MINUT A MINUT

🔴 Totes les reaccions i mobilitzacions per la sentència del procés

Un jutge accepta que un català divorciat no pagui la universitat a la seva filla

El tribunal considera els 7.000 euros de la matrícula com una despesa extraordinària donada la situació econòmica familiar
Es volien imposar 7.000 euros de la matrícula més les despeses de transport com a despeses compartides a un pare divorciat | cedida.

 

No arribar a la nota de tall marcada per poder accedir a estudiar una carrera a una universitat pública fa que moltes vegades les famílies es plategin la possibilitat de pagar una universitat privada. En la gran majoria de casos, aquestes acostumen a tenir un preu molt elevat que fa que es converteixi en una opció inviable per a moltes famílies. Aquest és el cas de la filla gran d'una parella divorciada. Després del divorci i amb l'acord de les dues parts, el pare es va quedar amb la custòdia del fill menor i la mare amb el de la filla gran. La mare pretenia imposar els set mil euros de matrícula més les despeses de transport com a despeses compartides al pare divorciat.

 

 

Segons informa 'El País', l'Audiència Provincial de Barcelona, que gestiona el cas, ha alliberat al pare del pagament de la meitat d'aquest cost en considerar que es tracta d'una despesa extraordinària que necessita el consentiment d'ambdós progenitors. En la resolució, el tribunal català aclareix que, tot i que les despeses dels estudis dels fills comuns són considerades com a ordinàries, i per tant, s'han d'incloure dins la pensió d'aliments, en el cas de la universitat privada s'estima com a despesa excepcional donat el nivell econòmic de la família.

 

L'import de la pensió alimentaria

A la demanda es va fixar un import, de la pensió alimentaria, a favor de cada un dels fills comuns, 175 euros pel menor i 200 euros per la filla gran. El pare però va sol·licitar que no s'establís una quantitat sinó que cada progenitor es fes càrrec de les despeses del fill amb què convivien. Malgrat això, el tribunal va denegar la seva petició. Els magistrats van al·legar que tot i que el Codi Civil català permet la contribució al pagament dels aliments de forma directa, el compliment d'aquesta obligació ha d'estar relacionat amb la situació econòmica de cada un dels progenitors. És per aquest motiu, que és necessari fixar una pensió mensual.

 

 

Els magistrats han explicat que, en aquest cas, es justifica que el pare tingui una major contribució en la pensió d'aliments perquè la seva capacitat econòmica és superior a la de la mare divorciada, guanyant 200 euros més al mes. No obstant això, el tribunal no empara l'exigència que el pare assumeixi també les despeses de la universitat privada de la filla.

 

La resolució

El tribunal català denega la imposició de què el pare hagi de pagar la meitat de les despeses de la matrícula universitaria | CEDIDA

 

Com consta a la resolució, el pare es va negar a pagar els 7.000 euros de matrícula d'una universitat privada a Sant Cugat del Vallès, perquè excedeix de la seva capacitat econòmica. El pare va al·legar que no s'oposava a què la filla és matricules en la universitat que havia escollit sinó que no podia afrontar les despeses que comportava. En el manifest ha explicat que està disposat a destinar, si es donava el cas, els diners que ambdues parts obtinguessis amb la venda del pis comú.

 

 

D'altra banda, el pare també va explicar que la filla estava treballant i que la mare disposava d'un fons d'estalvi de 7.000 euros que tots dos havien guardat anys enrere per les despeses futures dels seus fills. Així doncs, el tribunal conclou que està justificat que el pare no vulgui pagar la universitat privada i denega la imposició de què hagi de pagar la meitat de les despeses de la matrícula.

 

El Tribunal Suprem ha assenyalat que la condició de les despeses formatives com ordinàries o extraordinàries s'han de relacionar amb l'existència prèvia d'un acord entre els pares i també el seu nivell econòmic familiar. Els magistrats han explicat que encara que la filla no hagi pogut accedir a una universitat pública, no es pot considerar la seva despesa com quelcom «necessari i inevitable» perquè existeixen altres canals d'accés per cursar estudis superiors.

Comentaris