Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El Día de Muertos de Mèxic, una antiga tradició per honrar els difunts

Descobreix la història que hi ha rere aquest costum tan arrelat al país
Es fan diverses ofrenes i desfilades en honor al Día de Muertos i als familiars que ja no hi són | Cedida
 

Entre el gran nombre de tradicions que sobreviuen a Mèxic, el Día de Muertos és fonamental per a la seva història. Els motius que s'amaguen rere la celebració d'aquesta tradició es vinculen amb el culte a les persones que s'estimen i el manteniment dels costums ancestrals. Les ofrenes que es fan servir més durant aquesta festivitat són les flors, l'anomenat 'pan de muertos' i els altars, que es poden col·locar a les cases i a les tombes.

 

Tot seguit, ens farem ressò de la història que s'amaga rere aquesta tradició, així com els motius de la seva celebració, la manera en què transcorre i les ofrenes més habituals.

 

En què consisteix el Día de Muertos i quina història amaga?

El Día de Muertos es va originar a partir del període colonial, a causa de la fusió religiosa. Normalment, la celebració d'aquesta tradició va del 31 d'octubre al 2 de novembre, i a Mèxic compta amb una gran reputació i estima. Durant aquests dies, des de fa centenars d'anys, la gent ret homenatge als familiars que ja no hi són.

 

Aquest costum fa referència a la versió dels mexicans de les festivitats catòliques de Tots Sants i el Dia de les Ànimes o Dia dels Difunts, que se celebren, respectivament, el dia 1 i 2 de novembre.

 

El dia de la seva celebració, contràriament a allò que passa amb aquestes tradicions catòliques, normalment engloba un seguit de costums que van del dia 31 d'octubre fins el dia 2 de novembre, i dins dels quals els habitants de Mèxic procedeixen a una mena de rituals comuns que consisteixen en l'elaboració d'esquelets, calaveres, figures de paper, taüts, ofrenes i 'pan de muerto'.

 

Pel que fa a la seva història, cal destacar que des de l'etapa precolombina a Mèxic ja es duia a terme una mena de culte als morts i que, més concretament, el calendari mexicà contenia com a mínim 6 classes diferents de festes consagrades als morts.

 

Un temps després, els colonitzadors van provar d'unir les seves tradicions catòliques amb les que celebraven els pobles antics de Mesoamèrica. Per aquesta raó, aquesta tradició té uns orígens que es poden remuntar a l'època anterior a la colonització.

 

Altres trets remarcables

Ens han arribat registres d'antics pobles, com els maies, que mostren que ja duien a terme la celebració de diversos rituals que, encara que no eren exactament iguals al Día de Muertos, tenien un vincle concret amb aquesta darrera etapa vital. 

 

Més endavant, amb la colonització, els espanyols van portar la celebració del dia de Tots Sants, i amb això es va produir una barreja de les tradicions prehispàniques i europees que va deixar pas a aquesta tradició mexicana tan coneguda.

 

Cal remarcar, a més, que el 2003 es va incloure aquesta festivitat com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat per part de l'Unesco. Igualment, de manera popular en aquesta festa també es fan 'calaveritas', una mena de versos carregats d'humor que la mort dirigeix als vius per fer broma.

 

 

Com es du a terme aquesta celebració i per quines raons? 

Aquestes celebracions es duen a terme fonamentalment per tal de retre homenatge a les antigues tradicions de Mèxic, i igualment constitueixen una bona forma d'honrar la memòria de les persones properes que ja no hi són, per tal de demostrar-los que tenen la nostra estima. Per mitjà de diverses ofrenes artístiques, aquesta tradició tan rellevant per als mexicans s'ha preservat.

 

A banda, el Día de Muertos ajuda a l'apropament i la unió entre els membres de la família, que es tornen a trobar durant aquests dies de l'any per rebre i homenatjar les ànimes dels difunts. Així mateix, es tracta d'una tradició que enriqueix els costums del país i que conforma un pilar fonamental de la identitat dels mexicans.

 

Desenvolupament de la festivitat

Quan falta poc pel Día de Muertos, normalment es fan i es mengen els aliments que més agradaven als difunts per tal de donar-los energia, perquè han de viatjar des del més enllà, i això és cansat. 

 

A més, es visiten els cementiris on estan enterrats els familiars, per decorar-los les tombes, honrar-los i vetllar-los. A banda, es preparen altars que se situen a les cases per tal d'atraure, en aquest moment de l'any, les ànimes dels familiars morts.

 

Dins de casa, es fan ofrenes domèstiques que es deixen a l'altar que s'ha preparat, i es diu que els difunts n'absorbeixen les aromes. Igualment, les ofrenes domèstiques o dels cementiris han de ser diferents en funció de si el destinatari és un adult o de si és un nen.

