La Fiscalia eleva la petició de presó de Rodrigo Rato a vuit anys i mig

Anticorrupció li atribueix, a més del delicte d'estafa als inversors de Bankia, el de falsedat comptable
El ministeri li demanava cinc anys fins ara, però la fiscal havia advertit d'un possible enduriment de les penes  | EFE

 

La Fiscalia Anticorrupció ha elevat aquest dilluns la petició de presó per a Rodrigo Rato a vuit anys i mig, després d'atribuir-li, a més d'un delicte d'estafa als inversors de Bankia, el de falsedat comptable. Ha estat en una nova sessió del judici per la sortida de l'entitat a Borsa el 2011. Rato, que ingressava a presó el passat octubre de 2018, s'ha assegut a primera fila davant l'Audiència Nacional, junt amb la resta d'acusats. 

 

El ministeri havia demanat fins ara cinc anys de presó per a Rato i penes de quatre, tres i dos anys i set mesos per a tres directius més, José Luis Olivas, José Manuel Fernández Norniella i Francisco Verdú Pons, respectivament. 

 

La fiscal Carmen Launa ja havia advertit però de la possibilitat que les penes s'endurissin en l'acusació definitiva. Així, la Fiscalia ha seguit la línia de l'acusació popular, que demana fins a 12 anys de presó i multes milionàries per a l'entitat, la seva matriu, BFA i la firma auditora, Deloitte,

 

L'excúpula de Bankia atribueix responsabilitats al Banc d'Espanya

El judici oral, que arrancava el passat 26 de novembre, suma ja un total de 58 sessions, durant les quals han declarat 34 acusats. Se'n desprèn una clara tendència de l'excúpula de Bankia a culpabilitzar i responsabilitzar al Banc d'Espanya, a qui en reiterades ocasions Rato ha atribuït la decisió de la fusió de les set caixes que va donar lloc al grup BFA-Bankia.

ATENCIÓ: Nou servei del Catalunya Diari. Ara t'enviem les notícies de la teva província o ciutat, totalment gratis al mòbil. Fes clic aquí i prova-ho! T'encantarà!

 

La discrepància entre les parts és clara. Els perits judicials defensen que els comptes de Bankia, des de la seva creació al seu rescat, no reflectien una imatge fidel del que en realitat eren, afegint que l'entitat va arrossegar «insuficiències». Els perits de les defenses, per la seva banda, conclouen que les caixes que van formar el SIP i el BFA van complir la legalitat i la normativa comptable i que, a més, comptaven amb el vistiplau del Banc d'Espanya. Coincideixen també que els comptes de Bankia i de BFA de 2011 reflectien la fidel imatge de l'entitat en el moment en què van formular-se, amb tota la informació que hi havia disponible llavors. 

 

També et pot interessar...