El judici del procés ha tornat a fer saltar la polèmica, i fica novament en el punt de mira de tothom els responsables de conduir el litigi. I és que, segons ha fet patent el mitjà 'Ara.cat', les conclusions definitives de l'informe de la Fiscalia recullen una realitat diferent de l'expressada per l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, durant la declaració que va dur a terme el passat 14 de març.
Els Mossos els van instar al compliment de la legalitat
Aquesta manipulació de les paraules de qui va ser el Major dels Mossos guarda relació amb les reunions que es van produir entre el cos policial i el Govern pocs dies abans de la celebració del referèndum de l'1-O.
Així les coses, el magistrat Manuel Marchena llançava la següent pregunta: «Què és el que fa que vostè prengui la iniciativa per provocar aquesta trobada entre responsables polítics i responsables en aquest cas de Mossos d'Esquadra?». Davant la qüestió, Trapero respon que els Mossos ja havien rebut instruccions de la Fiscalia, i que per això «els instem al compliment de la legalitat».
Amb tot, Trapero deixa clar que «no vam sortir d'aquesta reunió especialment satisfets». En relació a la celebració de la segona reunió, l'excap del cos afirma que, havent rebut l'ordre de la jutge, «veiem que això no s'està parant i proposo una reunió».
La trucada de Trapero a Forn: «Conseller, no estem bé»
Aquesta proposta és traslladada a l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, a qui Trapero transmet el següent missatge: «Conseller, arran del que va passar el 26 no estem bé, tenim la necessitat de traslladar una sèrie de missatges, com comandaments del cos».
Per aquest motiu, l'exresponsable de la policia catalana sol·licita trobar-se formalment amb Carme Forcadell, presidenta del Parlament, així com amb el president Carles Puigdemont i el seu vicepresident, és a dir, Junqueras.
Sobre el contingut de la reunió, Trapero explica que «els traslladem una preocupació per l'ordre públic i la seguretat ciutadana en el sentit que hi hauria probablement dos milions de persones al carrer», un fet que «necessàriament anava a ocasionar, des del nostre punt de vista, conflictes greus d'ordre públic i de seguretat ciutadana».
El cos, molest amb alguns responsables polítics
Per aquest motiu, els Mossos «els emplacem a un compliment de la legalitat, de les ordres judicials», i van llançar una advertència a l'executiu català: «Que no s'equivoquessin amb nosaltres».
En aquest sentit, Trapero els va deixar clar que «el cos de Mossos evidentment no trencaria mai amb la legalitat i la Constitució, que no acompanyàvem el projecte independentista». No només això, sinó també «que estàvem molestos amb declaracions que hi havia hagut d'alguns dels responsables polítics».
Arribat aquest punt, el jutge Marchena va voler saber si el cos havia obtingut «alguna classe de directiva» en contra del posicionament dels Mossos, i Trapero es va mostrar d'allò més contundent: «'Facin el treball que hagin de fer'. Aquesta va ser la resposta del president Puigdemont».
L'informe de la Fiscalia
Però, per algun motiu desconegut, la versió de la Fiscalia sobre les reunions d'aquells dies no recull que Trapero va explicar. En aquest sentit, l'informe recull el següent: «En aquesta reunió van informar els membres del Govern que, a causa de la gran quantitat de col·lectius mobilitzats en aquelles dates, a l'enorme mobilització de persones que s'anava a produir (fins a 2 milions) i als incidents violents que s'havien produït anteriorment, era altament probable que es produïssin situacions violentes en enfrontar-se amb les forces policials encarregades de complir el mandat judicial que prohibia el referèndum, de manera que la seguretat només es podia garantir mitjançant la suspensió de la votació del dia 1-O».
«Els comandaments policials van demanar als seus responsables polítics que desconvoquessin el referèndum per evitar que es produïssin xocs i enfrontaments amb les forces de l'ordre. Malgrat això, la decisió dels membres del Govern va ser seguir endavant amb el referèndum, donant instruccions als comandaments dels Mossos d'Esquadra perquè facilitessin la seva realització tot i la seva manifesta il·legalitat, i perquè acomodessin seva actuació al compliment d'aquest objectiu».
«En acabar la reunió, el processat rebel, llavors president de la Generalitat, va manifestar a tots els presents que si l'1 d'octubre hi havia violència, declararia la independència».