetge o d'entorns que ens fan venir sensació d'ofec.

 

Els llargmetratges més terrorífics

Tot i que la llista de llargmetratges d'aquest gènere seria eterna, ens hem decantat per un total de 15 obres de diferents èpoques que qualsevol cinèfil hauria de veure alguna vegada a la vida. Segurament n'hi ha moltes que et resulten familiars o que ja has vist alguna vegada, o potser es troben entre les teves produccions preferides. Sigui com sigui, esperem que aquest llistat et serveixi d'inspiració per descobrir-ne de noves:

 

15. Possessió infernal, de 1981/2013

Els anys 80, per a molts apassionats del cinema de terror, van ser un període especialment fèrtil per a l'estrena d'alguns llargmetratges que actualment es consideren clàssics. Tot i que es pot notar que va tenir una manca pressupostària important, tots els fans del gènere l'haurien de veure i de gaudir algun cop.

 

'Possessió infernal', amb un estil que ens torba i denota excessos i sornegueria, va obrir una trilogia al voltant d'un llibre maleït que origina grans problemes i mals quan es llegeix. En cas que el públic jove no quedi convençut per la seva estètica, es pot optar per veure el 'remake' del 2013, fet amb més mitjans i també molt recomanable.

 

14. The ring, de 1998/2002

Dirigida pel japonès Hideo Nakata, aquest llargmetratge de terror va tenir un èxit i una repercussió colossals. Igualment, se n'han fet alguns 'remakes' a l'americana, tot i que la versió que se'n va fer el 2002 és força recomanable

 

Tots els integrants de la generació del final del VHS van quedar bocabadats a causa d'aquesta cinta de vídeo misteriosa que anava passant d'una persona a una altra i que semblava provocar la mort d'aquells que la visualitzaven, només una setmana després. El mateix Nakata va accedir a fer una segona part... però del 'remake' americà que se n'havia fet!

 

13. La dona pantera, de 1942

El director franco-americà Jacques Tourneur va treballar per obtenir aquesta història amb tocs romàntics i foscos alhora, que constitueix un gran exemple cinematogràfic per a un nombre molt important dels productes que podem veure avui, plens d'efectes especials i amb recursos pobres que ens miren de fer estremir i de saltar de la cadira

 

Aquest llargmetratge es va deslligar de la tradició típica de les produccions de monstres d'aquella època, en què normalment apareixien amb un gran esplendor. Normalment, l'espectador els podia contemplar a la perfecció mentre atacaven i perseguien les seves víctimes o quan estaven en plena transformació.

 

Tourneur, però, volia demostrar que les produccions on apareixen monstres no cal que explotin les aparicions que fan, perquè a través de plànols més suggeridors i de jocs d'ombres és possible la creació d'un ambient de tensió efectiu, opressiu i sufocant. 

 

12. ¿Quién puede matar a un niño?, de 1976

El cinema espanyol també té grans títols dins del gènere del cinema de terror. Un d'ells és el llargmetratge del mestre Narciso Ibáñez Serrador, que va fer-nos veure que també es pot passar por sota la llum del dia, i no només durant la nit.

 

En una illa petita del Mediterrani, en un entorn ben apartat, un matrimoni acabat de casar passa la lluna de mel. Sembla que gaudiran d'uns dies ben tranquils i calmats, però hi ha una cosa que no acaba d'encaixar: en aquest indret, només veuen nens. On són els adults?

 

11. It follows, de 2014

Una producció de terror minimalista que els crítics han aclamat de valent. Una jove de 18 anys d'edat anomenada Jay perd la virginitat amb el seu xicot a la part de darrere d'un cotxe i, després d'això, ell li diu que ho ha hagut de fer per tal d'escapar d'un esperit maligne que el persegueix i que les persones únicament se'n poden desfer tenint relacions íntimes amb algú altre, a qui tot seguit traspassen la maledicció. Aleshores, la Jay comença la seva particular cursa contra rellotge per intentar que l'esperit no l'atrapi. 

