Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Les 30 curiositats més sorprenents de la història

Un recull de fets totalment insòlits que et faran veure el món d'una manera diferent
Amb aquestes curiositats de la història, no miraràs el món amb els mateixos ulls que abans | Cristina Gottardi / Unsplash

 

Tot i que al llarg de la història de la humanitat s'han produït gestes heroiques i grans, avui et volem oferir un recull de curiositats que ens fan deduir que, en realitat, la història moltes vegades no té tanta solemnitat. Es tracta de diverses anècdotes i fets realment sorprenents, que et deixaran amb la boca oberta.

 

N'hi ha alguns que constitueixen descripcions molt interessants de la vida que es duia en altres períodes de la història i que ara ens semblen gairebé impossibles. D'altres, en canvi, són infortunis i casualitats que es troben fortament vinculats amb grans esdeveniments històrics. Sigui com sigui, tal com ha revelat 'Carácter Urbano', constitueixen fets que no et pots perdre si t'agraden les curiositats.

 

 

Les curiositats de la història més sorprenents de l'antiguitat 

Avui en dia encara es troben secrets increïbles als terres de l'antiguitat: a Roma, Grècia, Mesopotàmia i Egipte es van viure períodes totalment misteriosos que estan farcits de curiositats sorprenents.

 

1. La cançó més antiga de totes, l'himne a Nikkal

L'any 1959, a Síria es van trobar un total de 36 tauletes escrites en alfabet cuneïforme ugarític, que diversos experts van intentar desxifrar sense èxit al llarg de dues dècades. Al final, es va poder fer el descobriment sorprenent que implica que aquesta relíquia de l'antiga Mesopotàmia originària al voltant de l'any 1200-1400 a. C. seria un himne hurrita per a la deessa Nikkal i, per això, constituiria la cançó més antiga de tota la humanitat.

 

Aquestes tauletes contenen la lletra de l'himne hurrita, que es titula «Gran dama i fructífera». A banda, contenen les instruccions concretes per cantar la peça amb l'acompanyament d'una lira de 9 cordes o 'sammum'.

 

2. A Roma, Vespasià va posar un impost sobre el pipí

De vegades, les anècdotes de la història són d'allò més escatològiques, com quan l'emperador romà Vespasià va decidir posar un impost sobre el pipí quan es va assabentar que la gent l'agafava dels urinaris públics per tal de fer-lo servir per rentar i adobar la roba.

 

Quan es va adonar de l'interès aromàtic que tenia, l'emperador va pensar que podria recaptar grans sumes de diners a través d'aquest impost. El seu fill Tit va quedar indignat amb la mesura, però ha passat a la posteritat l'anècdota que explica com el pare va ensenyar-li una moneda al fill i li va demanar si feia mala olor. El fill, després de respondre-li que no, va rebre la resposta del seu pare: «Això no obstant, és pipí». D'aquí prové la coneguda frase «Pecunia non olet», que vol dir que els diners no fan olor.

 

3. Els egipcis momificaven també els escarabats i els gats 

Es tracta d'un descobriment curiós molt recent. El passat mes de novembre, diversos arqueòlegs que treballaven en el mateix equip van fer una troballa d'allò més estranya: un total de set tombes dins de les quals hi hauria gats momificats, cosa que ens revela que els haurien ofert com a tribut per als déus.

 

La troballa d'aquestes mòmies d'animals s'ha fet a la necròpolis de Sakkara, que es troba al sud de la ciutat del Caire. Allà normalment s'enterraven personatges importants de la noblesa, i tot sembla apuntar al fet que aquestes restes serien de l'Imperi Antic i del Nou Imperi. A banda, els experts afirmen que, a diferència del que passava amb els éssers humans, que es momificaven per preparar el seu viatge cap al més enllà, els animals momificats perseguien el propòsit de fer ofrenes destinades als déus.

 

Sigui com sigui, els arqueòlegs continuen la seva feina atònits per mirar de desenterrar tots els objectes localitzats a les tombes, que els podrien ser de gran utilitat per desvelar aquest nou misteri fascinant de l'antic Egipte.

 

4. Els romans acostumaven a beure la sang dels gladiadors

Antigament, i no només a Roma, els humans ja estaven fascinats per la sang, que es considerava un element sagrat i una gran font d'energia. De fet, a Roma era freqüent que els malalts beguessin sang de gladiador per tal de tractar determinades patologies i guanyar força.

