La fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, ha assegurat aquest dimarts que la persecució de la multireincidència en els furts lleus a la capital catalana s'hauria d'acompanyar d'una reforma legislativa que permetés castigar més durament aquests petits delictes.
Actualment els delictes lleus de furts no es poden penar més que amb multes perquè no es poden acumular encara que l'infractor hagi estat condemnat nombroses vegades per fets similars. Per això, la fiscalia creu que és necessària una reforma legislativa que permeti castigar amb més «severitat» l'acumulació de condemnes per furts lleus.
La solució, en mans de la voluntat política
A la Junta Local de Seguretat de Barcelona de divendres passat es va abordar aquesta problemàtica i en les declaracions públiques d'alguns polítics va semblar que jutges i fiscals podrien fer més per reduir el problema. Talón, que no era a la reunió, ha volgut explicar que, des del 2017, la multireincidència és molt difícil d'aplicar en els furts lleus perquè el Tribunal Suprem va fer-ne una interpretació restrictiva.
Per això, des d'aleshores no es poden acumular els antecedents per aquests delictes i imposar condemnes més greus. «No podem fer més del que diu la llei, i la solució està en una reforma legislativa, que depèn de la voluntat política, al Parlament, per portar-ho al Codi Penal», ha explicat la fiscal. Segons ella, només caldria afegir una breu frase a l'article 235.1.7 del Codi Penal per convertir l'acumulació de delictes lleus de furt en un delicte menys greu.
Les dificultats per atribuir pertinença a un grup criminal organitzat
Paral·lelament, sobre la possibilitat d'intentar condemnar els furtadors per delicte continuat o grup criminal i aplicar penes més altes i ordres d'allunyament, Talón diu que és «complicat». «Per poder demostrar el delicte continuat has de tenir diversos fets, i la LECrim obliga la policia a què en el moment que té constància d'un delicte, aixequi un atestat i ho portin al jutjat; no es poden retenir per fer una acumulació, aquesta solució no és possible», explica.
Per condemnar per un delicte de grup criminal, Talón explica que és difícil demostrar davant d'un jutge que hi ha una organització estructurada darrere dels furtadors, perquè calen proves que les persones treballin amb la mateixa finalitat i conjuntament per obtenir beneficis econòmics. Fins ara no s'ha pogut aplicar, tot i que no ho descarta en un futur.
Sobre les ordres d'allunyament, que podrien portar a un delicte de trencament de condemna si el lladre la incompleix, diu que és difícil delimitar certes zones o carrers on no pugui anar el condemnat.
La problemàtica dels MENA
D'altra banda, a la fiscalia també li comencen a preocupar els lladres que cometen furts lleus i són menors d'edat, sobretot estrangers no acompanyats, MENA. Des de fa uns mesos el ministeri públic és més rigorós i demana més ordres d'internament, sobretot si a més cometen delictes més greus i amb violència. Però també els comencen a preocupar els grups organitzats que capten aquests menors per cometre els robatoris. Els cossos policials ja comencen a investigar-ho.
[predef]fb-catalunya-345[/predef]
Absència a la Junta de Seguretat pel llaç groc
Talón també ha volgut justificar la seva absència en la reunió de la Junta de Seguretat Local de divendres. Ha explicat que la presència del llaç groc al balcó de l'Ajuntament simbolitza que hi ha presos polítics a l'estat, cosa que ella nega perquè, si no, hi hauria més independentistes a la presó. Però ella no seria contrària a assistir a la junta si es convoqués en un edifici sense llaç groc, i tampoc es molestaria si algun dirigent polític portés el llaç groc a la solapa.