És impossible contemplar la cultura musical dels nostres dies sense incloure-hi el gènere de la música electrònica. La tecnologia i la informàtica han tingut uns efectes molt importants al món de la música, i l'han fet canviar per originar un ventall molt ampli de classes de música electrònica. Tot seguit veurem quines són les més rellevants i els seus trets distintius principals.
CONTINGUT DE L'ARTICLE
1. Definició de música electrònica
2. Resum de la història del gènere electrònic
3. Les principals 11 classes de música electrònica
Definició de música electrònica
Tal com ha explicat 'Carácter Urbano', el tret més distintiu de la música electrònica és que no empra els instruments més habituals a la majoria de composicions modernes, com el baix, la guitarra o els instruments de percussió. En comptes d'això, recorre a l'ús dels instruments musicals electrònics, que habitualment es generen a partir d'equips de so o de sistemes informàtics. En aquest punt, és important remarcar que els instruments electrònics no s'han de confondre amb els tradicionals amplificats, com per exemple les guitarres elèctriques.
Resum de la història del gènere electrònic
Tot i que n'hi ha que creuen que aquest estil musical és un invent de fa poc temps, en realitat al final del segle XIX els compositors ja volien fer servir la tecnologia amb l'objectiu de produir sons. Més endavant, al llarg de les dècades de 1940 i 1950, s'inicia l'aparició de les primeres composicions de tipus electrònic. Sovint, es tractava de treballs experimentals o bé de bandes sonores pensades per als llargmetratges de ciència-ficció.
Aquest tema, que rep el nom 'Elektronische Studie II', és un clar exemple d'això:
La música electrònica, però, no es va començar a popularitzar fins a mitjans de la dècada de 1960, gràcies al sorgiment dels primers sintetitzadors, uns aparells electrònics que consten de circuits dissenyats per produir senyals elèctrics que, per mitjà d'un altaveu, esdevenen sons. El cinema, altra vegada, va ser la plataforma predilecta per dur a terme l'experimentació amb aquesta mena de sons tan innovadors.
La banda alemanya Kraftwerk normalment és el nom que molts esmenten quan han de parlar del primer grup de música electrònica popular. Ara bé, hi havia algunes altres bandes com ara The Residents que ja s'havien inclinat per introduir sintetitzadors a l'interior de les seves cançons. Durant la dècada de 1970, la utilització d'instruments electrònics va tornar-se molt popular, sobretot gràcies a alguns grups de l'estil de Pink Floyd o Genesis.
Cap al final de la dècada de 1980 la música electrònica —que es crea únicament per mitjà de l'ús d'instruments electrònics— va dur a terme una evolució i es va acabar expandint en un gran nombre de branques. Van aparèixer una gran part dels gèneres que actualment coneixem, com ara el tecno o el house, tot i que el dance va ser, en realitat, l'estil musical que va entrar amb més força a la cultura 'mainstream'.
Actualment, continua predominant aquesta tendència. Els estils comercials es troben emmarcats a l'interior d'una categoria molt àmplia, que es coneix amb el nom d'electronic dance music o EDM. Avui en dia, els avenços a nivell informàtic i el programari més nou fan possible que tothom pugui dur a terme composicions a nivell de la música electrònica. Això fa que normalment es distingeixi el productor del músic.
Les principals 11 classes de música electrònica
Actualment, hi ha centenars de classes de música electrònica existents, i cadascuna d'elles consta d'una cadència o so singular —entre altres coses, un aspecte rellevant que cal considerar són els 'beats per minut' o 'bpm'. Tot seguit, hem recopilat les classes de música electrònica que gaudeixen de més popularitat.
1. Música disco
Els gèneres de l'estil del funk o el rhythm-and-blues van ser els pioners a l'hora de dur a terme una incorporació de sintetitzadors i d'elements de l'electrònica, originant el disco o la música disco. Igualment, el rol d'alguns DJ o discjòqueis va ser fonamental per tal que es produís el desenvolupament d'alguns subgèneres de l'estil del disco house.
2. Música dance
El dance es pot contemplar com una natural evolució de l'estil disco. En el moment en què l'eurodisco o el pop van omplir tots els rànquings de grans èxits, la música electrònica va mirar de resultar més accessible per al públic en general. El mot «dance» també és sovint un sinònim de l'adjectiu «ballable», cosa que implica que el gènere es distingeixi per unes lletres enganxoses i uns ritmes ben senzills.
3. Música house
Originat a principis de la dècada de 1980, el house és un dels primers estils que es van distingir de manera exclusiva com a música electrònica. Tot i que continua disposant d'alguns elements d'R&B o de funk, la seva vocació és marcadament minimalista i electrònica, un tret que no comparteix amb la música dance. Normalment, el seu ritme se situa entre els 120 bpm i els 135 bpm.