 

Un exemple d'això seria que, al seu llibre anomenat  'De Medicina', Aule Corneli Cels va relatar que els malalts d'epilèpsia es podien curar si bevien sang d'un gladiador que havia mort feia poc. Per aquesta raó, moltes persones que assistien a les lluites de gladiadors intentaven recollir la sang de tots aquells que morien mentre combatien.

 

via GIPHY

 

5. Els inicis de la cirurgia estètica, a l'Índia

A la història, un dels primers casos que es van registrar de cirurgia plàstica el trobem al segle VI a. C. La va practicar Sushruta, un metge que va deixar el testimoni per escrit de les seves pràctiques al seu llibre anomenat 'Sushruta Samhita'. Entre tot allò que ens ha fet arribar, cal destacar la rinoplàstia.

 

De fet, la seva obra recull detalladament la manera a través de la qual Sushruta reconstruïa el nas als guerrers que tornaven amb aquesta part del cos destrossada a causa dels combats. Per fer-ho, duia a terme una extracció de la pell de la galta que abans s'encarregava de dissecar i que incorporava a la part del nas rescabalat, una tècnica que igualment va emprar per a la reconstrucció d'alguns lòbuls d'orella. 

 

Per anestesiar els seus pacients feia servir vi, i per evitar els coàguls recorria a les sangoneres.

 

6. L'antiga Grècia i les cabres de l'amor

Segur que això que passava a l'antiga Grècia farà que quedis amb la boca oberta. Els grecs es caracteritzaven per ser grans guerrers i, durant el desenvolupament de la seva civilització, van haver de lluitar molt. Per això, els homes sovint marxaven a la guerra i deixaven enrere les seves dones, que es quedaven esperant-los.

 

Doncs resulta que els exèrcits grecs normalment portaven amb ells una gran quantitat de cabres que, a banda de proporcionar-los aliments, servien per ajudar-los a satisfer les necessitats sexuals que tenien. Actualment potser ens resulta ben estrany, però cal que siguem conscients que en aquell moment de la història, a Grècia les pràctiques com ara la pederàstia o la zoofília eren ben habituals.

 

7. Neró va contraure matrimoni amb un home

Al món romà, les excentricitats eren molt habituals. Ara bé, una de les més destacades la va protagonitzar, com no podia ser d'altra manera, l'emperador Neró, que va passar a la posteritat a causa de la seva bogeria. De totes les curiositats que ens va deixar la seva tirania hi trobem, per exemple, l'execució del seu germà i de la seva mare. Una de les més recordades, però, és que mentre es cremava Roma ell es dedicava a tocar la lira.

 

Allò que menys se sap, però, és que quan l'emperador va perdre la seva dona Popea —que la gent deia que era la dona més bonica de tot el regne i que va enamorar Neró del tot— va contraure matrimoni amb Sporus, un home que tenia una semblança física amb Popea. Ara bé, va fer que el castressin perquè s'hi assemblés encara més.

 

Les curiositats de la història més destacades de l'edat mitjana

L'època de més foscor de tota la història també ens havia de proporcionar, per força, les curiositats més poc clares de tots els temps. Descobreix les rareses més fascinants de l'època medieval.

 

8. L'indret predilecte per a la pràctica sexual 

A l'edat mitjana, les cases europees eren racons sense cap mena de privacitat. Per aquest motiu, els amants anaven a la recerca d'indrets segurs, discrets i buits on poder gaudir d'una passió desenfrenada. Així, probablement et sorprendràs quan sàpigues que, en aquell moment, l'indret predilecte per als amants per tenir relacions sexuals fora de casa era l'església.

 

Això no obstant, també sabem que l'Església en aquella època gaudia d'un gran poder, i que tot allò que tingués a veure amb el sexe era interpretat d'una manera altament restrictiva. Per això, es té constància dels intents constants d'aquesta institució per tal de limitar i castigar aquest costum.

 

9. Orígens dels banyuts

Actualment, quan es parla d'algú que pateix una infidelitat es fa servir ben sovint l'adjectiu «banyut». Sovint, aquesta expressió es fa servir sense que siguem conscients que els seus orígens són històrics. De fet, una de les perspectives més esteses d'aquest terme data de l'edat mitjana.

 

Durant aquell període de la història, els camperols patien molts abusos que estaven contemplats dins de la llei, com ara el «dret de cuixa», que establia que els senyors podien copular amb la núvia acabada de casar, durant la primera nit de matrimoni. Cada vegada que els senyors demanaven exercir aquest dret que tenien, penjaven unes banyes de cérvol a la porta de la casa en qüestió.