 

Una crítica i un advertiment al voltant dels riscos i les conseqüències a nivell psicològic que comporta tenir relacions sexuals sense protecció.

 

10. El projecte de la bruixa de Blair, de 1999

Una altra meravella cinematogràfica, precursora del gènere anomenat 'found footage' o dels llargmetratges amb un to realista que s'han rodat fent servir la tècnica de la càmera a la mà.

 

A través d'una campanya promocional colossal que es va dur a terme amb l'ajuda d'internet, que ens deixava veure una cosa semblant als fragments d'una producció documental, el públic que anava a l'estrena del llargmetratge es pensava que veuria l'agonia de debò de diversos joves que es posaven a gravar un reportatge i que, perseguits per un ésser maligne, s'acabaven perdent a l'interior dels boscos de Maryland. 

 

Tot i que l'aparença de debò del cas es va desmentir, l'experiment cinematogràfic va resultar molt exitós i es va convertir en un fenomen d'èxit a tot el planeta.

 

9. La nit dels morts vivents, de 1968

Sota la direcció de George A. Romero, que ens va deixar no fa gaire, aquesta producció marca el començament del gènere zombi —o dels infectats, o no morts, ara no discutirem sobre la seva denominació—, un gènere que va marcar un punt d'inflexió al cinema i que avui en dia segueix essent molt fructífer. Aquesta producció mostrava les pors d'aquell moment de la història i constitueix una al·legoria de les possibles conseqüències que tindria una tragèdia nuclear. 

 

No et deixis confondre per les aparences: tot i que és una pel·lícula en blanc i negre, el seu contingut resulta molt explícit.

 

8. La profecia, de 1976

Richard Donner, un parell anys abans de posar-se a dirigir la coneguda 'Superman', va decidir submergir-se de ple dins del gènere del terror amb tocs satànics en aquest llargmetratge que protagonitzen Lee Remick i Gregory Peck, dues bèsties de la interpretació. 

 

Robert Thorn i la seva dona perden el seu fill primogènit durant el part, però l'home es decideix a amagar-li la veritat a la seva dona i decideix adoptar un infant que també havia nascut aquella nit. Ara bé, a partir del moment en què el petit fa 5 anys, la família es veu assetjada per diverses desgràcies.

 

Cal destacar, com a dada curiosa, que es tracta del primer llargmetratge de la història del cinema que va incloure una escena de decapitació.

 

7. The VVitch: a New-England Folktale, de 2015

La pel·lícula se situa a l'any 1630, època en què una família de pelegrins s'ha vist expulsada de l'assentament on vivia i els han forçat a viure de males maneres en una granja que es troba a tocar d'un bosc molt sinistre amb una reputació terrible. Aleshores, la família pateix un seguit de catàstrofes que assenyalen inequívocament cap a una bruixa i la seva maledicció.

 

Una faula molt original en anglès antic, que pertorba i inquieta el públic a través de l'atmosfera malsana que es va formant a mesura que avança i es veu com els personatges principals comencen a perdre el seny i a posar-se uns en contra dels altres.

 

6. L'expedient Warren, de 2013

Es tracta d'un dels llargmetratges més interessants que s'han fet al voltant dels exorcismes, els fenòmens paranormals i les possessions diabòliques. Gràcies a la magistral direcció de James Wan i a les interpretacions excel·lents, 'L'expedient Warren' va adquirint força a mesura que va avançant la història i ens obsequia amb instants que no podrem oblidar i que faran que no puguem conciliar el son durant un temps. 

 

Inspirat en fets reals, ens parla de l'infern que viu una família quan es trasllada cap a una casa nova, cosa que l'impulsa a contactar amb dos investigadors de fenòmens paranormals que estan casats i especialitzats concretament en demonologia, format per la Lorraine i l'Ed Warren.

 

5. The Shining, de 1980

El director expert Stanley Kubrick va apostar fort per l'adaptació d'una de les obres de més èxit del gran Stephen King, que no ha mostrat mai la seva aprovació pel que fa a aquesta versió.

