TENS TELEGRAM?

🔴Rep cada dia la previsió del temps, CLICA AQUÍ!

PREVISIÓ PURÍSSIMA

🌤 Adeu a la pluja: torna la calma per aprofitar el pont!

Arxiven la querella contra l'excúpula del Ministeri d'Interior per delictes contra la humanitat

Diverses associacions de juristes i víctimes de l'1-O havien interposat la denúncia per l'actuació dels diversos cossos policials aquella jornada
Arxiven la querella contra l'excúpula del Ministeri d'Interior per delictes contra la humanitat | Catalunya Diari

El magistrat de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha arxivat provisionalment la querella presentada per diverses associacions de juristes i víctimes de l'1-O per delictes contra la humanitat contra l'antiga cúpula del Ministeri de l'Interior per l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil aquell dia.

 

Segons Moreno, «l'Estat tenia l'obligació d'utilitzar tots els mitjans precisos de què disposava per mantenir la seguretat pública i restituir l'ordre constitucional que s'havia alterat». L'actuació policial, diu el jutge, va ser «legítima» per reprimir actes «manifestament il·legals tendents a la subversió de l'ordre constitucional», però també «proporcionada» tenint en compte les xifres d'aldarulls, el nombre de lesionats i l'entitat d'aquests.

 

L'Audiència creu que no eren «actes espontanis sorgits de la població»

En la seva interlocutòria, l'Audiència subratlla que els partits i les entitats independentistes van dibuixar un full de ruta amb l'objectiu d'assolir la independència ja dos anys abans del referèndum de l'1-O, i detalla les actuacions posteriors, com ara l'aprovació de les lleis de transitorietat i del referèndum. Tot això, «sabent que amb allò es cometia el risc que es produïssin aldarulls greus i alteracions d'ordre públic de resultat dubtós, amb grans possibilitats de risc i inseguretat per a la població».

 

Totes aquestes accions, juntament amb el 20-S, la iniciativa 'Escoles Obertes' i el mateix 1-O, implicaven sotmetre els ciutadans a un «escenari indiscutible de risc en oposar-se als agents de policia que desenvoluparien les seves funcions per mantenir l'ordre constitucional». No eren, diu la interlocutòria, «actes espontanis sorgits de la població», com defensen els querellants.

 

«Davant d'aquests esdeveniments, l'Estat tenia l'obligació d'utilitzar tots els mitjans precisos dels quals disposava per mantenir la seguretat pública i restituir l'ordre constitucional que s'havia alterat», conclou l'Audiència.

Diverses associacions de juristes i víctimes de l'1-O havien interposat la denúncia per l'actuació dels diversos cossos policials aquella jornada | Catalunya Diari

L'actuació policial, insisteix, va ser «legítima» per reprimir actes «manifestament il·legals tendents a la subversió de l'ordre constitucional», però també «proporcionada» tenint en compte les xifres d'aldarulls, el nombre de lesionats i l'entitat d'aquests.

  

 

 

La querella no té «el mínim rigor»

L'Audiència remarca que la querella obvia les «il·legalitats en què s'estava incurrent per part dels poders públics» de Catalunya «contra la legitimitat constitucional i les maniobres desenvolupades per mobilitzar la ciutadania, que, amb el seu seguiment, prestava el seu consentiment a aquests actes».

 

A més, segons el magistrat, i d'acord amb la fiscalia, «no s'aporten ni consten mínimament acreditades dades o elements objectius» que permetin considerar que es van cometre delictes contra la humanitat. A més, la querella, segons Moreno, no té «el mínim rigor» que requereix aquest delicte en el Codi Penal.

 

També critica la «insuficiència probatòria» de les afirmacions que es fan en l'escrit dels querellants. Els querellants també van presentar l'escrit davant del Tribunal Penal Internacional de La Haia, que podria investigar el cas, per si l'Audiència l'arxivava.

 

Demanaven 6 milions d'euros d'indemnització per les víctimes

Els querellants són l'Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, l'Associació d'Afectats 1-O i l'Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida, conjuntament amb nou víctimes de les càrregues policials, com Enric Sirvent, que va patir un atac de cor en un col·legi de Lleida, o Jordi Pessarodona, regidor a Sant Joan de Vilatorrada (Bages).

La querella demanava sis milions d'euros per a indemnitzar les víctimes | Catalunya Diari

La querella anava dirigida específicament contra l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l'operació 'Copèrnic', Diego Pérez de los Cobos, els excaps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i els quatre exsubdelegats del govern espanyol a les quatre demarcacions, a més dels caps de sector i unitat de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al centenar de col·legis electorals on van intervenir.

 

La querella demanava la seva detenció i posada a disposició judicial. També demanava que se'ls embarguin 87,1 milions d'euros, que és el cost de l'operatiu 'Copèrnic', i de sis milions d'euros més per a indemnitzar les víctimes.

 

L'ONU i el Consell d'Europa van demanar una investigació interna

L'escrit, d'un centenar de pàgines, acusa aquests alts càrrecs dels delictes de l'article 607 bis 1.1, 607 bis 2.3 i 607 bis 2.8, que castiguen amb penes d'entre quatre i 15 anys de presó els que cometin un «atac generalitzat o sistemàtic contra població civil» per raó de «pertinença de la víctima a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics» i els causessin lesions o tortures.

 

Aquests delictes no prescriuen i tampoc es poden emparar en la immunitat policial o política. Els impulsors de la querella recorden que l'ONU i el Consell d'Europa van demanar a l'estat espanyol una investigació interna sobre l'actuació policial, investigació que no s'ha fet.

 

En la querella s'enumeren els col·legis amb intervencions policials violentes i les lesions patides per centenars de víctimes. De fet, la querella demana que s'interrogui com a testimonis protegits a 189 víctimes amb lesions moderades o greus. A la querella també s'hi han adjuntat nombrosos vídeos i altres proves recollides en els diversos jutjats d'instrucció catalans que investiguen càrregues concretes.

 

 

També et pot interessar...