 

via GIPHY

 

10. Salvat gràcies a la campana

Es tracta d'una expressió que prové de l'edat mitjana, un període en què diverses epidèmies van acabar amb la vida de desenes de milers d'individus i en què la mort va esdevenir quelcom molt freqüent. Ara bé, la medicina encara no estava gaire avançada i sovint les diagnosis no eren encertades. Ben aviat la gent es va adonar que hi havia persones que s'havien enterrat mentre encara eren vives.

 

Especialment entre els rics, es va tornar força habitual enterrar els morts amb un cordill lligat a la mà, a l'extrem del qual hi havia una campaneta. D'aquesta manera, si el difunt es despertava a l'interior del taüt, podia moure la mà i fer sonar la campana per avisar que l'havien de desenterrar. D'aquí prové la coneguda expressió «salvat per la campana».

 

11. Higiene i banys

La insalubritat era una de les causes més freqüents de l'aparició i l'expansió les epidèmies durant l'edat mitjana. De fet, no resulta gens casual que durant aquella època tingués lloc una de les epidèmies més conegudes de tota la història de la humanitat: la pesta. 

 

En aquell període, les persones normalment es banyaven només un cop a l'any, i ho feien en grup. Tots els membres de la família feien servir el mateix gibrell d'aigua per banyar-se, començant pel pare. Tot seguit, es banyaven els nois de la família de més gran a més petit, i les dones eren les últimes a fer-ho.

 

Això es produïa essencialment perquè una gran part de la població no disposava de bany a casa. Per això, per tal de banyar-se havien d'anar a un bany públic, tot i que eren indrets estigmatitzats per l'Església, que els considerava caus de prostitució i perversió.

 

12. Els mètodes de tortura més terribles 

L'edat mitjana és un període que, entre altres coses, es coneix per les execucions cruels que hi tenien lloc. En aquell període, de fet, encara no existien els drets humans com a concepte, i el teocentrisme a través del qual es veia el món deixava la persona en una situació de poca rellevància.

 

Per aquest motiu, es perpetraven actes cruels sense escrúpols. Un dels mètodes de tortura més terribles que s'empraven era la serradura: l'acusat d'haver delinquit se situava boca avall i amb les extremitats esteses, i el botxí agafava una serra i li tallava per la meitat el cos. Així, l'individu no moria a l'instant, sinó que trigava uns minuts a fer-ho, després de patir un dolor terrible i de dessagnar-se.

 

13. Els pèl-rojos eren perseguits

Les supersticions estaven molt arrelades a la societat medieval europea, i tot allò que era estrany feia saltar totes les alarmes. Per aquest motiu, els pèl-rojos, que no eren gaire abundants, feien generar tota mena de desconfiances.

 

En diverses ocasions, es va considerar que les persones pèl-roges eren fruit de la bruixeria o enviades del mateix diable, i se les relacionava amb les catàstrofes que es produïen a les ciutats o als pobles. De fet, n'hi havia que eren condemnades a cremar vives i, per evitar que vinguessin al món més persones pèl-roges, els religiosos van fer la recomanació d'eludir els orgasmes mentre s'ejaculava.

 

Les curiositats de la història més destacades de l'edat moderna

Quan l'edat mitjana dona pas a l'edat moderna, a Occident la irracionalitat també dona pas al racionalisme. Ara bé, les societats d'aleshores i els monarques que les dirigien moltes vegades continuaven deixant-nos fets ben insòlits i curiosos.

 

14. Amèrica no va ser descoberta per Colom

Tot i que aquesta teoria s'ha de mantenir en un interrogant, cada cop té més força. Els dubtes es van desfermar a partir de la troballa del mapa fet per Zheng He, un navegant que es pensa que el 1421 hauria descobert el continent americà, és a dir, 7 dècades abans que ho fes en Cristòfor Colom.

 

En aquest mapa, de fet, s'hi dibuixen les costes d'Amèrica i, per tant, això ens faria deduir que en aquell moment els xinesos ja sabien de l'existència del Nou Continent.

 

Els acòlits d'aquesta teoria es fonamenten en el fet que, durant el segle XV, l'arquitectura naval xinesa es trobava molt més desenvolupada que al món occidental, tot i que actualment una gran part dels acadèmics descarten aquesta hipòtesi dient que no és més que una errada de cartografia.