 

Potser ja saps que aquesta producció parla d'una família que es disposa a passar el dur hivern en un allotjament apartat de les muntanyes Rocalloses, buscant que el pare trobi la inspiració que ha perdut per tal de seguir escrivint les seves exitoses novel·les. A poc a poc, però, l'home notarà com una força maligna es comença a apoderar d'ell, a mesura que es van produint diversos fenòmens ben estranys. 

 

En cas que hagis llegit la novel·la de King i tinguis ganes de veure una obra ben fidel a la història del llibre, hem de destacar que el 1997 va aparèixer una minisèrie que podria resultar més convincent en aquest sentit.

 

4. La llavor del diable, de 1968

En aquest cas, la traducció al català del títol original en anglès, 'Rosemary's Baby', va fer desaparèixer qualsevol possibilitat de sorpresa o de gir inesperat.

 

El mestre Roman Polanski es va encarregar en aquest cas de dirigir aquesta meravella, que parla de la història d'una parella de joves que esperen un fill per primer cop i que es traslladen a viure en un immoble de la ciutat de Nova York damunt del qual, tal com els explica un amic seu, hi ha una maledicció terrible. Després de tenir un somni ben peculiar, la Rosemary comença a tenir la sensació que no es tracta d'un embaràs ordinari. Una producció que no et pots perdre.

 

3. Deixa'm entrar, de 2008

Una història sueca que és entranyable i terrorífica alhora, molt aclamada en diversos festivals cinematogràfics com ara Sitges, Goya, TriBeCa o BAFTA. Basada en una novel·la de John Ajvide Lindqvist, que també va participar en l'elaboració del guió, 'Deixa'm entrar' constitueix una crítica impressionant a l'abandonament infantil i al 'bullying'.

 

L'Oskar és un nen de només 12 anys que no té amics, està desatès i viu amb la seva mare que està divorciada. Un bon dia es comença a fer amic de la seva nova veïna, l'Eli, que s'acaba de mudar al pis que hi ha al costat juntament amb una maleta petita i un home gran. L'Oskar, a mesura que va coneixent la nena, veu que és diferent de les altres i que té un secret terrible.

 

2. Nosferatu, de 1922

Inspirada en la novel·la Dràcula de Bram Stoker, F. W. Murnau va dirigir aquest clàssic terrorífic del cinema mut alemany, amb una història en què un agent immobiliari d'allò més fosc envia un jove a tancar un tracte amb el comte Orlok, que és un personatge molt misteriós.

 

Una pel·lícula que va donar lloc a una de les llegendes més fosques del cinema i que fa que molts afirmin que l'actor que dona vida al comte en realitat era practicant del vampirisme. Sens dubte, una obra mestra de l'expressionisme alemany.

 

1. L'exorcista, de 1973

La mare de tots els llargmetratges que s'han fet al voltant del tema dels exorcismes, un clàssic que no passa de moda i que s'ha homenatjat i plagiat a tort i a dret. Inspirada en una història real, narra l'infern que viuen una mare i la seva filla, a la qual ha posseït un ens diabòlic. 

 

Segur que no podrem oblidar mai la seva banda sonora espectacular de la mà de Jack Nitzsche, que acompanya el patiment de la nena Reagan mentre parla amb veu de dimoni o fa contorsions i adopta unes postures impossibles i la seva mare espera, plena d'impotència, fora de l'habitació on té lloc l'exorcisme que els sacerdots Karras i Merrick duen a terme per tal de lluitar contra la força diabòlica que s'ha instal·lat a l'interior de la nena. 

 

L'artífex de l'adaptació de la novel·la de William Peter Blatty al cinema és el director William Friedkin, que ens va deixar una producció que, per a molta gent, és la millor del gènere de terror que mai s'hagi concebut. Actualment, més de quatre dècades després de la seva estrena, ens segueix espantant igual que el primer dia, i de ben segur que encara hi ha molta gent que la veurà i seguirà sentint molta por.

Comentaris