3.1 Acid House
La característica distintiva més important de l'acid house és que alguns dels sons que fa servir provenen del sintetitzador Roland TB-303. Dins del panorama de la música electrònica, aquest subgènere és rellevant perquè va aconseguir que el house arribés a la cultura 'mainstream'.
3.2 Deep House
Aquest subgènere és diferent d'altres perquè és més ambiental i consta de més profunditat, cosa que confereix una sensació acústica més elevada. Confereix menys rellevància al clímax del tema musical i en dona més al ritme principal, que va repetint-se durant tota la pista.
3.3 Electro House
Tot i que aquest gènere és un dels més novedosos dins de la música electrònica, també és un dels que gaudeix de més popularitat. Aquest estil és un dels més durs del house, i principalment es distingeix per la gran presència d'un baix i per diversos sons distorsionats. Normalment, les produccions d'electro house ronden els 128 bpm.
3.5 Progressive House
Recorre a l'ús d'elements de progressió. Això implica la construcció d'una composició per mitjà de diversos ritmes que es van complementant i solapant. Més endavant, es produeix una pausa momentània o 'breakdown', i també un clímax. N'hi ha que diuen que es tracta de la forma més sofisticada que hi ha de música de tipus electrònic.
4. Música tecno
No resulta gens fàcil distingir quina és la línia que separa la música house —sobretot l'electro house— del tecno, cosa que fa que tots dos gèneres arribin a confondre's de manera habitual. Generalment, la música tecno sol gaudir d'un ritme més dur i marcat, que varia entre els 120 i els 150 bpm.
4.1 Tech house
També coneguda com a tecno house, aquesta subclasse de música electrònica du a terme una combinació d'elements del tecno i del house. Així, ens ofereix els sons sintetitzats típics del tech, amb diverses línies de baix profundes, que es combinen amb diverses repeticions de ritme cícliques típiques de l'estil house.
4.2 Tecno hardcore
Aquest subgènere del tecno és el més frenètic i accelerat. També es coneix amb el nom de tecno hardstyle, i arriba a pujar fins als 180 bpm. Els trets més distintius que té són el so d'un bombo distorsionat i la combinació de diversos sons dissonants que s'originen a partir dels sintetitzadors Alpha Juno-II i Roland TB-303.
5. Música trance
Va aparèixer al llarg de la dècada de 1990, com una altra branca del house, i du a terme una acceleració del 'tempo' fins arribar als 150 bpm per tal de proporcionar una cadència amb un estil més ambiental i repetitiu. Sovint empra com a fil conductor una «frase» principal, com ara una melodia de sintetitzador o bé una línia vocal.
6. Música ambient
La diferència més important que té amb altres classes dins de la música electrònica és que l'ambient dona prioritat a la consecució d'atmosferes carregades de complexitat i profunditat, més enllà del 'beat' o el ritme. Normalment, les composicions destaquen perquè són força extenses —poden arribar a durar, fins i tot, trenta minuts— i passen per fases diferenciades.
6.1 Chill Out
És un dels gèneres més famosos de tots. La finalitat més important que persegueixen aquesta mena de composicions és la d'originar un clímax relaxant. Per aconseguir-ho, duen a terme la incorporació de diversos sons, instruments i recursos sonors, com per exemple el so que fan les onades del mar.
7. Música breakbeat
L'eix vertebrador d'aquest gènere musical és l'Amen break, una mena de ritme sincopat que consta d'un redoblament de bateria present a la cançó de The Winstons anomenada 'Amen, Brother'. Sovint, s'empren altres classes de fragments com ara el 'Funky Drummer' de l'artista James Brown. Al damunt d'aquests fonaments s'hi basteixen temes més complexos, que també incorporen sons d'instruments i sintetitzadors diversos.
8. Música jungle
Aquest tipus de música electrònica s'alimenta directament del breakbeat —pel que fa a l'ús de ritmes sincopats— i també de la música disco, però amb la incorporació d'influències del dub i també del reggae.
9. Música trap
El mot «trap» es pot fer servir amb dos sentits diferents. En primer lloc, es tracta d'una evolució natural del rap que consta d'una base més calmada. En segon lloc, fa referència a la música de tipus electrònic amb un so i una estètica més foscos i pesats, sobretot perquè hi ha una presència molt destacada d'escales de notes menors i de greus.
10. Música dubstep
Darrerament, un dels gèneres que gaudeix més popularitat dins del món de l'electrònica és el dubstep, una evolució de l'estil drum & bass que s'origina per mitjà del «2 step», que és una combinació única entre caixa i bombo que produeix un ritme sincopat.
11. Música minimal
Tal com ens dona a entendre el seu nom, aquest estil musical es basa sobretot en sons de tipus minimalista. Prova de bastir una composició amb una baixa quantitat de sons i ritmes, traient profit de qualsevol variació. Es tracta d'una classe de música electrònica que té un gran component experimental.