 

15. Lluís XIV i la seva brutícia

El monarca absolutista no només disposava de tots els poders sinó que també feia gala d'una brutícia absoluta. Les cròniques d'aquell moment de la història se n'han fet ressò, i diuen que el Rei Sol es banyava únicament quan li ho prescrivia el metge. De fet, li devem l'invent de la mà d'ivori que es feia servir per tal de gratar-se les grans perruques que es duien en aquells temps, que eren un cau de polls.

 

Una altra gran curiositat de tipus escatològic vinculada amb la personalitat francesa de Lluís XIV és que les audiències sovint les feia assegut al seu vàter reial, fet amb uns materials de luxe que constituïen tot un orgull per al rei, que l'exhibia ben cofoi.  

 

16. La reina que gaudia vestint com els homes

La reina Cristina I de Suècia va arribar al món, segons allò que es diu, plena de borrissol i amb una veu ben rogallosa. Per això, les llevadores que van assistir al part creien que es tractava del naixement d'un nen, però en realitat era una nena, que més endavant seria la monarca del país escandinau.

 

Quan es va fer gran, la monarca rebutjava els típics costums femenins de maquillar-se i posar-se joies, a banda de posseir una constitució física masculina i ben corpulenta. A més de ser una gran aficionada a la lectura, li agradava molt fer esport i caçar. Sempre va estar soltera, i gaudia vestint com els homes i d'una manera ben còmoda.

 

via GIPHY

 

 

17. Enverinaments transitoris

La salubritat de l'edat moderna encara era ben precària i, per això, els aliments que es trobaven en mal estat sovint contribuïen a la mort de la gent. Més precisament, els productes alimentaris que s'emmagatzemaven als barrils era habitual que s'enverinessin a causa del contacte que mantenien amb el material oxidat.

 

En aquell període, molts individus consumien aquests aliments en mal estat i quedaven enverinats, en un estat de trànsit que podia durar diverses hores. Els seus familiars els estiraven al damunt de la taula i es quedaven amb ells bevent i menjant, esperant tranquil·lament fins que tornaven a reviure. Els historiadors han establert que l'origen de les vetlles és aquest.

 

18. Bullit amb oli

Durant l'època moderna, la influència de la bruixeria en la medicina seguia sent molt notable, especialment a causa de l'herència que havia deixat la fosca etapa de transició de l'edat mitjana. Per això, no estranya gens que veiem els tractaments més estranys reflectits a les cròniques.

 

I molts sortien malament. De fet, segons una crònica anglesa d'aquell moment de la història, a un oficial amb apoplexia el van tractar fent-lo banyar-se amb oli bullent, cosa que, com podem preveure, va acabar molt malament. Els professionals mèdics van haver de certificar la mort del pacient, per culpa de les lesions que va patir al cervell durant aquest bany letal.

 

19. Guerra de miralls

Durant l'edat moderna, molts exèrcits que cada cop estaven més professionalitzats s'enfrontaven en conflictes bèl·lics d'envergadura extrema, com ara la guerra dels Trenta Anys o la guerra dels Cent Anys, uns enfrontaments a causa dels quals les fronteres europees no paraven de canviar.

 

Ara bé, aquest combat constant pel poder també es reflectia en altres conflictes bèl·lics menys significatius, amb un origen que conté tota mena d'històries curioses.

 

L'any 1666, Venècia i França van lluitar l'una contra l'altra a la guerra dels Miralls. Aleshores, Venècia posseïa el monopoli dels millors miralls de tot el continent europeu. Lluís XIV, que era un rei francès molt capritxós, va mirar de prendre'ls aquests miralls, i això va despertar la fúria dels venecians i va donar lloc a una guerra diplomàtica que va propiciar l'enverinament dels artesans més hàbils.

 

Les curiositats de la història més destacades de l'edat contemporània

Durant l'etapa contemporània els genocidis, les guerres i les conspiracions han originat històries mancades de grans solemnitats. Tot seguit et presentem les curiositats més remarcables dels segles més sanguinaris de la història.

 

20. Les hemorroides van fer que Napoleó perdés a la batalla de Waterloo 

José Miguel Carrillo de Albornoz és un historiador que, en una obra que va publicar, formula la polèmica hipòtesi que afirma que Napoleó va perdre la important batalla de Waterloo, que va fer caure el seu imperi de manera definitiva, a causa de les seves hemorroides.

