ENQUESTA

📊 Creus que haurien de concedir als presos catalans el règim de semillibertat?

L'auto del Suprem apunta per una condemna alta a Oriol Junqueras

El tribunal descarta deliberadament la desobediència i apunta per la rebel·lió o la sedició
L'auto del Tribunal Suprem es decanta pels delictes de rebel·lió i sedició  | Cedida

 

El Tribunal Suprem ha donat a entendre, amb pistes clau, en el seu últim auto que la pena per als polítics independentistes jutjats serà força estricta. L'escrit, que ha estat remès al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, relata en pocs paràgrafs —no més d'una pàgina i mitja— que els exdirigents del Govern van cometre delictes de rebel·lió i sedició. Així mateix, el tribunal del procés descarta la desobediència i sembla que apunta per penes elevades. L'auto se centra estrictament en Oriol Junqueras i la seva immunitat com a eurodiputat electe, per tant, realment, només es poden fer conjectures sobre les possibles condemnes per a l'exvicepresident.

  

La primera pista, i segurament la més concisa, és que el text afirma que Junqueras va participar «en un procés secessionista». En segon lloc, el tribunal al·ludeix a una intenció de ruptura amb la Constitució. La suma d'aquestes claus només condueix a una conclusió: sedició o rebel·lió. Paral·lelament, la sentència no es remunta anys enrere sinó que se centra en el setembre i l'octubre del 2017.

 

El TS defensa que la llei de transitorietat inclou proclamacions «unilaterals»   | CatalunyaDiari.cat

 

La llei de transitorietat jurídica, el coixí del Govern

El Suprem al·lega pels delictes més greus fent referència al contingut d'una de les lleis aprovades pel Parlament a iniciativa de l'Executiu, quan Junqueras exercia com a número dos: la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, impulsada el 8 de setembre. El tribunal defensa que la llei «incloïa proclamacions unilaterals de ruptura amb el sistema constitucional vigent». L'òrgan jurídic afirma que la norma fou la pedra angular del Govern a l'hora de suscitar a l'1-O.

  

Les manifestacions i la celebració del referèndum  

Finalment, l'auto dicta que la celebració del referèndum «fou presidida per una mobilització ciutadana», i que es van produir incidents dels quals van derivar lesions de ciutadans i agents de l'autoritat que «procuraven complir l'expressa prohibició judicial de celebració del referèndum». D'altra banda, el Suprem menciona el delicte de malversació en els antecedents de la deliberació, assegurant que «es van destinar fons públics a la celebració de la convocatòria il·legal».

 

També et pot interessar...