Durant aquesta festivitat, es posen altars a les tombes i a les cases per honrar els difunts amb ofrenes | Cedida

 

Com se celebra l'1 de novembre

El dia 1 de novembre, que és el dia anterior al Día de Muertos, normalment es fan ofrenes d'arròs amb llet, postres de carbassa, fruita, panades, dolços d'ametlles i calaveres de sucre per als nens que han mort, o 'difuntitos'. Més endavant, a les 8 del vespre, es procedeix a l'ofrena per als adults.  

 

L'ofrena per als adults que han traspassat es basa en salses, gall dindi amb salsa i altres preparacions més condimentades. Igualment, es col·loquen cigarretes, refrescos o cervesa, en funció d'allò que els agradava als difunts mentre vivien. A l'exterior de la casa, a més, per tal de mostrar-los el camí que han de seguir fins a la llar, es disposen amb cura pètals de clavell asteca i copal que s'encén a terra.

 

De quina manera es fa la preparació de l'altar?

Una altra tradició es basa en el fet de deixar obertes les portes de la casa, amb la intenció que els esperits dels difunts tinguin la oportunitat de tornar. Un cop a casa, d'esquerra a dreta, l'altar està format per espelmes, fruites, 'pan de muerto', aliments i copal. A banda, a l'altar també hi han de ser presents els fills, nets, besnets i la jove de l'individu en qüestió.

 

Quan s'ha disposat l'ofrena, els familiars es posen a sopar i normalment gaudeixen d'unes postres típiques preparades a partir de carbassa, mengen el 'pan de muerto' i beuen un ponx tradicional preparat amb licor, guaiabes i la planta 'Crataegus mexicana' o 'tejocote'.

 

Per acabar, el 3 de novembre es retira l'ofrena que s'havia dipositat a l'altar i els familiars es tornen a reunir, aquest cop per tal de menjar-se-la. Les espelmes, a més, han de romandre enceses al llarg de tot el mes.

 

 

Les ofrenes més habituals

Durant el Día de Muertos, es duen a terme activitats i ofrenes ben diverses. Tot seguit, farem una descripció dels elements i les ofrenes més habituals que s'utilitzen més durant aquestes dates tan assenyalades per a la cultura mexicana:

 

1. 'Pan de muerto'

Es tracta d'una ofrena de gran importància durant aquesta festivitat, i en concret és una mena de panet dolç que es prepara donant-li la forma d'una calavera i que es decora amb diferents ossos, elaborat especialment per a l'ocasió.

 

2. Menjar i beguda

Habitualment, amb l'altar es disposen les begudes que l'individu viu preferia, que normalment són cerveses, tequila, mescal, pulque, etc. A banda, es prepara un got d'aigua per tal que l'ànima del difunt, després del seu llarg periple, pugui satisfer la seva set.

 

Com hem dit una mica més amunt, el menjar també té una gran importància durant aquesta festivitat, i normalment es preparen plats tradicionals i/o els àpats que l'individu preferia quan era viu.

 

3. Flors

Durant aquest dia, normalment, les flors de colors ben vius no falten a cap altar de les cases ni a cap tomba

 

És habitual que es facin servir corones de gira-sols, de roses i de clavell asteca, una flor originària de Mèxic de color groc que simbolitza el Sol. Així, les ànimes poden guiar-se dins del món dels vius cap a casa seva. Igualment, es disposen 12 ciris morats per tal de simbolitzar el dol. 

 

4. Creus i altres objectes

Les creus constitueixen una clara representació del cristianisme, i sovint les trobem també a dalt de tot dels altars, al costat del retrat de les persones difuntes. Es tracta d'un element que es pot fer amb terra, cendres, sal o cal.

 

Igualment, és habitual que es disposi una mena de resina aromàtica que du el nom de copal, així com l'encens que es destina a santificar l'indret a través de la neteja i la purificació de l'ambient i les energies. La vara o branca de clavell asteca amb espines que normalment també es col·loca a l'altar es diu que és la que fan servir els difunts per anar-se obrint pas al llarg del seu viatge. 

 

5. Dolços amb forma de calavera

Les llaminadures i dolços amb forma d'esquelets i calaveres també són molt habituals durant la celebració del Día de Muertos. Es poden trobar a la venda a qualsevol lloc, sobretot als mercats locals. Igualment, en alguns casos la gent opta per escriure'ls els noms dels morts.

 

6. Retrats

La fotografia o imatge de l'individu que ja no hi és normalment se situa al damunt del tot de l'altar, d'esquenes a la gent i just al davant d'un mirall que permetrà que l'ànima del difunt vegi els seus éssers estimats i familiars.

 

 

Referències bibliogràfiques:

  • Brandes, S. (2000). El Día de Muertos, el Halloween y la búsqueda de una identidad nacional mexicana. Alteridades, 10 (20), 7-20.
  • Lagarriga-Attias, I. (2004) La Celebración del Día de Muertos en la Candelaria, Coyoacán. Cuadernos de patrimonio cultural y turismo, 16, 166-175.