 

La teoria apunta al fet que Napoleó va haver de remullar el cul per culpa de l'intens dolor que les fístules anals li causaven, justament quan al camp de batalla es disputava el futur del seu gran imperi. En part, el fet de no haver tingut la possibilitat de dirigir els seus exèrcits de manera personal contribuiria a explicar aquesta derrota.

 

A més, Napoleó no seria l'únic personatge que tindria aquesta problemàtica: també hi ha una teoria, molt estesa, que afirma que Karl Marx igualment patia aquestes molèsties tan inoportunes.

 

via GIPHY

 

21. Un duel molt estrany

Cap a la meitat del segle XIX, Rudolf Virchow, patòleg alemany, va denunciar que la manca d'higiene a Prússia es derivava del retard que es patia en aquesta regió i, d'aquesta manera, va esdevenir un amant declarat de les idees liberals que s'oposaven al govern conservador i autoritari promogut pel canceller alemany Otto von Bismarck.

 

D'aquesta manera, va iniciar-se una història plena de retrets i enemistat que va enfurir molt el canceller Bismarck. Per això, va desafiar Virchow i li va concedir el privilegi de triar l'arma per al duel. Virchow va triar dues salsitxes de porc, una que estaria cuita i seria per a ell i una altra que estaria crua i infectada amb el paràsit de la triquinel·losi. Aleshores, Bismarck va refusar batre's en duel. 

 

22. L'home del sac és real

Durant el segle XX, a Haití va aparèixer un dictador molt sinistre anomenat François Duvalier, que va rebre el sobrenom de Papa Doc. Tot i que el 1957 va començar el seu ascens al país a través del càrrec de president constitucional, l'any 1964 va prendre el poder autoritàriament fins que va morir l'any 1971. Aleshores, el seu fill Baby Doc li va fer el relleu al càrrec.

 

Per tal de perpetuar el seu poder i fer que l'Estat es convertís en una dictadura, Papa Doc va establir la creació d'unes unitats paramilitars temibles, que aviat passarien a la posteritat amb el nom de Tonton Macoute —l'oncle del sac— perquè normalment anaven a buscar els dissidents a casa durant la nit per endur-se'ls. Durant el temps en què van mantenir la seva activitat, es pensa que van acabar amb la vida d'unes 150.000 persones.

 

23. Un sol dia de república

A començaments del segle XX, la regió dels Carpats ucranians va viure la creació d'un nou i fugaç Estat: Rutènia. Aleshores, pertanyia a l'imperi d'Àustria-Hongria i, com passava a la resta de l'imperi, aquesta zona de majoria ucraïnesa constituïa un autèntic mosaic de pobles, cultures i llengües. Entre tanta varietat, hi havia alemanys, romanesos, jueus, hongaresos i eslovacs.

 

Durant l'ocupació alemanya de Txecoslovàquia l'any 39, aquesta regió en concret va decidir proclamar la seva independència, i fins i tot va dur a terme la promulgació d'una constitució i la creació d'una bandera pròpia, de color groc i blau. Ara bé, només un dia després els hongaresos la van envair i van incorporar-la a l'Estat d'Hongria.

 

24.  Gats que feien d'espia

El període de la guerra freda ens va deixar una quantitat molt important d'anècdotes: es tractava d'uns anys alimentats en gran part per la paranoia originada a causa de la política de blocs entre la URSS i els Estats Units. 

 

Totes dues potències tenien por d'un atac nuclear imminent i, per això, i en paral·lel a la cursa de l'armament, van desenvolupar experiments ben diversos, com ara un projecte que va costar 15 milions de dòlars i que la CIA va concebre per tal d'implantar micròfons als gats per aconseguir intervenir les converses dels seus enemics soviètics.

 

Igualment, cal remarcar l'operació que també va dirigir la CIA per col·locar LSD a l'interior del pa d'un forn de pa en un poble francès petit, cosa que va provocar una situació totalment còmica.

 

via GIPHY

 

25. Un cabdill que es dedicava a buidar ulls

Al bell mig del continent europeu es va gestar un dels règims més terribles de tot el segle XX, en concret, a Croàcia. En aquest territori, l'any 41 els nazis van afavorir un Estat independent amb el doble de territori i dirigit per Ante Pavelic, un personatge molt sinistre.

