EN DIRECTE

🌦 🍃 Segueix totes les incidències del temporal de pluja i vent a Catalunya

PREVISIÓ MÉTEO

🌧 Catalunya en alerta: pluges fins la matinada i fort temporal de vent dissabte

El Suprem arxiva la querella per prevaricació contra Quim Torra

L'Alt Tribunal considera que no hi va haver delicte en la polèmica pels llaços grocs a la Generalitat durant la campanya
El Tribunal Suprem ha arxivat la querella que la Junta Electoral va interposar en contra de Quim Torra | cedida

 

El Tribunal Suprem ha arxivat la querella per prevaricació presentada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra els membres de la Junta Electoral Central (JEC), pels acords que li ordenaven la retirada de llaços grocs dels edificis públics dependents de la Generalitat, perquè els fets no són delictius.

 

El tribunal recorda que no concorren els requisits objectius i subjectius del delicte de prevaricació, ja que els tres acords a què es referia Torra en la seva querella es van dictar en compliment de les obligacions i responsabilitats de la JEC, que d'acord amb la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) ha de garantir, com a màxim òrgan de l'administració electoral, la transparència i objectivitat del procés electoral i del principi d'igualtat.

 

El Tribunal Suprem considera que no hi ha hagut delicte

La interlocutòria, de vuit pàgines, ressalta que l'article 50.2 de la mateixa LOREG indica que «des de la convocatòria de les eleccions i fins a la celebració de les mateixes queda prohibit qualsevol acte organitzat o finançat, directament o indirectament, pels poders públics que contingui al·lusions a les realitzacions o els èxits obtinguts, o que utilitzi imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades en les seves pròpies campanyes per alguna de les entitats polítiques concurrents a les eleccions».

 

Imatge del llaç groc i la pancarta pels presos que van suposar una querella contra el president de la Generalitat | CatalunyaDiari.cat

 

El Suprem indica que l'objectiu d'aquesta disposició és salvaguardar la necessària neutralitat de les administracions públiques durant el desenvolupament del procés electoral, i que en aquest cas la Junta Electoral Central va entendre que aquest interès general estava sent vulnerat, cosa que va donar lloc als seus tres acords, la «revisió, si escau, correspon als òrgans jurisdiccionals competents de l'ordre contenciós-administratiu», recorda. La interlocutòria d'arxivament també assenyala que els requeriments de la Junta Electoral Central es van dirigir a Torra com a màxima autoritat de l'Estat a Catalunya.

 

També et pot interessar...