 

Les extravagàncies que duia a terme eren d'allò més pertorbadores, i el diplomàtic d'origen italià anomenat Curzio Malaparte va explicar-ne algunes a les seves memòries. En concret, va narrar una visita oficial que va fer a Pavelic. Quan va arribar al despatx del líder de Croàcia, es va quedar amb la boca oberta: Pavelic el va rebre amb un bol ple d'ulls de les seves pròpies víctimes.

 

26. La mala sort vinculada amb el groc

Ens ha arribat a través de diverses cròniques que el líder comunista d'Itàlia Enrico Berlinguer, durant el seu mandat, anava a sortir vestit amb roba groga a l'escenari, tot i que el seu cercle més proper l'intentava dissuadir.

 

Això no obstant, el creador de l'eurocomunisme no tenia cap mena de superstició i va vestir-se de groc per oferir el seu míting. Quan feia una estona que durava, se li va començar a trencar la veu i es va posar a respirar amb dificultats. A continuació, es va desplomar a terra: el van dur a l'hospital, però va arribar en un estat de coma i va acabar morint, per culpa d'un vessament cerebral. La mort d'aquest personatge es vincula amb l'advertència que relaciona el color groc i la mala sort.

 

Les curiositats de la història més destacades d'Espanya

Al llarg dels segles d'història que envolten el territori espanyol, s'han produït esdeveniments i anècdotes de tota mena. Tot seguit, veuràs els que resulten més sorprenents.

 

27. El naixement de Carles V: escatologia pura

Un dels capritxos més grans de tota la història va fer que un dels emperadors més rellevants de tota l'edat moderna, Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, vingués al món en un vàter, perquè la seva mare es va pensar que tenia una altra classe d'urgència.

 

Les cròniques d'aquell moment de la història ens expliquen que Joana, que rebia el sobrenom de «la Boja», es pensava que no tenia dolors de part sinó mal de ventre originat per molta diarrea. Ara bé, quan era al lavabo va veure que en realitat no expulsava del seu cos cap excrement, sinó tot un emperador. Carles, en comptes d'avergonyir-se a causa del seu naixement poc convencional, es va posar a construir un imperi de grans dimensions.

 

28. Origen del sobrenom constitucional de la Pepa

Quan els liberals van accedir al poder a Espanya després de destronar el monarca absolutista Ferran VII, es va dur a terme la promulgació de la primera constitució liberal del territori espanyol. Això es produïa concretament el dia 19 de març de l'any 1812, per Sant Josep. Com que la constitució és un nom femení, espontàniament la població va sortir al carrer per cridar «Visca la Pepa!» —com a diminutiu de Josepa.

 

Així, aquest nom ha quedat per sempre més vinculat a la història d'aquesta Carta Magna, igual que la frase «Visca la Pepa!», utilitzada sempre que una situació queda descontrolada. Tot i la gran transcendència que va tenir, la Pepa no va arribar més enllà dels dos anys de vida.

 

29. Retocs a la foto de Franco i Hitler

Se sap que Stalin va esdevenir tot un mestre de la manipulació de les fotografies: de fet, retocava les fotos per tal d'esborrar-ne els seus enemics i oponents. Al territori espanyol, els franquistes van apuntar-se aquestes tècniques.

 

El dia 23 d'octubre de l'any 40, Hitler i Franco es van trobar, tal com molts llibres d'història ens expliquen, a Hendaia. Ara bé, aquesta trobada es va caracteritzar per contenir una tensió molt important. L'agència espanyola EFE, quan es va fer el revelat de les fotografies, es va adonar que tots dos líders semblaven molt preocupats i, per mirar d'aparentar més calma i normalitat, la propaganda del règim de Franco va fer retocs a la cara del Caudillo, que a la fotografia original sortia amb els ulls tancats.

 

30. El símbol del dòlar i el seu origen espanyol

Una de les contribucions que els espanyols han fet a la història té un caràcter molt simbòlic i un vincle molt potent amb Amèrica: es tracta del conegut símbol del dòlar. La Oficina d'Impressió del Dòlar del país nord-americà ha acceptat la teoria que diu que seria una evolució de Ps —que vindria de pesos, una moneda que quan va néixer el dòlar es feia servir molt al continent americà.

 

D'aquesta manera, es va començar a imprimir la lletra S al damunt de la P, originant la coneguda forma que avui en dia simbolitza el dòlar. A banda, hi ha una altra teoria que subratlla que les columnes d'Hèrcules de les monedes de Mèxic tindrien una influència rellevant per a l'aspecte de la nova moneda.